Vetlla 234

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

234- VETLLA, que no et creguis que et cal protecció de les ventades de l’error tots els dies de la teva vida per a què no s’apagui la teva flama espiritual. Et menarà el progrés a la demostració, fent-te bo de veure que el vent de l’error només pot atiar i fer més esclatant el teu foc espiritual? De ben cert aquest fóu el cas amb la nostra Cap.

Protegir-nos de les ventades de l’error s’ha de circumscriure a l’estadi infantil del desenvolupament espiritual, quan el nostre foc espiritual encara no crema fort. La protecció als estadis més avançats s’assoleix revessant l’error, sabent que cada estrebada que fa per apagar el nostre foc espiritual, només l’atia més.

Quan en Gilbert Carpenter vivia a la llar de la Sra. Eddy, la Sra Eddy li ensenyà aquesta regla de protecció. El va instruir que se les hagués amb cada pretensió errònia sabent que esdevenia més fort i més bo mercès a l’error, sabent que cada estrebada que feia l’error per fer-li mal, només el feia més bo i l’enlairava més.

Imaginem-nos que un clam d’epidemia s’escampa. Com l’encararies? T’adonaries que l’error no ha creat ni pot crear mai res. I doncs, que l’únic que es pot encomanar ha de ser la presència de l’Amor de Déu abraçant-ho tot, malgrat el contrafaïment que en fa la ment mortal? La presència d’aquest Amor ens fa més forts i més bons, segurs i lliures de tot mal.

Una cosa trista de la malaltia quan som controlats per la ment mortal, és que cada atac afebleix i omple més de basarda l’home mortal. Cada cop que l’home mortal és llençat a terra, s’afebleix. A la mitologia hi llegim que cada cop que el gegant Anteu, el fill de la Mare Terra, era llençat a terra, s’alçava amb més fortalesa, mercès a la força que l’amarava en fer contacte amb la seva mare terra. De la mateixa manera a la Ciència Cristiana hi podem discernir que la pretensió de tombar-nos, que reclama l’error, només serveix per fer-nos fer contacte amb el nostre Pare-Mare Déu, de Qui en pouem un renovellament constant de vida.

La Sra Eddy va discernir la necessitat imperativa que tenien els estudiants avançats d’aplicar la regla del revessament o capgirament, que és una llei de la Veritat aplicada a l’experiència humana; d’aquesta manera cada experiència ens fa més forts, i la nostra flama crema amb més esclat cada cop que l’error la mira d’amortar. Quan ens les havem amb els atacs de l’error d’aquesta manera, capint que el patiment ens fa més forts, l’error acabarà aquesta mena d’atacs i en provarà un de diferent, l’harmonia humana.

El fill pròdig tornà més enfortit i més bo mercès al contacte i al conflicte amb l’error que visqué a Egipte; mentre que el germà gran es desintegrà amb l’harmonia humana que experimentà a casa de son pare. Si en fem un hàbit d’haver-nos-les amb l’error tot capgirant-ne les pretensions, i sabem que això ens fa més bons, estarem a punt de tirar endavant aquesta lluita, quan ens plantin cara les fases més fines del sentit humà, o sigui, l’harmonia humana o un sentit de l’absència de Déu, que no ens en deixa sentir el perill. L’harmonia humana representa l’esclavatge de la creença en la matèria harmoniosa, que no ens deixa sentir tant el perill com la matèria discordant.