Vetlla 217 |

Vetlla 217

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


217- VETLLA, que no miris de netejar i endreçar la teva llar mental perquè en vols eliminar tot allò que és ofensiu, més que no pas fer-la digna del Crist, que hi pugui fer estada. De Mateu 12:44 en deduïm que l’objectiu de la demostració era foragitar l’esperit impur perquè l’home volia una casa neta, o puresa humana, més que no pas la reflexió espiritual. Si l’home hagués cercat el Crist, el diable no hi hauria tornat.

Quan vols fer net d’un niu de vespes, si no cremes el rusc, les vespes hi tornaran. A la demostració ens les hem d’heure amb la plaga i amb el rusc. Hem de saber que les suggestions mentals agressives no ens poden assetjar, i després anant més enllà, discernir que no tenim la capacitat de sentir ni de fer cas d’aquestes suggestions. Aquesta manera de treballar esmena tant el pensament com el pensador.

Maldem per eliminar qualitats humanes que són ofensives perquè no ens agraden, i això vol dir que el nostre objectiu és una casa mental neta. Un objectiu més noble, tanmateix, és fer-ne fora tot allò que clama posar noses a la nostra reflexió de la Veritat. Aleshores hom no mesurarà l’error del fals clam per si li és ofensiu, ans per si clama enfosquir la seva reflexió de Déu.

Quan hom treballa per eliminar qualitats humanes que l’ofenen, és probable que conreï altres qualitats humanes que li agraden, però que des del punt de vista de la Veritat, són també un entrebanc. Quan l’objectiu real és la reflexió, hom mira de fer net de tot allò que posa pals a les rodes a la reflexió. Un cop la Sra. Eddy, de l’afecte humà, que a tothom li sembla preciós, en digué, “El meu cor se us adreça amb una pregària ‘consoleu la meva gent,’ estimeu-la tant aquest any, amb un amor tan diví que un sentit humà de l’amor només el desfiguraria i en faria malbé la joia. Oh, Pare! fes dolça la seva llar, un recer per reposar del món, on cap memòria de joia ni de tristesa mortal hi pugui entrar a emboirar la pau immortal, perquè no hi ha pau, plaer, ni benaurança a les coses mortals. Per molt estimades que siguin pel sentit mortal, no li són permeses a l’Ànima. Estimat, quin amor tries? perquè no els pots tenir tots dos. Més m’estimaria beure’m la copa de patiment i angoixa que fer un glop del calze dels plaers sensuals ni que en siguin les formes més tèbies i bones. Per què? Perquè el patiment i l’angoixa són les maregasses altes que ens arrosseguen a cada moment més i més a prop de la riba de la joia eterna, ‘On cap sageta nafra el colom. I on per l’Amor no hi ha separació’.”