Sojorna a la Llar de la Teva Demostració |

Sojorna a la Llar de la Teva Demostració

Mary Baker Eddy

El Curs de Divinitat i Col.lectanea General, (El Llibre Blau)p.216, 217


Premeu aquí per l’audio:



Tots i cada un de nosaltres sojornem al món de la nostra pròpia consciència. Mirem enfora per les finestres d’aquesta consciència i contemplem la processó de la ment mortal desfilant. Dia rera l’altre hem estat fetillats, hem estat empesos dins del remolí, hem perdut la pau i l’equilibri de què gaudim a la Ment divina, i ens hem trobat arrossegats al sollament, al patiment de la processó. Mirem de rescabalar-nos la llar de la nostra pròpia consciència, més savis per l’experiència, pensant que no tornarem a esdevenir part de la parada de l’error: però just arribats a aquest punt, que el nou enteniment que tens de l’Amor guardi bé la teva porta. Sojorna a la llar de la teva pròpia demostració. Serva la teva pau, puix la xafarderia, la deixadesa, la crítica o fins i tot la falsa simpatia et poden fetillar.

On rau la saviesa de la serp? En amagar-se. Amaga’t, doncs, arrecerat en l’enteniment que tens de la Ciència Cristiana, sigui molt o poc … Quan l’home es comença a veure com el reflex de Déu, la Ment, i reconeix que dins seu hi rau la capacitat d’actuar posseïnt tot el poder d’Aquell en qui vivim, ens movem, i som, s’ha fet seu el dot més gran i fructífer de tot bon fer. Qui és obedient a la Veritat té un immens poder de servei. La Veritat l’allibera de la ignorància tocant a les seves capacitats i privilegis. L’enforteix i l’aguanta dret en tota circumstància. És aquí i ara. La puixança Pentecostal hi és sempre. És el poder de la Ment que fa l’home bo de fer la voluntat de la saviesa, puix les lleis de Déu ens fan sempre més bons, més puixants, i ens forneixen infinites possibilitats. És el poder de pensar, d’actuar, de parlar de manera que la vida sigui fructífera i joiosa. És la capacitat que tothom posseeix d’actuar en harmonia amb el poder diví i preservar així un sentit científic de l’ésser. Res no és veritat tret de l’absolut. Nosaltres no sabem res … la Ment és l’única deu de poder. El pensament és l’única força. Els qui s’han girat vers la deu viva de l’ésser per solucionar tota mena de problema, han posat a treballar intel.ligentment una força tan titànica que els resultats poden semblar increïbles.