La Pau Interior
Autor Desconegut
Premeu aquí per l’audio:
Abracem el nostre món dins nostre. Tot el què veiem existint com persones, llocs i coses només viu dins la nostra pròpia consciència. No podem ser mai conscients de res fora del reialme de la pròpia ment. Tot el què és dins del nostre reialme mental és dirigit i servat joiosament i harmoniosament per les lleis del Crist, la Veritat. Nosaltres no dirigim ni fem complir aquestes lleis; operen eternament dins nostre, i governen el món exterior.
La pau interior esdevé l’harmonia exterior. A mesura que el nostre pensament accepta la naturalesa d’aquesta llibertat interior, es desempallega de la sensació de por, de dubte i de desencoratjament. Quan el discerniment del nostre domini despunta al pensament, es fa palesa més seguretat, més confiança, i més certesa. Esdevenim un nou ésser, i el món ens torna reflectida l’actitud i la visió més enlairada que en tenim. Gradualment l’enteniment del nostre germà humà, i dels seus problemes, es deplega des de dins, i en brolla més estimació, més tolerància, més cooperació, més ajut i compassió, i ens adonem que el món respon al nou concepte que en tenim; aleshores, tot l’univers s’afanya a abocar les seves riqueses i tresors a la nostra falda.
En aquesta nova consciència no ens enfurismem tant pels actes de l’altra gent, no som tan impacients amb les seves mancances; no estem tant descontents de les seves faltes.
Ens adonem que quelcom dins nostre governa el nostre univers; una presència interior serva l’harmonia exterior. La pau i la calma de la nostra pròpia Ànima és la llei de l’harmonia i del reeiximent del món de la nostra experiència diària.
Quan el Crist despunta a la consciència individual, el sentit personal del jo minva. Aquest Crist esdevé el nostre ésser real. No tenim desitjos, ni voluntat, ni poder, que siguin nostres. El Crist eclipsa la nostra individualitat personal.
En aquest Crist hi trobem repós, pau, consol, i guariment. El gràcil poder del sentit espiritual ens posseeix, i les discordances i les inharmonies es fonen, a mesura que la foscor desapareix amb l’adveniment de la claror. És talment com quan trenca el dia; i l’afluència gradual de la Llum divina acoloreix les escenes de la nostra ment, espargint una rera l’altra les il.lusions del sentit, els indrets més foscos del pensament humà.
El neguit del viure diari ens priva d’aquest gran Esperit, llevat que tinguem prou cura d’arrecerar-nos sovint dins del santuari del nostre ésser interior, i que el Crist hi sigui el nostre hoste honorat.
No deixeu mai que el fatu envaniment, o una creença de poder personal, us privi de fruir d’aquesta experiència sagrada. Estigueu a punt. Sigueu receptius. Estigueu tranquils.