Vetlla 213 |

Vetlla 213

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


213- VETLLA, que no miris de destruir els insectes dels arbres de la teva eixida, pensant que és tot el què se’t demana. Treballant des d’aquesta limitada perspectiva, les cuques dels arbres dels teus veïns vindrien a fer estada als teus arbres i malaguanyarien la teva bona feina.

Si mires de servar el reconeixement de la causalitat mental només per la malaltia, i no eixamples aquest reconeixement tan de pressa com puguis a totes les fases de l’existència mortal, no et sobti que la creença en la causalitat material expressada a les coses més menudes de l’existència mortal trabuqui el teu reconeixement de la causalitat mental tocant a la malaltia. Tret que hom maldi per esmenar tot el seu pensament – el seu pensament diari de la vida –, no se’n sortirà de servar el seu pensament conscient sobre una base científica quan hi ha una emergència.

Hom ha de ser consistent en maldar per esmenar tot el seu pensament. S’ha d’ensinistrar a si mateix per pensar més i més a nivell de la causalitat mental. Hom no pot romandre un especialista del pensament just només per la malaltia, i reeixir. El seu maldar per servar el discerniment de la causalitat mental tocant al seu cos, serà gradualment neutralitzat per les creences generals de la causalitat material, tret que eixampli les seves demostracions.

Normalment hom comença amb la malaltia per establir el discerniment de la causalitat mental; però no s’hi ha d’aturar. Hom no pot atribuir el noranta-cinc per cent de les seves experiències mortals a la causalitat física, com ara tenir gana, set, son, fred, calor … i alhora servar reeixidament la causalitat mental pel cinc per cent de l’experiència, o sigui la malaltia i el patiment.

Hom no pot acceptar habitualment sense protestar la suggestió d’estar cansat perquè ha treballat molt; de tenir fred perquè glaça; de tenir gana perquè no hi ha prou menjar … i quan està malalt posar-se dret amb la convicció que n’està no pas per una causa material, ans per culpa del pensament erroni i encarar l’error amb el poder de la Ment que redueix al no res la creença de malaltia.

Quan un conill és al seu cau sota terra, se l’ha de fer sortir amb fum per poder-li disparar un tret. La malaltia s’amaga darrera la cortina de fum de la causalitat física. El guariment científic només pot venir del reconeixement de la causalitat mental. D’aquí l’exigència que se li fa a l’estudiant avançat de controlar tot el seu pensament, eixamplant el reconeixement de la causalitat mental a tota l’experiència humana. Aleshores quan se li presenta el clam de la malaltia, serà molt senzill fer-lo sortir de l’amagatall, per poder-se-les-hi heure mentalment.