Vetlla 235

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

235- VETLLA que no et marxi del cap que l’àvol magnetisme animal és només el nom de la ment humana quan quimicalitza en ser tocada per la Veritat, i mira de revenjar-se per evitar la seva destrucció. El magnetisme animal és, doncs, sempre l’error que va enfora; no pas endins. És l’agonia de la ment mortal quan s’autodestrueix, la bèstia nafrada que mira de revenjar-se.

És el llevat mare treballant a la sidra dolça, que la fa tornar vinagre. Puix la Sra. Eddy reflectia la maternitat de Déu, feia escumejar la ment mortal plena d’odi i d’amargantor, i la feia esdevenir agre i viciosa. D’aquest fenòmen en va dir àvol magnetisme animal, no pas perquè volgués que ens esporuguís i n’esdevinguéssim les víctimes, ans perquè sabia que n’hem d’estar a l’aguait per heure-nos-les-hi.

Un cop li va dir a un estudiant que caminés amb cura quan passsés davant d’una gossera. Les seves paraules foren, “No arrosseguis els peus quan passis davant del cau d’un bulldog; camina-hi de puntetes.” Hauria estat manca de coratge si la nostra Cap hi hagués passat ella mateixa de puntetes? Era la seva raó, metafísica? Sí, sabia que reflectia tanta veritat, que la ment mortal podia quimicalitzar a qualsevol moment. Allà on un mortal podia passar segur davant del cau d’un gos, la Sra. Eddy havia d’estar a l’aguait. L’efecte del seu pensament era tan poderós que fins i tot a un gos li podia desvetllar un afecte poc usual o una crueltat violenta, i abans de passar-hi no podia dir quina seria.