El Poder de la Unitat

Herbert W. Eustace

---

L’any 1889, a la seva classe la Sra. Eddy hi va dir, “Nosaltres, avui, en aquesta classe som prou per convertir el món si tenim una sola Ment.” Un altre cop va declarar, “Un grapat de pensadors savis són més efectius que una gran colla de beneits i més forts que la puixança dels imperis.”

Hi has pensat mai en un aplec de Científics Cristians reals – metafísics genuïns – que anessin tots a la una, en un lloc, amb una sola Ment; a la una, amb la Ment; el lloc, a la presència de la Ment; i aquesta Ment, Déu? Què és allò que el coneixement veritable, la pregària devota, no pot acomplir? La Ment és el Tot-en-tot i no hi ha límits a les benaurances i a l’amor que aboca sobre la seva idea.

No hi ha res que pugui entrebancar el poder del coneixement veritable per revelar el mil.leni, l’enteniment de l’eterna unitat de l’home amb Déu.

Havent discernit això, de manera ben natural la Sra. Eddy digué, “Afirmar una cosa és declarar-ne la possibilitat, declarar-ne la possibilitat fins i tot quan totes les evidències diuen altrament,” i també, “Afirmant que és veritat allò que per la vista i la raó humana no sembla de cap manera veritat, pots fer que passi.” Què pot plantar cara a la Ment? La plenitud de la Ment no posa instantàniament a l’abast tota afirmació de la veritat? I tant!

Quin gavadal d’assoliments ens fa a mans saber això! Pensa-hi! Afirmant allò que és veritat podem fer que passi.

El desig del cor troba el seu sadollament en aquesta comprensió, en aquest enunciat científic dels fets. Pensa què vol dir ser bo d’afirmar qualsevol cosa que sigui veritat, i saber que la teva afirmació és veure’n la presència real, i que no passa ni un instant entre afirmar allò que és veritat i veure-ho, i això fins i tot quan el raonament humà declara ben altrament. La Ment parla i és fet. Com diu el Salmista, “Quin Déu és tan gran com el nostre Déu?”

Quines vistes de reeiximent i d’assoliment desplega per cada un de nosaltres aquesta promesa d’unitat amb tot el bé!