Carta sobre el Cos

Fragments d’una nota amb data del 4 d’Abril del 1954 que anava amb aquesta carta del Sr. Edward Kimball:

---

“Aquest és un manuscrit molt, molt estrany…

“Aquesta n’és la història veritable:

“Quan la Sra. Eddy era a Concord se li presentà el cas dels ‘Next Friends;’ el seu mateix fill i una colla d’amics se li giraren en contra dient, com sabeu, que havia perdut el seny i que no era bona per tenir cura dels seus afers.

“Fóu un atac terrible a la nostra Cap, i ella s’adonà que només li calia aprofundir més l’enteniment que tenia del cos perquè era del seu cos que se’n volien fer amos i treure’l del mig.

“La Sra Eddy havia escrit els llibres a mesura que Déu havia abocat la Veritat, però ja sabeu que els estudià després, i ara s’adonà que havia d’entendre més bé què era el cos. Ja sabeu que als llibres no hi podia posar algunes de les coses que sabia i veia; el món no les hauria paït.

“Bé, el resultat és que rebé una revelació extraordinària pel què fa al cos i fóu menada, alhora, a marxar de New Hampshire i anar a viure a Chesnut Hill, Mass., perquè les lleis de Massaxussets la protegirien, cosa que no feien les de New Hampshire.

“Quan ja era a Chesnut Hill va decidir que ensenyaria el què li havia estat revelat al Sr. E. Kimball. I ho féu. En Kimball havia de fer una Classe Normal el Desembre del 1910. El va instruir, i instruir, i instruir. Ell repetia tot el que la Sra. Eddy li deia, i si feia una relliscada havia de tornar a començar per les beceroles fins que pogué explicar el desplegament sobre el cos tal com li havia estat revelat a la nostra Cap.

“Quan el va haver entès ben entès, anà a l’Hotel Somerset de Boston, on s’hostatjava quan era a la ciutat, i cridà el Jutge Clitford Smith i la seva dona, els Mc Clellands, i en Bicknell Young i fins a la matinada els hi va repetir i repetir els ensenyaments que tot just havia rebut.

“El Sr. Kimball va traspassar al cap de poc temps, i la Sra. Eddy sabent a qui havia transmès els ensenyaments, designà el Sr. Bicknell Young per fer la Classe Normal del Desembre del 1910.

“Abans de traspassar el Sr. Kimball va enviar aquesta carta a cada un dels seus estudiants. La que us fem a mans n’és una còpia perfecta.”

…………………………………………

Carta del Sr. E. Kimball als seus estudiants

Estimats amics,

La paraula escrita d’aquesta carta que us faig a mans és per la vostra lectura i estudi individual. No l’heu de donar a ningú fins que no sigueu prou rics en l’Amor per protegir-vos de tota creença de reacció del poder aparent del mal, i puix tant vosaltres com jo sabem tanta Veritat, hem d’anar amb molta cura de com la comuniquem. L’astoradora depravació de la ment mortal es manifesta amb enveja i gelosia vers els qui realment saben quelcom que sembla nou o extraordinari. Hem d’anar fins i tot en compte amb el testimoniatge que fem a l’església, perquè els qui no ens entenen, són propensos a quimicalitzar i crear-nos mals de caps. Tots ens socarrimem mentalment per culpa d’un zel fora de mida. Ben just un de cada mil està a punt per la idea avançada que el nostre testimoniatge públic a l’església o a d’altres llocs, presenta. Hem d’anar amb cura fins i tot de declarar-la silent pels nostres pacients fins que no ens hàgim fet ben propers a Déu, i hi estiguem espiritualment a punt. Hi ha algunes formes aparents de l’error que exigeixen reflectir molt d’Amor per poder-les destruir.

Els Científics Cristians enyorem tant Déu perquè no sempre discernim que és just amb nosaltres. Hem de veure Déu a través d’allò que manifesta el bé. Fent-nos nostra la idea justa de tota cosa, ens adonem que Déu és amb nosaltres. Ens hem d’arrelar al pensament just. Ens hem d’arrapar a la Veritat per molt que l’error parli d’aparents malencerts. És Déu en nosaltres que forneix la saviesa, la fortalesa, el poder i tot el que ens cal, fa callar l’angoixa i extermina tots els mals. Saber això és tenir una “ment espiritualitzada,” és saber la Veritat i demostrar-la. Quan l’home no ho sap, simplement és mort.

El cos humà és senzillament un fals concepte del cos. El cos, de fet, és la manifestació de Déu, o cos real, el cos de les idees justes, que és el cos real de Déu, el cos de la Ment; aquest cos és l’Home. Hi ha un únic cos perfecte i espiritual. Només n’hi ha “un de tot.” Aquest fet assenyala i expressa la unicitat de la Ment i la unitat de l’home amb aquesta Ment divina. Un Déu, una Ment, un Crist, i doncs, un home i un cos. Si només hi ha un cos, només hi ha un cor, un estómac, uns budells, un de cada un dels òrgans de l’home, i cada òrgan i funció del cos és una idea de Déu, o sigui, representa alguna idea divina de la Ment, i l’òrgan de l’home és la veritat d’aquesta idea. L’home i el seu cos són la idea de la Ment, les idees de la Ment. Les idees de Déu són perfectes, no pateixen mai cap malaltia ni mala pràctica, perquè la llei de l’ésser és perfecta. Cap pretesa llei mortal no pot posar pals a les rodes ni destorbar l’acció o la funció harmoniosa de cap òrgan de l’home.

Només hi ha un cos, igual que només hi ha un “nombre set.” És vostre, és meu, és de tothom. Hi ha moltes “imatges del set,” però només hi ha un “nombre set,” perquè el “nombre set” és idea, una idea. Basant-nos en el mateix principi només n’hi ha un de tot. Només hi ha un cor (una Ment), una sang (una Vida). Són meus, són vostres, són de tothom.

Com hi pot haver “malaltia del cor” si només hi ha un cor? La ment mortal els hi fa creure als homes que hi ha “molts cors” basant-se en el mateix principi que els hi fa creure que hi ha “moltes ments.” Tots tenim el mateix cos espiritual, igual que els mortals tenen el mateix cos, 85 per cent aigua i 15 per cent sals inorgàniques. Els ésseres humans semblen diferents, però en són? No! Tot aigua i sal. Aquesta unitat de l’ésser humà (ment mortal) és un mite. Només hi ha una “Unicitat” i és l’Esperit. L’home és el cos d’aquesta “Unicitat.” Aquest cos (les idees justes) és tant sagrat com la Ment. És científic declarar que l’home existeix com a cos. A molts científics els hi fa por declarar allò que cal del cos. Declaren constantment la Veritat de Déu, però refusen declarar la veritat de l’home i del cos. L’home, el cos, és l’única prova palpable que hi ha un Déu. L’home és la manifestació i l’exhibició de Déu, i l’home és cos. Puix aquesta és la veritat, cal d’allò més declarar i saber la veritat de l’home i del cos. Hem de declarar “el cos” i l’hem de declarar sovint per instituir la idea espiritual del cos (el cos de Déu) i fer callar i foragitar el concepte material. Només hi ha un cos a la Ment, perfecte, espiritual, i aquest cos és el cos o la suma total de les idees justes. El cos és la idea complexa de la Ment divina. La perfecta dretura de pensament, paraula i obra és l’home real. El mal és un sentit erroni d’una cosa justa. El cos humà és la imitació contrafeta del cos veritable, del cos de les idees justes. Puix l’home és el cos de Déu, només hi ha un home, un cos, perquè només hi ha un Déu. L’home és el cos, l’agregat infinit de les idees espirituals, i és doncs, del tot espiritual, normal, sencer i etern, fent estada a la llei de la Vida, de la salut, de l’harmonia, de la perfecció, al Regne de Déu.

La concepció de Jesús fóu immaculada. Quan assolim el sentit just del cos, quan assolim la idea justa de l’home i del cos, assolim una idea immaculada de nosaltres mateixos. Jo sóc l’encarnació eterna de tot el què és bo, veritable, real, durador, bell i pur. No és això ser immaculat? Vosaltres, no sou immaculats? No sou el fill de Déu ara mateix? De ben segur en sou quan assoliu el sentit just de l’home i del cos. Si Maria, la mare de Jesús, se’n sortí, de ben segur nosaltres també podem. Té predilectes la Ment divina? NO! NO! NO! Hi ha un home, un cos, un predilecte. Aquest és el meu fill el meu estimat en qui m’he complagut. Vosaltres sou aquest FILL. Aquest cos perfecte no ha nascut mai, i puix ha existit sempre, no es morirà mai. Aquest cos perfecte no està sotmés a cap llei de desintegració, de decandiment ni de mort. Aquest cos perfecte, l’home, no ha patit mai ni patirà mai, no està condemnat pel fet de ser conegut falsament com un home o una dona humans. Aquest cos (l’home) no és ni mascle ni femella a la carn, és tots dos, mascle i femella a l’Esperit, perquè manifesta la compleció divina del nostre Pare-Mare Déu.

No hi pot haver cap òrgan (idea) fora de lloc ni malalt, perquè Déu controla totes i cada una de les Seves idees. Aquests pretesos organismes físics són els falsos conceptes materials de les idees i les qualitats espirituals de la Ment.

La malaltia és un error tocant al cos, i cal una idea específica de la Ment per esmenar-lo i espargir-lo. Una Ment infinita i les Seves Idees és la totalitat de l’ésser. Hi ha UNA consciència infinita, i és dins d’aquesta consciència que l’infinit agregat de les idees de la Ment hi fa la seva activitat, i és l’ÚNIC cos o encarnació de la Ment. Tenim la mateixa ment que Déu té o és. El cos és infinit i aquest cos és el nostre cos. Totes les coses del cos són eternes, senceres, perfectes i perpetuament actives com idees. La llei de la Ment que controla el cos és la llei de l’acció perpètua i harmoniosa. El cos serà sempre el cos, no pot decandir-se, estar malalt ni canviar. És la manifestació del vigor, de la vitalitat, de la fortalesa, del poder, de la força i de l’empenta perfecta; i la llei que el controla és la llei de la fortalesa i de l’acció normal. Si al vostre tractament l’únic sentit del cos és el just, no hi ha cap cos que estigui malalt ni que en pugui estar. Amb el sentit just del cos podeu bandejar la creença que el cos és el cos privat d’un home o d’una dona, i que pot estar malalt, o que està fet d’una substància que pot emmalaltir. Ens adonem, doncs, que si tinguessiu una creença de malaltia per culpa de la mala pràctica, n’hi hauria prou de saber que només hi ha un cos per esbotzar el clam, perquè la mala pràctica no pot actuar on no hi ha la creença d’un cos material.

Quan tractem el pretès malalt hem de declarar els fets reals del cos. Fins i tot des de la perspectiva de la ment humana hi ha hagut més d’una autoritat que ha declarat que no hi ha cap raó fisiològica que justifiqui la mort del cos humà. Diuen que el cos té la capacitat de renovar els seus teixits i les seves funcions de manera indefinida si el procés d’eliminació no esdevé defectuós. Allò que destorba més la integritat del procés d’eliminació és la ràbia, l’odi, la por, i altres creences semblants. Llegiu l’article del professor Gates a la pàgina 278 de la Vida de la Sra. Eddy escrita per la Sibyl Wilbur. Explica com diferents condicions mentals creen diferents canvis físics al cos, que n’afecten la benança, i que el cos mira d’eliminar, però no se’n surt per culpa del pes del mal govern mental generat pel fals pensament. Quan el procés d’eliminació no és perfecte, la pretensió de la ment mortal diu que hi ha retenció d’impureses o de verins mòrbids (toxines animals). Hem de declarar que la llei de la Ment és la llei que elimina la falsa creença d’eliminació deficient, i la creença de les secrecions mòrbides. Veiem doncs, que el clam d’eliminació deficient va de bracet del clam de la mala pràctica, operant a través de la pretesa llei de la matèria mèdica.

A la Ment divina tot és perfecte i sencer, i no li hem de fer res a l’home, al cos. Allò que hem de fer és negar la mentida de Déu, de l’home i del cos, que se’ns presenta. El nostre tractament no té cap relació amb l’home, amb la dona, amb un infant, ni amb cap corporalitat; només ens les hem d’heure amb una falsa creença o llei de la ment mortal, ens les hem d’heure amb creences errònies, no pas amb persones. Si al nostre tractament hi ha una persona, hi ha un cos que pot estar malalt. L’únic tractament que guareix és el pensament que només admet Un cos infinit. Hem de discernir que el pacient no és ni persona, ni lloc, ni cosa, ans simplement una suggestió o clam que l’home és material i està malalt. No us faci por de deixar la creença d’un pacient personal fora del vostre tractament. El tractament de la Ciència Cristiana no té res a veure amb el jo mortal, perquè és simplement la declaració de la veritat espiritual, de la Veritat de Déu, de la Vida, de l’home, del cos, de la substància, de la presència, del poder, de la llei i de l’acció, i la declaració calmada, tranquil.la i pacífica que l’error és irreal i sense substància, llei, poder, ni presència. Com més simple sigui el tractament, millor; no cal que sigui elaborat.

El cos humà és un error, un concepte fals, i la creença d’un cos humà malalt és un doble error. Si destruïu la creença d’un cos humà malalt, encara hi roman al pensament la falsa concepció del cos, allerat de la pretesa acció de la malaltia. Val més això que la doble concepció errònia, i des d’aquesta creença més bona, podem, com Jesús, fer via fins a l’ascenció del cos, el nostre jo real.

La salvació només ens arriba amb l’activitat mental justa, la Ment del Crist. La Ciència Cristiana és Déu. Aquesta Ciència és l’operació de Déu, però ha de tenir un operador i el Crist n’és l’operador. La Ciència Cristiana està sempre a punt de treballar a favor nostre, però no hi treballarà mai si no la fem treballar. Hem de ser el Crist, perquè nosaltres som els operadors de Déu a favor nostre. Déu és la llei. I doncs, som una llei per nosaltres mateixos quan som el Crist. El nostre tractament és realment el Crist, és la declaració de la llei de Déu tocant al cas. Quan ens tractem a nosaltres mateixos o als altres, és el Crist declarant la Veritat del pretès pacient, o sigui “l’home.” El nostre tractament és el Crist, el mateix Crist que ressucità Jesús de la mort, que ressucità Llàtzer i tants d’altres, que era amb Jesús quan apaivagà les onades a la mar de Galilea, que li féu travessar portes tancades i l’espai. Quan sabem això, no ens sentim responsables del nostre tractament; és Déu i el Seu reflex que fan el guariment; guarim, doncs, quan som governats per Déu. Déu és massa pur per veure el mal. No sap que hi hagi res per guarir. És “la Ment reflectida” que fa aquesta tasca. Déu ens mana que prediquem l’evangeli i guarim els malalts; amb altres paraules, ens diu que reflectim la Seva Ment, que és l’única que hi ha. Quan ens diu que guarim, no ens nega pas el poder de guarir. És per això que no estic neguitós ni em sento responsable dels meus tractaments. No és la meva feina. És feina de Déu i de la Seva Veritat, el Crist, pel què fa a tota cosa. Ens ha nascut un fill, ens ha estat donat un noi, la responsabilitat és seva, ell és el responsable, i el govern és a les seves espatlles.

Els pensaments malignes són impotents quan són encarats per la Veritat, però hem de declarar la Veritat constantment. Hem de refiar-nos de les nostres declaracions de la Veritat i estar ben segurs de l’inevitable triomf de la Veritat. Als Escrits Miscel.lanis, a la pàgina 55, la Sra. Eddy ens hi diu, “Oposant-se a la Veritat, hi ha el clam universal del mal que cerca d’assolir les proporcions del bé.” D’això en deduïm que el mal pretén actuar com una llei, emulant l’acció real de la Ment divina. Ningú no està malalt per culpa dels seus pensaments personals, perquè el mal no és personal, ni en mi, ni en tu, ni en ningú, ans és sempre una pretesa llei de la ment mortal que treballa de manera suposada. A la Ment divina tot és governat per la llei. I a la ment mortal no hi passa res tret del què genera la creença d’una llei, que reclama, com la Ment divina, actuar com una llei. Us adoneu, doncs, que no ens les hem d’heure amb les creences humanes com una cosa especial, una creença personal d’algú, ans hem de destruir una falsa llei de la ment mortal que actua a través de la creença humana, o sigui, una llei que la creença humana general ha afaiçonat? Us adoneu que aquestes lleis són el finit contra la llei divina? El nostre tractament sempre ha d’esclafar una pretesa llei de la ment mortal. No tracteu la creença personal, o la creença del pacient; no en té cap. Si penseu que en té, li enganxeu la creença. No és seva ni de ningú. És el clam que “la vida és a la matèria,” la causa que hem d’encar i no pas la creença. Ens les hem d’heure amb el clam que “hi ha vida a la matèria.” Hem de tractar la causa no pas l’efecte. (La matèria mèdica sempre tracta l’efecte). No tracteu mai el patiment del cos, ni la creença del patiment al cos, no existeix. No perdeu el temps. Sapigueu què és el patiment, simplement un efecte de la creença que “hi ha vida a la matèria.”

Digueu-li al patiment. Sé què ets, no ets ni mal ni una creença de mal, ets una simple creença de vida a la matèria, no ets res fora d’un fals argument. O una mentida sense ningú que se la cregui. Jo sóc espirit, no sóc materia, estic doncs, immunitzat i no em fas por, marxa – vés darrera meu satanàs. Aquest argument destrueix la creença i els efectes del mal. Si hom fa aquest tractament el patiment no pot existir. Saber això de l’error és realment l’Amor diví fent-se testimoni de la Veritat; guareix instantàniament perquè és la veritat de l’error i VOSALTRES HO SABEU. Quan l’error és vist impersonalment d’aquesta manera queda destruït en un tres i no res. Encareu-lo sempre d’aquesta manera fins que demostreu el vostre poder (el poder de Déu) sobre totes les lleis i creences mortals. Les lleis mortals, o sigui, les creences mortals, actuen com una llei, i ens toquen poc o molt fins que no els hi barrem les portes del pensament i sabem que són impotents, res. Heu de reconèixer que tot l’error actua a través d’una llei suposada, vegeu-ne el clam, i adoneu-vos que és per aquesta raó que sembla que tingui poder, perquè els seus clams operen com llei, tal com diu la Sra. Eddy als Miscellaneous Writings, pàgina 55. La mala pràctica mental no pot fer una llei que anul.li la llei de Déu. Tant és qui sembli que tingui la creença, qui hi pensa, o el que pensin o creguin, reconeixeu-lo com un fals argument que ve de la creença que la vida és a la matèria. Quan ho veieu clar i ho declareu sense aturador, la Ciència Cristiana opera i el seu efecte és segur. L’operació de la Veritat actua a favor nostre quan la fem servir, i només quan la fem servir, en cap altre moment.

Déu controla el nostre cos, el cos de les idees justes. L’error no hi pot fer res. Déu és tot el què som. Despulleu l’error de totes les seves pretensions, preneu-li tot, i sapigueu que tot és de Déu. L’home és l’enteniment espiritual. No us cregueu més que sou dolents. El mal no és vosaltres. És senzillament un fals argument que us vol desanimar, que us vol fer creure que no podeu fer un tractament, que la vostra tasca és endebades, … Feu memòria que “quan el fum de la batalla s’espargeixi veureu el vostre progrés” tal com diu la Sra. Eddy. No teniu res a veure amb els falsos arguments, no poden destorbar ni la vostra ment, ni el vostre cos, no poden fer res del què miren de fer, i no teniu orelles per sentir-los, ni una ment ni un cos on s’hi puguin esmunyir.

Déu és l’única substància. Declareu que no hi ha argument mental disfressat de llei, o sigui, de pretesa llei material. No hi ha ni Orientalisme, amb tot el què hi va de bracet, ni lleis de transferència mental del Catolicisme Romà, ni matèria mèdica, ni falsa teologia, ni hipnotisme, ni pensament apòstata, ni conspiracions dels sacerdots, ni vibració, ni astrologia, ni cap fase o mena d’ensenyament fals o de guariment fals. De cada clam del mal que ens ve a trobar n’hem de fer una passera per anar més enlaire. Com més ens en vénen a trobar, més rabent ens enlairem, i la Intel.ligència els encara per nosaltres. És bo de fer memòria que la por sempre és de quelcom irreal, que no té existència real i que no pot tenir mai un lloc a la nostra consciència.

El magnetisme animal no té ni origen, ni poder, ni presència, de ningú no n’ha fet mai un canal, no té existència i no ens ha de fer por. La nostra paraula és Déu, es manifesta amb poder i no pot tornar buida, ans prospera. Nada a la consciència, és eterna. Foragita, refusa i destrueix la mentida i el mentider, el pare de tot el mal, o sigui, la creença universal que hi ha vida a la matèria. Sapigueu això – ni les conspiracions dels sacerdots del Catolicisme Romà, ni qualsevol altre art, isme, ogia o culte humà poden llegir, contrafer ni manipular la nostra consciència. I SÀPIGUEU-HO. Tota llei, poder, acció i govern és espiritual, i la Llei de Déu fa nul.la i sense efecte tota creença d’un fals govern. I HO SABEM.

Déu és l’única substància de l’home. Aquesta substància no pot quedar amarada de verí, ni en pot segregar, allotjar, ni manifestar cap. L’Amor i la Veritat governen tot l’univers, tots els sistemes, negocis, el caràcter de l’home, de la dona i de la canalla. Déu és el nostre caràcter, la nostra temperatura, la nostra actitud, … El mal no pot operar com una llei que faci emmalaltir o contrafaci l’home. Els Científics Cristians no poden fer cap injustícia, no poden ser deshonestos, desagraïts ni influir erròniament. No hi ha cap creença d’un pensament apòstata de la Ciència, ni demonologia, màgia negra, naturalesa animal o pensament impur. Ni traïció, telepatia del pensament ni res fals, ni error que pugui operar com una llei, ni una llei de desori, de malaltia o de fatalisme per l’home. I ho sabem. I, doncs, NO TENIM POR.

No en vulgueu saber res més de l’home de carn, sapigueu que l’home és individualitat espiritual. Tot allò que els sentits sembla que vegin, ens ha vingut a trobar i encara ens ve a trobar de mà de la creença, i per això sembla que siguem carn, homes i dones materials, que visquem en un univers material, i que patim el pecat, la malaltia i la mort.

El pare de totes les mentides és la creença que “la vida és a la matèria.” Aquest és el pare del mal. D’aquesta creença universal nada de generacions i generacions de pensament erroni, en broten dues creences primàries – primer, la creença que hi ha una substància a part de Déu i segon, la creença d’aquest suposat mal i la seva acció. Si hom creu que hi ha una substància a part de Déu, naturalment li ha de fer por d’estimar aquesta substància; d’aquests primers brots, dels bessons d’aquest pare, en ve el frau que la Sra. Eddy ha anomenat “magnetisme animal,” o sigui, tota mena de por, enveja, malícia, odi, ràbia, ressentiment. Tot el què és diabòlic, ja sabeu de què parlo, ja en coneixeu la naturalesa i l’acció. En diem “animal,” perquè es basa sobre la matèria, la seva acció és mesmèrica perquè us mesmeritza i us fa creure que és real. Quan hom sent una d’aquestes creences, sempre l’enganxa i la identifica amb una persona o objecte, si no ho fes, no en seria conscient. Així s’explica l’acció del mal. El magnetisme animal és realment mala pràctica mental, una pràctica mental dolenta, però no té poder; QUAN HO SABEM no té ni el poder ni l’autoritat de fer lleis que emmanillin ni els homes ni res. La mala pràctica mental és en si mateixa una creença, perquè només hi ha UNA MENT, que és radicalment bona. La mala pràctica mental és un mite, i com més aviat no hi creguem, més feliços serem. La Sra. Eddy la compara a una boirina, la bogor del Gènesi. Les nostres declaracions sense aturador de la Veritat actuen com un raig de llum que espargeix les tenebres de l’error. Quan hem negat aquest error i hem declarat la presència i el poder de Déu, sabent que aquesta presència és una realitat i un poder universal, s’ha acabat la nostra responsabilitat. DÉU FA LA FEINA.

No tracteu la malaltia, la matèria, ni tant sols les creences. A la majoria dels casos haveu-vos-les amb el magnetisme animal que opera com una llei per mitjà de la creença humana; d’aquesta manera aviat topareu amb la causa, i ja no treballareu només amb els efectes. Un Científic emmalalteix per culpa de la pretesa llei mortal, no pas sempre per culpa d’una creença perquè sap més que ningú que no hi ha malaltia, i no se la creu. Per norma, quan a un Científic Cristià li calgui ajut haveu-vos-les només amb la mala pràctica i el pretès clam que l’emmanilla serà encarat, perquè sap que no hi ha malaltia, i és la mala pràctica la que el deprimeix. Em penso que enteneu què vull dir.

No hi ha cap pacient personal, material; només una creença que s’ha de destruir. No és la creença del pacient, ni la vostra, ni la de ningú. No existeix, no és de ningú. Només és del magnetisme animal. El magnetisme animal no pot parlar amb Déu, ni amb l’home, ni amb ningú, només amb si mateix, a nivell de creença. És el magnetisme animal el que pateix i se’n plany, mai l’home. Un error dins nostre és un iman que atreu el magnetisme animal vers si mateix.

Enlaireu el Crist, i arrosssegareu amb vosaltres tots els homes sense atraure cap fase del magnetisme animal. Refieu-vos del vostre tractament i dels seus resultats. Sapigueu que les vostres declaracions són veritat, i que faran la feina. El vostre tractament és la paraula i el poder, la presència i l’acció de Déu. No podeu ser mesmeritzats ni dubtar del seu poder i efecte segurs. No hi ha cap llei tret de la llei de Déu.

Allibereu la vostra carrera, el vostre destí, i la vostra rutina diària de tot embull amb l’error. No us emboliqueu altre cop amb el jou de l’esclavatge ens diu St. Pau. Quan no sapigueu on girar-vos, TIREU ENDAVANT. Enuncieu la paraula de Déu, declareu-la amb fidelitat, sapigueu que no pot tornar buida. L’alliberament del mal és un esdeveniment inevitable, pot semblar que s’ajorni, però és segur, perquè el pensament just s’ha d’externalitzar i s’externalitzarà. Quin poder té el tractament? Tot el poder que hi ha, té tot el poder de l’univers darrera seu, hi té Déu darrera seu.

Sapigueu que vosaltres i els vostres pacients teniu oportunitats infinites per refer-vos de tota malaltia i de tot error. Si no ho sabem, ni nosaltres ni els nostres pacients tenim més oportunitats de refer-nos que les dictades per la llei mortal. Ja sabeu què diu la matèria mèdica; no té ni una oportunitat entre mil de sortir-se’n. Sapigueu la veritat, que té mil oportunitats de mil de sortir-se’n, sempre l’oportunitat infinita de sortir-se’n. Això és cabdal, tingueu-ho al cap constantment. Forniu als vostres pacients una comprensió de fons que els aguanti, diu la Sra. Eddy. Amb altres paraules, forniu-los-hi l’oportunitat infinita de sortir-se’n de tot error. Esbotzeu aquesta llei de la ment mortal i cuiteu a fer-ho, no hi estigueu 50 anys. Potser ja us he dit això abans, però us ho torno a dir: Si teniu dubtes o no sabeu si sentiu la veu de la Veritat o de l’error, sempre podeu fer servir aquesta guia per arribar a una bona conclusió, si teniu cap mena de dubte de cap on us heu de girar, sapigueu que és la veu del magnetisme animal, no pas de la Veritat. Per tothom qui té posat el seu afecte en Déu, la Veritat és pacífica i certa, mena amb mà amorosa, no fa patir, no crea desànim ni dubte. No xerreu gaire dels “afectes afamats,” no passeu pas gana, Déu i jo us estimem, què més voleu? Si avui sobre aquest planeta hi ha una sola idea que sap la Veritat del què sou, estigueu contents. Però mentre hi hagi un ésser humà al vostre costat en aquest planeta, enrecordeu-vos-en d’heure-us-les amb el magnetisme animal.

“Déu i Jo” és la Unicitat de l’Esperit, i és l’única existència real. Aquest “Déu i Jo” és l’ “Estimeu-vos els uns als altres” que l’aimat St. Joan esmenta a la seva corprenedora epístola.

La Intel.ligència ens demana que destruïm el sentit del pecat sense gemegar, i que no el perpetuem, planyent-nos-en, ni distraient-nos amb allò que no ha passat mai, que només s’ha esdevingut a nivell de creença. Refuseu quedar-vos encallats al passat. Les nostres demostracions a la Ciència Cristiana, per menudes o poques que hagin estat, demostren que els nostres noms estan escrits al cel i que hem estat creats per un Déu que és real i que és l’únic Déu que hi ha; sabem així que no hi ha cap altre poder i que no tenim cap altre desig fora de Déu. No us hi trenqueu gaire el cap amb “els afectes afamats.” Déu és el vostre espós. Llegiu-ho a Isaïes 54:5. Se us manifestarà al moment adient, quan n’estigueu més afamats. Déu no ens ha donat l’esperit de la por, ans del poder, de l’amor i del seny. No admeteu mai que esteu esfereïts. És una mentida. Ni tampoc sou pecadors, i perdeu el temps si penseu que en sou. No hi ha hagut comdemna, ni ara ni mai. La Veritat se’ns farà trobadissa gentilment, i es farà entendre, i ens menarà a desempallegar-nos dels desigs i els afectes de tot el que no és com el bé, Déu.

No us desanimeu si els clams de la creença no són anorreats en cada cas específic, o si el vostre enteniment sembla que no arribi a l’alçada per vèncer tots els arguments de l’error. Honoraríem molt poc el Crist ressucitat a la nostra consciència si permetéssim que el mal ens desanimés tant que no féssim la nostra feina de manera definida i determinada. Puix sou conscientment conscients, l’error maliciós mirarà de tocar-vos per aquesta via tan sensible. Penseu sempre què en sap Déu de vosaltres.

La Ment de l’home és Déu, la Ment científica, i és eterna. Déu ens ha triat, no l’hem triat pas nosaltres, i som prou bons per guarir i ho sabem. La responsabilitat de Déu ens recolza, i no podem fallar, i podem fer la tasca de resistir totes les falses creences. Sapigueu que cap creença en les lleis de l’astrologia, del fatalisme, de la clarividència, pot governar la vida i els afers de l’home, de l’home de Déu, ni el seu cos ni els seus pensaments; aquestes falses creences no poden actuar com una llei per governar l’home que Déu ha fet. Aquestes creences no són lleis que puguin governar els humans, ni la seva salut, ni els seus afers.

La llei de la Ment divina foragita tota creença d’aturada o d’entollament dels òrgans o de les funcions del cos humà, n’elimina totes les impureses, verins, gasos, i equilibra l’acció de les secrecions i de les excrecions. La llei de la Ment divina és l’única llei del nostre ésser, i és l’única llei del què anomenem el cos humà. La Ment és el tot i no es pot encallar. La llum no pot ser pervertida perquè mati a través dels miralls, perquè la llum és el símbol de la Ment única. (Les preteses ones elèctriques no poden ser produïdes per aquesta falsa creença.) El clam de l’hipnotisme és impotent per fer cap llei contra els Científics Cristians. El pair és una activitat de la Ment Divina, no pas de la matèria.

La sang és una idea divina de Déu i no pot ser emmetzinada. La gola, l’única gola que hi ha, és una idea a la Ment divina, està sempre bé, clara i perfecta, i no pot estar malalta. L’ull, l’orella, totes les idees són divinament actives i estan segures a la Ment divina i TU HO SAPS. L’àvola mala pràctica mental no pot actuar mitjançant un clam d’eclesiatisme, associat hipnòticament amb corrents elèctrics, vibració, polaritat, per produir la malaltia, la mort, l’infern o qualsevol altra cosa al cos de l’home o en l’home. No hi ha cap anatema psíquic, cap maledicció eclesiàstica, que pugui esclafar la nostra vida ni destruir l’harmonia de casa nostra, de la nostra església, ni crear cap discordança, ni destorbar els Científics Cristians.

No hi ha cap substància material, i doncs, no pot estar malalta, ni ser causa de malaltia, ni hi ha cap llei que imposi la malaltia. Declara que tot és bo, declara un cop i un altre la Definició Científica de l’Ésser. Això esbotza la creença que l’home estigui o pugui estar malalt. No hi ha cap llei que emmanilli els qui cerquen el tractament de la Ciència Cristiana. Les idees justes no s’acaben mai, no hi ha embaltiment ni inacció, ni doncs, restrenyiment. El mal com a creença és vençut constantment. La Veritat és sempre operativa quan la fem operar. Aquesta és la nostra tasca. El Crist farà la resta. Déu reposa actuant, el Seu Crist, que és el reflex de la Ment, fa la feina. L’obra de Déu ja està feta, acabada, som Seus. Només hi ha un cos, aquest cos té una identitat, una bellesa, … , perfectes, perquè reflecteix Déu.

El magnetisme animal maliciós no li pot suggerir a cap Científic Cristià dubte, por, ni irritació, ni en pot produir. Tenim el dret de demanar-li a la Ment que destapi tot l’error. La Ciència ho exigeix, i si ens refiem de la Veritat, la Veritat de ben segur, farà la feina, sense que ens calgui sempre saber quin era l’error. És la Veritat, no pas nosaltres, qui destapa l’error, d’aquesta manera la mentida no ens pot atacar. ESCOLTEU – si romanguéssim quiets davant de Déu! – ESCOLTEU, la Ment imparteix sense aturador models perfectes d’expressió a l’enteniment de la humanitat, i hi dibuixa, doncs, bellesa, forma, gràcia, color, simetria, refinament, delicadesa, ésser embellit. No ens manca res.

Nosaltres, com a Científics Cristians, vosaltres i jo, no hauríem d’estar mig segle esbotzant les preteses lleis de la ment mortal. Hem d’emprar els mots adients. El nostre tractament ha de ser l’adient. Sabem que la feina mal feta té resultats desastrosos. El pensament just fa la feina, i el bon pensament s’externalitzarà a si mateix. La ment mortal només pot creure, i les seves creences, totes, són mentides. La ment mortal és una mentidera. Negueu el clam que la ment mortal sigui una legisladora. Haveu-vos-les amb el clam que els Científics Cristians i els seus pacients tornaran a patir velles creences, o tindran irritacions. Haveu-vos-les fermament i constant amb el clam que no podeu guarir. VOSALTRES, els vosaltres de Déu, haveu-vos-les amb el clam que el vostre tractament serà revessat, o que tindrà un efecte diferent del què cerqueu.

Cap suggestió o tractament hipnòtic pot afectar negativament ni destruir un tractament de la Ciència Cristiana. Haveu-vos-les amb les qüestions morals, com us les haveu amb les mentals i les físiques. El reialme de la malaltia és el reialme del mesmerisme. Un clam és sempre la mentida d’una creença sense ningú que se la cregui.

Les pregàries d’intercessió o de petició, o el clam de les manipulacions eclesiàtiques no poden fer mal ni envair els vostres drets divins de salut, felicitat, llibertat, utilitat i prosperitat. No poden afectar el vostre enviró de negocis, social, domèstic, ni cap altra relació. Ni es poden manifestar com una malaltia, accident, mort, ni cap mena de desànim. No us poden deprimir ni fer-se amos de la vostra consciència.

Déu és el “JO SÓC” – vosaltres sou el Seu fill, i doncs, vosaltres sou el “Jo puc.” “Jo ho puc fer tot amb el Crist que m’enforteix.”

Fer comunió amb Déu és tractament. Declareu la Veritat sovint, i haveu-vos-les curosament amb l’error. No us cregueu el patiment i us encareu amb el magnetisme animal, més aviat destapeu el magnetisme animal i haveu-vos-les-hi. El patiment és simplement un efecte, i ni al patiment ni a la creença de patiment no els hi cal mai tractament. Ens pensem que ho sabem, però el moment de la veritat és quan aparentment patim la creença de patiment, sobretot si és un ésser estimat el qui aparentment la pateix. Seieu al seu costat i SAPIGUEU realment aquesta veritat pel què fa al mal, i el destruireu. No hi ha cap pensador dins d’una persona. El cos no actua per si mateix, i no pot sentir, ni patir, ni gaudir. La Ment no pateix. El patiment no és la vostra creença. De qui és, doncs? De ningú. D’on ha sortit? Què és? Què és el patiment? El patiment no és ni tant sols patiment, no és creença, no és res, és simplement una de les manifestacions aparents de la falsa creença que hi ha vida a la matèria. Això l’allunya del nostre ambient, de fet, l’allunya del nostre pensament, i li lleva tota realitat i tot poder dins la nostra consciència.

La inflamació de les glàdules és realment l’erupció de les manipulacions dels sacerdots, verí maligne, mala pràctica maliciosa; entès d’aquesta manera, és impotent, no pot actuar com a llei sobre els mortals ni sobre els seus cossos.

Si us les haveu amb l’error com una falòrnia, no sempre encareu el cas com caldria; si us les hi haveu com magnetisme animal maliciós, l’encareu com cal. Una falòrnia podria implicar qualsevol cosa. I preguntar-se, aleshores, per què la demostració no es fa és magnetisme animal. Si us poseu neguitosos, a nivell de creença, quan feu un tractament, atureu-vos i haveu-vos-les amb la mala pràctica mental maliciosa de manera clara perquè us mira d’aturar i fer-vos-hi encarar com un clam de nervis, o de qualsevol altra cosa, tret d’àvola mala pràctica mental. És viciós, maliciós, us n’adoneu, oi?

El magnetisme animal és una creença falsa sense ningú que se la cregui. El magnetisme animal no se us pot presentar amb la disfressa de malaltia encomanadissa, de manca de temps, de manca de paciència, de manca de diners, o de qualsevol altra mancança, material, espiritual o física, perquè Déu és l’origen de tot el proveïment, i no està mai limitat. No se us pot presentar com un trasbals a casa vostra, com un company indesitjable, com infants que s’encomanen tota mena de malalties, que tenen accidents o sembla que manifestin odi maliciós …

Els clams de malaltia, nervis, mal d’esquena, encarcarament o mala circulació, no hi tenen cap lloc a la vostra existència, són del magnetisme animal. Acceptar un cos material o una personalitat a part de la Ment és el motor de la mala pràctica mental i només treballa maliciosament. L’àvol magnetisme animal no us pot amagar la vostra feina, ni fer-vos sentir un zero a l’esquerra o que us manca quelcom.

Déu dóna als seus fills tot allò que els hi cal a tota hora; el magnetisme animal no us pot amagar aquest proveïment. Heu nascut lliures, no esteu sotmesos a ningú ni a res. El Principi Diví US MENA. Tota malaltia és una falsia que el magnetisme animal suggereix – la falsa creença univeral actuant com una llei; és el magnetisme animal que està malalt, no pas l’home.

La vostra vida és amagada amb el Crist en Déu. No hi ha cap llei que us tingui amorrats al piló de cap mena de desig o sensualitat. L’error no té ment, és impotent i sense paraula. Només hi ha una Ment, a prop vostre i en vosaltres. No hi ha personalitat al Regne de Déu. L’error no té poder, doncs, d’imposar-vos ni d’injectar al vostre pensament cap verí mental, ni d’engegar l’acció de cap llei que pugui posar pals a les rodes a la Veritat i a la demostració de la Veritat enlloc dins del radi dels vostres pensaments.

Per vosaltres Déu és absolutament el tot, ara i sempre. Reclameu ara mateix el vostre domini.