No Tindríeu Por de Res si Sabésssiu que en Teniu el Domini
Lectures i Articles. Edward Kimball
Premeu aquí per l’audio:
Pel què en capim de JesuCrist i de la seva obra no vingué pas a revessar o anul.lar quelcom poderós que tenia el dret d’existir. De cap manera. Vingué a derrocar allò que no tenia el dret d’existir. De ben segur no és gens racional que l’adveniment del Crist per fer la voluntat de Déu trasbalsés res del què Déu havia establert; extingís res basat en la immortalitat i d’existència immortal. Això certament no hauria estat raonable ni assenyat; i el nostre ensenyament és que aquesta obra del Crist havia de demostrar i fer parar esment a la humanitat que la malaltia, el pecat, la follia, la por, i totes aquestes coses semblants que l’afeixuguen són il.legítimes, anormals, injustes, il.legals i innecessàries. La missió del Crist és prova, a parer nostre, de la naturalesa destructible de les diferents menes de mal que turmenten la humanitat.
Quan JesuCrist hagué acabat la seva missió féu una declaració corprenedora. Aquesta: “Estigueu contents, Jo he vençut el món.” “Aneu i feu el mateix.” Adoneu-vos de la universalitat d’aquesta declaració. No havia fet res que fos extraordinari, res que fos només valuós per un grapat de gent, ans féu un servei a la humanitat de tots els temps, fent-se testimoni de la infinita naturalesa del designi diví. “Aneu i feu el mateix.” “Fareu aquestes coses i encara de més grans.” “Jo sóc el camí.” “Seguiu-me.” “Sabreu la Veritat i la Veritat us farà lliures.” Lliures de què, seguint el seu camí, fent el que feia ell?– què vol dir tot plegat? Hauria de voler dir que teniu el dret d’aprendre a la vostra manera, de descobrir la vostra via, de practicar allò que us deslliurarà de les mateixes fases del mal; i aquest és un dels punts cardinals de l’ensenyament de la Ciència Cristiana: Déu li donà a l’home domini sobre tota la terra; això vol dir de ben segur domini sobre el seu cos, sobre les seves circumstàcies, el seu enviró, i les condicions que l’envolten. Vol dir domini sobre cada enemic, sobre cada entrebanc, sobre tot el que escomet la seva vida. El nostre problema és que estem esfereïts de tothom i de tot, perquè no sabem, mai no hem sabut, que fonamentalment Déu ens donà domini. No tindríeu por de res si sabèssiu que en teniu el domini; i tothom que llegeix la Bíblia hi pot trobar a les primeres pàgines que domini és just el que Déu ens ha donat, malgrat que tothom l’hagi passat per alt fins el dia d’avui. Tots hem surat com bombolles sobre la mar del destí voluble, ben a punt de creure’ns que un estat dolent de l’existència ens pot tombar, i abolir la vida, fer-nos emmalaltir, i matar-nos a qualsevol moment. Se’ns ha educat per a què ens reconciliem amb el nostre miserable destí humà, la nostra mort, i ningú no ha estat educat a suposar que té el dret de resistir, o heure-se-les de manera adient amb aquest enemic.
Ara la Ciència Cristiana esperona l’esperança que teniu el dret de lluitar i vèncer. Teniu el dret de ser els amos del vostre destí. Teniu el dret de reeixir en tot el què per vosaltres és bo de fer. Teniu el dret d’aprendre com prevenir la malaltia; teniu el dret de guarir la malaltia; teniu el dret d’aprendre a guarir la pobresa, i l’esferïdora lluita de la humanitat amb si mateixa. Avui segons la nostra pròpia confessió, anem a la deriva; i tanmateix a l’orella de la Cristianitat hi ressona sempre aquesta única nota, que al nostre Crist i als seus ensenyaments, a la seva via i a la seva regla hi tenim el dret a la salvació, i que ens farà lliures.