Vetlla 285 |

Vetlla 285

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


285- VETLLA, que no maldis per destruir els nervis, i no la serp als nervis. Quan la Sra. Eddy instruïa el Dr. Alfred Baker que havia d’ensenyar el curs d’obstetrícia al Col.legi Metafísic de Massaxussets, li donà aquesta afirmació per a què en fes la nota fonamental de la classe, “Les darreres notícies de Déu: heu-te-les amb la serp als nervis.” Alhora va enviar un telegrama a la Sra. Augusta Stetson, “L’electricitat no pot transferir verí als centres nerviosos.”

En una de les seves classes la Sra. Eddy va dir: “Un nervi és la serp garlaire que fóu una mentida des del començament. L’error és la serp garlaire que et parla contra la Mare i contra Jesús, contra tu mateix i els teus germans, i que de fet, no pot parlar. La Veritat és. Que sigui Déu qui parli sempre; no hi ha res més. La serp és simple creença. Una creença del sentit personal governada per la Veritat és una creença harmoniosa. Una creença harmoniosa governada per la Veritat és sentit espiritual, enteniment.

“Déu li digué a Moisès que agafes la serp, però Moisès volgué enfugir-se’n. Déu li digué que tornés enrera i l’agafés. Moisès digué, ‘On és la serp? Déu no n’ha fet cap.’ Déu li digué, ‘Agafa la serp,’ Moisès l’agafà i es tornà un bastó. La vara de Moisès era el mesmerisme maliciós, i quan se les hi hagué, li forní poder sobre molts senyors i sobre molts déus, i fóu un bastó on recolzar-se.

“La vara que Moisès llençà a terra, va esdevenir amb el poder de Déu, el poder del bé. Déu no li donà a Moisès la vara que portava, però li manà que la llencés a terra, i es tornà una serp, el seu enemic.

“Aleshores Déu li digué a Moisès (que fugí esporuguit) que agafés la serp (en demostrés el no res), i la serp esdevingué un bastó.

“No podia pas esperar de desempallegar-se de la vara del poder de cop i per sempre, ans n’havia de fer el seu bastó – deixar-lo esdevenir el poder de Déu – i veure com (la malaltia, l’error) treballa en nosaltres i ens mena a la salvació.”

La gran revelació, o les darreres notícies de Déu, que la Sra. Eddy va enviar a la classe del Dr. Baker era que no hauríem de condemnar els nervis, de la mateixa manera què no condemnem la nostra ràdio, perquè sintonitza un programa que no ens agrada. És de la nostra creença dels nervis que en sembla venir tot el nostre patiment; però això no és una raó per destruir-los, puix la ment mortal no els ha creat mai! Allò que semblen nervis, doncs, és el contrafaïment humà dels mètodes i dels mitjans de Déu per comunicar-nos idees espirituals; són l’antena espiritual que transmet els preciosos missatges del bé. Considerats espiritualment són els mitjans que Déu ens ha donat per esdevenir conscients de Déu, de l’home i de l’univers.

La serp als nervis representa el capgirament d’aquesta activitat espiritual, o la pretensió que els nervis són intel.ligents en si mateixos, poden parlar i fer conscients els mortals de la presència i de l’existència d’allò que és irreal, o sigui del contrari del bé, o mal. Amb la suggestió de la serp hi va de bracet la creença que els nervis poden ser el mitjà que fa l’home conscient de la matèria, del mal, del patiment, de la malaltia i de la mort. És com si un enemic connectés l’aixeta de l’aigua freda amb la canonada de l’aigua calenta. No condemnaries pas les canonades si en ragés aigua calenta, quan en vols de freda, oi?

La serp garlaire suggereix que els nervis són el mitjà que li fa arribar a l’home mortal tot allò que no és plaent, però aquesta és la mentida que hem d’encarar. En fer-ho no ens volem desempallegar dels nervis, ans eliminar el sentit material que en tenim. Quan la Sra. Eddy es va adonar que els estudiants deixaven de banda el menjar, en lloc del sentit material del menjar, els hi digué, “No digueu que no hi ha intel.ligència al menjar. La terra produeix el menjar perquè l’home se’n serveixi i nosaltres hem de reflectir la divina intel.ligència que ens fa bons d’aprofitar-nos del menjar; agafeu-vos a l’afirmació que la intel.ligència divina mena l’home i que governat per Déu, l’home menja, dorm, camina i parla harmoniosament. Expresseu el Crist real; l’home afaiçonat no n’és la imatge.”

El món de la creença mortal fa mala pràctica amb el menjar, just com en fa amb els nervis. Aquesta mala pràctica és la serp garlaire que s’ha d’encarar. Jesús ens va dir que mengéssim, ensenyant-nos que al nostre estadi d’experiència actual no és el menjar el que s’ha d’eliminar, ans la creença que és material, que ens pot afectar negativament tant qualitativament com quantitativament, o que pot ser el mitjà de la ment mortal. Si Déu no s’ha allunyat mai de les benediccions que ens atorga, ni ens ha de pasar pel cap que el menjar que dóna als Seus fill pugui estar mancat de la Seva bonesa i del Seu amor.

Quan Jesús es va aplegar amb els seus deixebles al darrer sopar, el menjar va esdevenir un canal d’enlairament espiritual. Quan veiem el menjar com un canal d’inspiració i de benaurances, la naturalesa espiritual de l’home és nodrida, i són sadollades alhora les seves necessitats materials temporals.

Ni el menjar ni els nervis són mai l’origen de la discordança de l’home. L’origen n’és la serp, o creença mortal, que pretèn emprar la matèria com un mitjà per esclavitzar els mortals. Quan aquesta creença mortal se separa del menjar, se li ha tret tot el suc, com als vegetals deshidratats que se’ls hi ha tret tota l’aigua. Podríem dir que això és el que féu el fill pròdig. Quan va haver tret tota la vida, la veritat, la substància i la intel.ligència de la matèria, només en van quedar les pellofes, sense pes per fer romandre el seu pensament al nivell mortal. Aleshores s’enlairà espontàniament fins a la consciència de la Ment com l’única veritable substància; les pellofes foren el mitjà per les benediccions de la Ment, i ja no es van veure més com una cosa material.

Destruiries el titella del ventriloc per culpa del què diu? Fes callar el ventriloc i el titella atura la seva xerrera enganyosa. La serp als nervis és el ventríloc, la ment mortal, que sembla que parli a través dels nervis, del menjar … És per això que la Sra. Eddy a la pàgina 493 de Ciència i Salut hi diu, “La malaltia és una experiència de la pretesa ment mortal.”