La Simplicitat de la Pràctica Metafísica |

La Simplicitat de la Pràctica Metafísica

Peter V. Ross


Premeu aquí per l’audio:



Fer servir la Ciència Cristiana per la salut, pels negocis, per la pau, per la seguretat, i per la benanança universal, no és un procés misteriós. No és ni tan sols difícil, sofisticat, o feixuc. És la simplicitat mateixa. Comença pel reconeixement d’un Déu perfecte, un home perfecte i un univers perfecte; Déu entès com Vida exhuberant, Ment munificent, Amor persuassiu, Principi vital; l’home entès com la manifestació impecable de Déu; i l’univers, la llar gloriosa i amical de les filles i els fills del Totpoderós.

“La pregària,” declara Emerson, “és la contemplació dels fets de la vida des del punt de vista més alt.”

Tennyson remarca, “Més coses són fetes per la pregària que aquest món no en somnia.”

La pregària no canvia Déu, perquè ja és sempre el bé actiu i introntollable. La pregària canvia el qui prega, fins al punt que es comença a adonar de la seva unitat amb l’Eternal, i doncs, de la seva possessió actual de totes les coses que li calen.

Com farem servir, doncs, la Ciència Cristiana pels nostres problemes? Roman dia i nit en el fet que l’home és espiritual, immortal, i que la seva vida ni ve ni se’n va, que no en sap res de l’edat ni de la malaltia, que gaudeix de la plena possessió de la glòries i les energies de l’Eternal. Aquestes veritats, servades inteligentment i amb expectativa, s’actualitzaran en cossos més bons, intel.lectes més bons i carreres més bones. No hi ha límits en aquesta direcció.

El reconeixement que en realitat l’home és individual, espiritual, ajudarà a afermar al teu pensament diari i a la teva conducta la teva dignitat, la teva impecabilitat, la teva integritat, la teva invulnerabilitat. Aleshores no pots ser atacat de cop ni consumit lentament pels mals de la carn ni per circumstàncies inesperades de la natura que siguin. “Alça’t radiant, puix la teva llum arriba i la glòria del Senyor despunta sobre teu.”

Pots assolir tranquil.litat d’ànim reconeixent com n’és de cert, que no només ets governat pel Principi, ans que tothom amb qui fas contacte també és sota el Seu govern, suposats rivals i antagonistes i tot.

Hom va directament vers la llibertat esbotzant l’hipnotisme de la malaltia, de l’edat, de l’opressió, i de la dissolució, quan reconeix que l’home espiritual, impecable i imperible és el seu únic i veritable ésser. És aquest home etern que la Ciència té per perfecte.