Els Científics Cristians Lleials

Mary Baker Eddy

Miscllaneous Writings p.275-79

---

La ploma no pot descriure mai l’acontentament que em forníreu a la gran trobada de l’Associació Nacional de Científics Cristians del 1888, a Xicago. Les vostres expressions privades i públiques d’estimació i fidelitat foren molt emotives. Feren brollar dins meu un agraïment indescriptible.

Xicago és la meravella de l’hemisferi occidental. La Casa Palmer, on ens vam aplegar, és magnificent i endreçada. Els cambrers són educats i el menjar, gustós. Les ofrenes florals enviades als meus apartaments

p 276

foren superbes, sobretot el gran llibre de flors rares, i la lluna creixent amb un estel.

La recepció a les amples sales de la Casa Palmer, com tota la resta, fóu d’una cordialitat i generositat purament occidentals. No vaig parlar amb tothom qui volia, senzillament perquè tanta gent i tantes circumstàncies demanaren la meva atenció que la meva personalitat no fóu prou gran per acomplir la demanda; però estigueu ben segurs que el desig del meu cor sadollà l’exigència.

Els meus estudiants, els nostres delegats, si fa no fa mil Científics Cristians, actius, sincers, i lleials, s’aplegaren per la tercera convenció de la nostra Associació Nacional – esperant i vetllant ben conscientment pel ple adveniment del nostre Senyor JesuCrist.

A la Ciència Cristiana la mitja nit serà sempre l’hora de les noces, fins que “no hi haurà nit.” Els savis portaran les seves llànties enceses, i la claror il.luminarà la foscor. De la tristor en ve la glòria del nostre Senyor, i hom En troba l’Amor diví a l’hora de l’aflicció. Quan un fals sentit pateix, el veritable sentit es manifesta, i el nuvi apareix. Ens casem aleshores amb un afecte i un ideal més pur i més alt.

Prego que els meus estudiants tinguin les seves llànties sempre a punt i cremant a la mitja nit, que cap no hagi de manllevar oli, ni cerqui la claror a la matèria en lloc de cercar-la a l’Esperit, ni treballi erròniament, entelant la llum espiritual. Aquesta mena d’error i de pèrdua serà reconegut tot d’una quan la porta es tanqui. L’error no fa claror, i es tanca la porta a si mateix.

A les hores fosques, la lleialtat a Déu dels Científics Cristians savis roman més ferma que mai. La saviesa

p.277

marida el seu amor, i els seus cors no estan trasbalsats.

La falsia és a les ales dels vents, però la Veritat hi surarà per sobre. La Veritat parla més fort, més clar, i més imperativament que mai. L’error camina amunt i avall a la terra, mirant de fer-se sentir per sobre de la Veritat, però la seva veu es fon a la llunyania. Qui proclama més fort la Veritat, esdevé l’objectiu de les sagetes de l’error. Els arquers apunten al bec de la Veritat; però un cor lleial a Déu és pacient i fort. La justícia s’espera, i està avesada a esperar-se; i la justícia guanya la seva victòria eterna.

La forca i el cadafal no han emmudit mai els missatges de l’Altísssim. I pot, doncs, la manera actual de mirar d’emmudir-los – o sigui amb falsies detractores i un mètode mental secret que faci efectius els propòsits de l’enveja i la malícia – fer callar la Veritat? Mai. Ben altrament, ha obert els ulls a la veritat de l’informe d’en Benjamin Franklin a la Comissisó Francesa pel Mesmerisme: “És un fet més per enregistrar a la història dels errors de la ment humana.”

“El Senyor regna, que la terra se’n gaubi.”

Cap evidència dels sentits materials pot cloure els meus ulls a la prova científica que Déu, el Bé, és suprem.

Ni que les nuvolades s’atapeeixin al voltant seu, la justícia i el judici divins són entronitzats. L’amor és especialment a prop a l’hora de l’odi, i mai tant a prop com quan hom pot ser just enmig del desori, i tornar bé per mal.

Jo proclama amb veu de tro la Seva llei al pecador, i llampega afuat sobre els núvols dels sentits intoxicats. No me’n puc estar d’avorrir el fenòmen de l’inebriament produït per l’animalitat. El blasmo arreu on el veig. La visió

p.278

del Revelador és davant meu. El vi de la fornicació, de l’enveja, de l’odi són els esperits destil.lats del mal, i són els signes d’aquests temps; però no m’aclaparen, i trobo la meva pau.

L’error odiarà més com més discerneixi la presència del seu turmentador. Acompliré la meva missió, lliuraré la bona contesa, i servaré la fe.

Hi trobo una gran joia a la consciència que, en tota la meva feina i la meva història lligada a la Causa de la Ciència Cristiana, hom pot demostrar que no he fornit mai l’ocasió de cap censura, de cap ni una, quan els meus motius i els meus actes són entesos i vistos com els veu el meu Pare. La declaració Escriptural que Job no havia pecat en res del què havia dit, ni tant sols en maleir l’hora del seu naixement, em deixà esbalaïda molt de temps; però he après que maleir el pecat és sempre una benedicció per la raça humana.

Només els qui són provats a la fornal roenta reflecteixen la imatge del seu Pare. Vosaltres, estudiants estimats, que no sóu a prop meu, ni m’heu fet tan costat com d’altres a la meva tasca, sembleu més forts per resistir la temptació que molts a qui se’ls hi ha donat ratlla sobre ratlla i precepte sobre precepte. Això pot ser un bon senyal pràctic, puix prediu les necessitats, i la providència de Déu.

Fa temps que m’adono que la perpètua instrucció dels meus estudiants pot fer passar el meu creixement pel seu, esquifint així la seva experiència. Si n’han d’aprendre del patiment, com més aviat passin la llicó, millor.

Fa dos anys que mica en mica en vaig retirant de la participació activa a l’Associació dels Científics Cristians.

Això ha desenvolupat més nobles energies de part dels seguidors veritables, i ha menat d’altra banda a baixes colpidores.

p.279

“Sempre hi haurà el qui faci caure els altres en pecat, però ai del qui els hi fa caure!”

Per què la certesa del puniment individual del pecat no és un preventiu de la mala acció? És l’amor de Déu i no pas la por del mal, que és l’incentiu a la Ciència.

Faig festa amb els qui fan festa, i estic ben a punt de plorar amb els qui ploren, però més enllà i per sobre de tot hi ha la claror i la joia inefables i eternes.