Vetlla 301 |

Vetlla 301

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


301- VETLLA, que quan estiguis malalt no diguis, “Oh, Déu meu! Per què em fas això?” Més aviat hauries de preguntar, “Oh, Déu meu! Per què t’he fet això?” Hi ha cops que se’ns ha de desvetllar del nostre engorroniment mental amb una bona sotragada. Potser hem esdevingut indiferents vers Déu i les obligacions que Hi tenim. Potser hem posat l’efecte a davant de la causa, i la matèria ha agafat el lloc de Déu, l’Esperit, al capdavant de la nostra processó. Potser hem navegat amb tanta calma que ens hem desempallegat i tot del capità. El guiatge de Déu és tan essèncial que no se’ns estalviaran les experiències que ens convencin que, si el deixem de banda, tenim totes les probabilitats d’estavellar-nos. Un cop, un noi va ensopegar amb una pedra mentre caminava embadalit pensant en Déu, però sense fer-Ne servir el guiatge, puix no veia el clot fondo que hi havia al mig del pas. L’ensopegada el va sobtar tant que el féu sortir del seu embadaliment, i el salvà de caure al clot. Quan es va adonar del què havia passat, va agrair la pedra que al primer moment l’havia fet enrabiar.

Un cop la Sra. Eddy li manà a la seva minyona que vetllés pel temps. Quan la va trobar embadalida contemplant la plenitud de Déu, la renyà tot dient, “Ara baixa de córrer per aquí dalt. Ens cal pluja. Que plogui.” I hi afegí, “Les creences tocant al temps es guareixen més facilment que les de la malaltia.” Va blasmar el maldar per adonar-se de la plenitud de Déu que no contempla la seva aplicació pràctica ara i aquí. Per què? Perquè és com anar a buscar aigua a la font sense un càntir.