Anorrear el Dards Roents del Maligne

Teachings and Adresses

Edward Kimball

---

Heure-se-les amb el magnetisme animal

El magnetisme animal és una creença falsa de naturalesa impersonal.

Sé el què pretens, però no m’espaordeixes, ni tu ni les teves suggestions. No ets ni persona, ni lloc, ni cosa. No tens poder, ni presència, ni personalitat. No em pots tocar ni em pots influir per mitjà de l’odi, de l’enveja, de la por o de qualsevol altra mena d’error.

El poder engalipador del pensament o llei mortal universal esdevé nul.la i sense efecte mercès a la llei de la Intel.ligència divina, que és absolutament l’única llei o poder. El magnetisme animal no se’m pot presentar disfressat d’una malaltia encomanadissa, de poc temps, de poca paciència, de manca de diners o de qualsevol altra mancança material, espiritual o física, perquè Déu és la l’origen de tot el proveïment, i aquest proveïment no és mai limitat.

Cap personalitat engalipadora no em té lligat ni engrillonat. No tinc restricció de pensament, de capacitat ni de feina. L’error, el magnetisme animal, no té cap poder de contrafer-me ni de posar pals a les rodes de cap manera al meu progrés.

La Vida, la Veritat i l’Amor són lleis que anorreen tot el que no és com Déu. Sóc espiritual perquè sóc la imatge i la semblança de Déu, l’Esperit, i reflecteixo tot allò que és pur, just i veritable.

Acceptar el cos material com una personalitat a part de la Ment és el parany de la mala pràctica mental i no passa de ser mala pràctica mental. Que la Ment divina il.lumini i aboleixi la mala pràctica mental fins que no quedi ni un racó fosc; aleshores sabrem que ni el menjar, ni el clima, ni cap condició aparent poden afectar el cos de cap manera, perquè només hi ha una causa, Déu, el Bé. Déu és l’únic que fa, l’únic actor, l’únic Salvador, l’únic governador de l’home. A la Veritat no hi ha confusió.

El magnetisme animal maliciós no em pot separar del meu bé més gran ni limitar de cap manera el meu proveïment. No em pot tocar amb cap pretensió de pobresa a la meva vida ni a la dels altres. L’Esperit és la meva deu de proveïment il.limitat. No depenc de cap personalitat per sadollar les meves necessitats. El magnetisme animal maliciós no pot amagar la feina que haig de fer ni em pot fer sentir fracassat ni mancat de res. Déu dóna amb escreix a tots i a cada un dels seus fills tot el què els hi cal, i el proveïment no pot quedar mai amagat per la llei o pretensió de la mala pràctica mental, perquè totes les pretensions de la mala pràctica mental són falses i no tenen existència real; la Veritat les destrueix. He nascut lliure, sense cap submissió a res ni a ningú, perquè el Principi diví em mena.

Ni la ràbia, ni el mal temperament, ni el menyspreu, ni la manca de respecte no tenen poder. Ni el prejudici ni la superstició no tenen poder. Ni l’enveja, ni l’egoisme, ni la gelosia, ni l’urc, ni l’odi, ni la malícia, ni la revenja no tenen cap poder. Sóc una llei contra tot allò que és fals i absurd, i declaro que la influència de totes aquestes passions és nul.la i buida. No m’afecten. Declaro que totes aquestes passions no tenen poder de fer mal a ningú. Nego la realitat de la matèria, perquè Déu és l’únic poder, l’única Substància. Déu és Esperit. Nego que l’aparença que anomenem matèria tingui vida, substància i intel.ligència, perquè Déu és l’única Vida i Intel.ligència i Déu és Esperit. Només el bé és veritable. Només el bé té poder. Déu és la meva salut. Déu és la meva fortalesa. Déu és la meva saviesa. Déu és la meva vida. Déu no m’ha fet mai malalt ni pecador. Déu és l’únic creador i no ha fet la malaltia ni el pecat, ni la mort; no han estat mai fets i no són aquí. La creença de la malaltia és una mentida que ens presenta el magnetisme animal, la falsa creença universal.

No estic sotmés a les lleis de la creença mortal de la malaltia, del pecat i de la mort, i la creença només dura mentre cregui que hi ha poder a la matèria. La por de la malaltia no m’afecta. El gavadal de mentides de la mala pràctica mental no m’afecten, perquè nego que l’herència d’aquestes creences pugui dibuixar la malaltia al meu cos, puix Déu, el Bé, l’Esperit immortal, la Ment divina, és l’únic Poder. Nego que estigui malalt o que pateixi, o que se’m negui cap manifestació del Bé. Afirmo que estic bé, que sóc fort, valent i feliç i que reïxo en tot el què faig; que sóc la idea de la Ment, el príncep del Rei de l’Univers i hereu de Déu, perfecte i fort en tots els aspectes; coratjós i feliç. Déu és el Tot, la meva salut, la meva ment, el meu coratge, la meva intel.ligència, el meu enteniment, el meu tot. Tot el què és meu o en mi és perfecte i harmoniós, des de sempre i per sempre. Déu és la meva vida, Déu és Amor i ningú no m’esfereix. “L’amor perfecte fa fora la por.” Tot el que ens cal fer per gaudir d’una harmonia i salut perfectes, és aprendre a pregar com cal i enrecordar-nos sempre de la nostra heretat real de Prínceps del Déu de l’Univers.

“Estic amagat amb el Crist en Déu” on el sentit mortal no em pot trobar i on la creença mortal no em pot tocar. La Ment serva l’home en Déu. Cada dia sóc renovellat a la imatge i semblança de Déu i no puc perdre cap de les facultats que expressen la meva divinitat. Sóc lliure de les falses creences que voldrien tenir-me amorrat al piló. Sóc lliure. Només hi ha una Substància, un Poder, una Intel.ligència, una Vida, un Amor, que és l’únic Déu de l’Univers, que és Esperit, el tot Bo, que omple tot l’espai i és omnipresent. Sóc el Fill de Déu, fet a la Seva imatge i semblança. Visc, em moc, i sóc a la Ment. Sóc espiritual, i no puc estar malalt, pecar ni patir, i no em pot tocar cap mal.

Nego la realitat de la malaltia, del pecat, del patiment, de l’error, de la solitud. Nego el poder de l’error, s’amagui sota la disfressa que s’amagui. Nego les falses creences que hi ha darrera de la malaltia i del neguit, dels desastres, de la pobresa, del desencoratjament, de la por, del dubte i de la follia. No hi ha cap llei que em lligui a a cap mena ni a cap grau de luxúria ni de sensualitat; ni les males arts, ni la traïció, ni la hipocresia tenen el poder d’afectar-me. L’error és impotent i sense ment; ha de ser, doncs, mut, i no pot ser ni una avinguda ni un canal per expressar cap mena de discordança, perquè el mal no és real i no pot pot dir-me res ni dir res de mi, ni em pot fer servir per expressar-se. No seré l’instrument que el diable faci servir per expressar qualsevol mena d’error.

Déu és tot baldor. No hi ha bé ni qualitat a l’hipnotisme, al mesmerisme, propi o forà, ignorant o maliciós, teològic o mèdic, que pugui tenir cap poder sobre meu, moralment, mentalment, físicament o financerament.

Només hi ha una Ment, que és la meva i la de tothom, i no hi ha personalitat al regne de Déu; l’error , doncs, no té cap poder per imposar o injectar al meu pensament cap metzina mental, ni engegar cap llei o acció que entrebanqui la Veritat ni la demostració de la Veritat enlloc dins del radi del meu pensament.