Vetlla 215 |

Vetlla 215

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


215- VETLLA, que no acceptis ni et creguis les històries que s’expliquen de la nostra Cap dient que esfereïa els seus estudiants més del compte tocant al magnetisme animal, i que de vegades, ella mateixa n’estava esfereïda. Són aquestes històries invencions dels enemics de Déu, o indicacions que de vegades la Sra. Eddy estava tan neguitosa pels afers de la Causa, que exagerava les coses sense raó?

Déu va empènyer la Sra. Eddy a capbussar-se dins del miasme de l’error i descriure’l tal com se li exposava. Havia de ser fidel; just com la Bíblia n’havia de ser narrant el fet que, quan la veritat escandellà les pregoneses de la ment de Caïm – aparentment un pagès pacífic i inofensiu – al seu fonament hi descobrí un assassí! La Sra. Eddy havia de ser tan fidel com en fóu el Mestre quan anomenà el diable un assassí i exposà la naturalesa autodestructiva de la ment mortal en deixar-li destruir un ramat de porcs.

A la nostra Cap li fóu exposat que el magnetisme animal és el gran entrebanc del creixement espiritual – el drac roig a punt de devorar l’infantó. La seva primera experiència fóu observar-ne les operacions quan semblava que fes actuar les persones com l’encarnació del maligne. Un exemple notable de la descripció que en fa el trobem a la tercera edició de Ciència i Salut, al capítol anomenat “Demonologia.” El temps no podrà demostra mai que aquesta descripció tan gràfica sigui una exageració!

El pregon discerniment de la Sra Eddy de la naturalesa impersonal de l’error, de cap manera apaivagà ni capgirà els seus ensenyaments primerencs de l’horror del magnetisme animal operant a través dels individus com un clam d’interferència mental; però fóu bona de resseguir-ne el fil més i més enrera fins al seu origen, on la pedreta, o el gra de Ciència Cristiana, podia vèncer aquest Goliat, o enemic del bé, d’una manera més efectiva.

Qui declari que la Sra. Eddy pintà imatges exagerades del mal a la primeria dels seus ensenyaments, o que les exposicions que en feia eren invencions, passa per alt algunes de les pedres més importants de l’edifici de la Ciència Cristiana. Molts estudiants progressarien més ràpid si la Sra. Eddy fos a prop seu, i els desvetllés ben desvetllats tot pintant les imatges gràfiques de l’error que pintà pels seus estudiants a la primeria dels seus ensenyaments.

Potser el seu maldar es pot anomenar ‘El temor del Senyor,’ puix l’efecte del seu descobriment de les maneres de fer de l’error era empènyer els estudiants a una demostració del bé més poderosa i activa. Si un pare volgués que el seu fill tornés a casa d’hora a la nit, estaria justificat de dir-li que un perill l’estalona. El seu motiu faria legítima aquesta manera de fer.

Pensa què li va costar a la Sra. Eddy baixar dins del miasma humà de falsia i pecat per escandellar-ne les seves maneres de fer secretes! Casa seva era la consciència del bé. Hi floria com una flor amarada de sol. Se sentí lluny de casa quan la necessitat li féu escorcollar els clams del pecat, i fer a mans dels seus estudiants aquest coneixement. I tanmateix emergí de l’experiència sana i estàlvia, i amb un coneixement de les operacions de la mentida que sabia beneiria a tota la humanitat per sempre.

No hem de menysprear la seva experiència a la fornal roent, ni creure’ns que era fanàtica o irracional quan forní el sinistres detalls de l’operació del magnetisme criminal. Més aviat, hem d’agrair a Déu que mercès al seu fer siguem guarits, que de les seves experiències desesperades en poguem aprendre com estar desvetllats, veure els clams del mal, i clavar-li un cop mortal.

La Sra. Eddy ens anima a creure que, si estem desvetllats i a l’aguait, no hem de passar per les experiències de patiment que engendra el pecat. Va copsar l’horror del pecat; i ens ensenyà el mètode per heure-nos-les-hi tot reduint-lo al seu no res nadiu.