Ni Botxins ni Víctimes
Paul Stark Seely
Premeu aquí per l’audio:
A l’escena dels esdeveniments humans, sovint hi trobem caràcters que fan el paper de botxins i caràcters que el fan de víctimes. L’estafador que ensarrona el crèdul, el lladre que furta a l’imprudent, el cobejós connivent que pren el lloc d’un altre, el marit dominant i la dona soferta, l’immoral planejant la caiguda de l’innocent, el dolent mirant de soscavar i destruir el seu germà humà, el governant sense escrúpols esclafant el pobles conquerits. És una trista imatge la ment mortal, dita altrament els mortals, de motivacions baixes i orbes, abraonat-se sobre altres ments mortals; tot plegat il.lustrant la declaració de la Sra. Eddy a Ciència i Salut, “Aquest sentit fals de l’existència és fratricida.”
Què hi podem fer? Molt, moltíssim. Cada una d’aquestes escenes pot ser i ha de ser esbotzada, eliminada, anorreada. Però com? Per la Ment del Crist, la consciència fornida per Déu que sap que no hi ha cap altra causa tret de Déu, el bé infinit, ni cap altre efecte tret de les idees i identitats de Déu. Puix la Ment omniscient no en sap res d’aquestes tràgiques escenes, no poden ser substancials ni reals, i no poden resistir el pensament divinament inspirat que en reconeix la impietat, la manca d’honestedat, i la insubstancialitat.
Allò que les fa semblar tan reals és la pregona creença de la humanitat que hi ha una ment mortal, material, i mortals que actuen materialment, i que aquesta pretesa ment amb els seus titelles mortals és tan real com la Ment deïfica i les seves identitats espirituals. Aquesta creença errònia pot ser destruïda, com tot error, quan hom assoleix el coneixement del fet veritable. Per Déu no hi ha ment mortal, ni botxí, ni un mortal de ment àvola, ni titella del dimoni, ni la mena de mortal anomenat víctima, que pot ser ensarronat i devastat pel mal. La intel.ligència infinita no en sap res d’aquests disbarats. No en sap res d’aquesta mena de papers. Aquesta mena de conceptes no existeixen.
Si hom està temptat de creure que ara és, o mai ha estat, la víctima d’un criminal, la idea Crística li treurà aquesta mentida de la consciència i de la seva experiència. Que aprengui quins són els fets divins just quan l’error argumenta que una activitat de botxí-víctima s’esdevé. Que es pregunti a si mateix si Déu mai ha renunciat a la seva omnipresència a favor d’una altra ment, o si, i quan l’univers de Déu habitat pels Seus fills ha fet lloc a l’escena bufa del mal. El fals clam de la ment mortal d’haver fet un univers material i haver-lo omplert de persones falsàries, lladregotes, dominants i dolentes, pot ser encarat i anul.lat per la veritat que Déu, la Ment sempre present i del tot intel.ligent, és l’única causa i l’únic univers, on “viuen, s’hi mouen i són” totes les Seves idees i identitats, totes pensant com Déu les fa pensar, totes fent el què Déu els hi fa fer. Al regne de Déu, i no n’hi ha d’altre, no hi ha substància d’on fer-ne un botxí ni una víctima, ni consciència per veure’n ni sentir-ne cap.
“A” una vegada somnià que s’esbarallava amb el seu veí “B.” Al somni atacava en “B” amb trumfos, tomàquets, i després amb bales, i finalment li féu mal de debó. Aleshores “A” es desvetllà neguitejat, i s’adonà que no havia fet gens de mal al seu veí “B.” Per què? Perquè en “B” no era al somni d’“A.” “B” era en un altre reialme de pensament. Quin objectiu apuntaven, doncs, els míssils d’“A”? Al concepte del seu propi somni.
Tothom qui pensa mal apunta al seu concepte erroni de l’home, al concepte del seu propi somni. El seu pensament entenebrit li fa impossible de discernir la veritable identitat del seu germà, que és espiritual i “amagada amb el Crist en Déu.” La nostra defensa segura és, doncs, no consentir mai de creure’ns que som dins del somni d’un àvol pensador. Per què? Perquè el nostre únic estatus és el de fills de Déu, sojornant dins la família universal de Déu, on totes les Seves idees, viuen, estimen i pensen en la unitat i la pau decretades per Déu.
“La sageta mental disparada per l’arc d’un altre és pràcticament inòcua, tret que el nostre pensament l’ompli de punxes.” (Mis. Wr.) És la creença esfereïdora de ser un mortal que pot ser neulat pels mal pensament d’altres mortals la que fa semblar punxents les sagetes mentals. Altrament aquestes fiblades són tant impotents com n’eren els mísssils d’“A” per fer mal a en “B.” “B” era fora del somni d’“A,” fora del seu abast. També nosaltres en som. Som fora del somni del pensador maliciós, fora de la ment mortal, i dins la Ment immortal de Déu. Res no pot temptar el fill de Déu a sortir fora del Regne de l’Amor i esdevenir un objectiu a la galeria de tir privat d’un mortal pervers. L’arquer i les seves sagetes són també un somni; malgrat el somni, l’home reflecteix per sempre Déu, és fora de perill, coratjós, i lliure. La parada de botxins i víctimes és fora de la infinitat de Déu, i no hi pot entrar. L’home, l’únic veritable tu i jo, és dins la infinitat de Déu, i no en pot sortir. De fet no hi pot haver un fora de la infinitat de Déu, i doncs, les suposicions del mal s’atapeeixen dins d’enlloc. Són tan sense lloc com són insubstancials.
Refusa el paper de víctima amb tanta fermesa com refuses el de botxí. Déu i les Seves idees no en saben res ni de l’un ni de l’altre. Coneix-te a tu mateix i al teu germà com Déu us coneix a tu i a ell. Ningú no pot trobar el cel sense trobar-hi també el seu germà. La Ment del Crist és la via. No hi ha lloc en aquesta Ment per aquest conceptes deceptius de botxí i de víctima, només n’hi ha pel Déu únic i les Seves idees, que són l’expressió de l’Amor i expressen l’Amor. L’home, individualment i col.lectivament, no és mai l’objectiu de la imprecació del mal. És per sempre l’objecte de l’amor i la benedicció constants de Déu.