Vetlla 261

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

261- VETLLA, que la vella teologia no et faci caure a la temptació de creure que és virtuós honorar els morts, com hom fa el Dia dels Difunts. Ni que a voltes hàgim d’acceptar rituals per acontentar la ment mortal, als nostres cors hauríem de consagrar el dia, del tot, a esbotzar la creença que hi hagi mort, puix l’home no es mor mai. Quan acceptem la creença de mort que té el món, obrim la porta a la nostra mort. Hauríem de resistir sempre aquesta suggestió i evidència amb força i sense defallir.

El Dia del Difunts és tant part del pla de la ment mortal per matar l’home com en són d’altres estratègies més òbvies i grolleres. El Dia dels Difunts fa la guerra a la vida en fer parar esment a la gent de la universal inevitabilitat i necessitat de la mort. Serveix per fer memòria als qui no se’n recordaven, que la mort és inescapable i potser sotjant-los a la cantonada. Si no t’ho creus, fes una ullada al cementiri! N’hi ha prou amb una bona ullada a l’any per acomplir els propòsits del magnetisme animal, prou per fer callar cap esperança o expectativa que hom no es morirà.

Un cop quan un estudiant li va demanar permís a la Sra. Eddy per posar flors a la tomba de la seva família el Dia dels Difunts, la Sra. Eddy li replicà, “T’estimo i t’agraeixo la intenció, però no hi reposen aquí. Que els morts enterrin els seus morts. Jesús.”

Els Científics Cristians han d’esbotzar la creença que hi ha mort, i no pas donar-s’hi i fer-la semblar bonica amb flors i rituals. Hom no pot ofegar la pudor de la mort afegint-hi la flaire de flors boniques. S’ha de fer mentalment. Hom explica que una truja li va dir al seu garrinet: “Ara t’he deixat ben enfangadet; no gosis anar a jugar i quedar net!” El Dia dels Difunts els hi diu als mortals, “T’he enterbolit el pensament amb la suggestió de la inevitabilitat de la mort; no gosis rentar-te i treure’t de sobre aquest error!”