Vetlla 224

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

224- VETLLA, que no acceptis la demostració de la Ment divina un any rera l’altre, sense maldar de fer-te teva, per reflexió, aquesta Ment divina, tot repudiant enterament l’anomenada ment mortal. Una vegada un home provà molts cavalls diferents sense comprar-ne cap. Al final els venedors refusaren de deixar-n’hi provar cap més perquè s’adonaren que només volia anar amb cavall de franc.

Si hom accepta demostracions del valor i de l’eficàcia de la Ment divina un any rera l’altre, sense començar honestament a fer la demostració real d’encarnar la Ment divina, s’allargaran les demostracions? El propòsit de la Ciència Cristiana en fer la vida de l’home més harmoniosa, no és pas fer l’home més feliç dins l’infern de l’existència mortal; ans, més aviat, demostrar en tots els àmbits l’excel.lència de la Ment divina, en contrast amb l’acció i els clams de la ment humana, de manera que l’home quedi ben convençut que no en vol cercar ni fer servir cap d’altra.

La qüestió és, si hom pot esperar gaudir d’aquestes demostracions a la seva vida – evidències del poder de la Ment divina per ajudar a l’hora de les tribulacions – si no se’n surt de sadollar les exigències del progrés, o sigui, bescanviar la ment humana per la Divina tant de pressa com pugui.

Les demostracions a la Ciència Cristiana tenen per objectiu fer palès el valor de la Ment divina en contrast amb la feblesa i la manca de valor de la ment humana. Ni que el refinament que la Ciència Cristiana fa de la ment humana al seu viatge d’enlairament pugui semblar útil i necessari, la ment humana al final ens traeix i s’esfondra per la seva pròpia feblesa, si no ens en desempalleguem abans. La demostració de la Ment que foragita la discordança humana, no vol deixar el pacient en un estat d’harmonia negativa, pensant-se que pot cridar Déu cada cop que pateix, i allargar aquest sentit negatiu de l’harmonia a la carn. Les recompenses que se li donen a un gos quan se l’ensinistra són per animar-lo a fer l’esforç adient. Quan l’ensinistrament s’ha acabat, hom espera que obeeixi sense més recompenses. Els primers efectes de la demostració de la Ciència recompensen l’home tot acabant la discordança amb el propòsit d’animar-lo perquè faci el maldar que cal. Aquestes recompenses no s’acaben quan hom es despulla de la vella ment i es revesteix de la nova; però hom espera de l’estudiant avançat que tiri endavant sense esperar recompenses, i faci la seva tasca pel món tant si és recompensat amb harmonies carnals com si no n’és.