La Vista
A. Kroeger
Premeu aquí per l’audio:
Aquesta carta fóu escrita per un practicant de la Ciència Cristiana a un pacient que havia nascut totalment cec. Guarí completament el pacient.
Benvolgut,
Vull que vegis què s’hi ha d’esdevenir a la teva consciència. Amb la més gran claredat t’has d’adonar que als ulls materials no els hi cal guariment, puix la matèria no hi veu, i res del què en poguem dir o hi poguem fer no li pot fornir allò que mai no ha tingut, o sigui la vista. Allò que ha de ser foragitat és la mentida de la Veritat, és a dir que la vista és material, i no espiritual.
Pots fer festa d’haver arribat al punt de la teva travessia del sentit a l’Ànima, on l’Amor diví t’empeny a capir el què la Sra Eddy hi diu a Ciència i Salut, “La metafísica de les coses en fa pensaments, i bescanvia els objectes dels sentits per les idees de l’Ànima.”
La primera cosa que hem de veure en aquest guariment és que l’objecte del sentit, una creença fràgil anomenada ull material, que al seu torn és la presa d’altres creences anomenades edat, accident, malaltia, etc, no hi té res a veure, de fet, amb l’activitat espiritual harmoniosa, sempre present i sempre activa, anomenada vista.
Fas, doncs, la primera passa en adonar-te que els ulls entesos materialment no hi veuen mai ni tenen res a veure amb la vista. “Ni l’edat ni cap accident poden menyscabar els sentits de l’Ànima, i no n’hi ha d’altres de reals. Els sentits de l’Esperit no pateixen mai, i resten per sempre en pau. Res no els hi pot amagar l’harmonia de tota cosa, ni la puixança i la perpetuïtat de la Veritat.” (CiS)
Tot el què cal fer és bescanviar el fals sentit de la vista pel veritable donat per Déu. La vista no depèn més de la matèria que l’honestedat, la dolcesa, l’amor – qualitats mentals que tothom és lliure d’expressar quan li ve de gust, i d’emprar-les tant i tan sovint com vulgui. Com més emprem aquestes qualitats, més força i vigor assoleixen al nostre pensament, i no són mai afeblides, malejades ni capolades per l’ús constant, ans es fan més fortes. I passarà el mateix amb la vista quan ens adonem que també és purament mental. La Sra Eddy diu, “Si hi hagués la més remota possibilitat que els sentits reals de l’home es poguessin neular, l’Ànima els podria reproduir en tota la seva perfecció; però, de fet, no poden ser contorbats ni destruïts, puix existeixen a la Ment immortal, no pas a la matèria.” (CiS)
La causa de tota pèrdua i patiment no és pas perquè la matèria estigui malalta, ans perquè no complim el manament, “No tindreu altres déus fora de mi” (l’Esperit). Guarda el primer manament, separa la vista de la matèria, restitueix-li a la Ment, on pertany, i tota la por i el patiment s’enfugiran.
El mal no és res, no és ni una qualitat, ni una quantitat, ni una persona, ni un lloc, ni una cosa. És sempre una suggestió, mesmerisme, no res. A nivell de creença és la mancança aparent del bé. Quan al nostre pensament hi emmenem l’amor positiu, l’odi negatiu desapareix, puix l’odi és només la mancança aparent de l’Amor.
Una de les definicions de ‘cec’ al diccionari: “Sense claror moralment i intel.lectualment; sense discriminació; quelcom que ensarrona l’ull o enteniment.” La ceguesa o orbament és definit com “manca de discerniment; descurança.”
La ceguesa és l’expressió d’una creença orba. La vista és percepció espiritual, enteniment, revelació. L’odi i la por són tenebres. “L’Amor, alenant altruisme, ho amara tot de bellesa i de claror.” (CiS)
El Salmista pregà, “Descloeu els meus ulls que pugui contemplar les meravelles de la Vostra llei.” També nosaltres hem de pregar constantment que els nostres ulls siguin desclosos, contemplin la llum i l’amor, i hi siguem obendients. La Sra Eddy diu que “No hi ha enlloc on no s’hi vegi la llum de la revelació de la Veritat i de les idees espirituals. L’home, a la semblança del seu Creador, reflecteix la llum central de l’ésser, el Déu invisible.”(CiS)
Al nostre llibre de text hi trobem paraules puixants de poder per esbotzar aquest somni de ceguesa. “Les facultats indestructibles de l’Esperit existeixen sense les condicions de la matèria i també independentment de les falses creences d’una pretesa existència material.”