Vetlla 314

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

314- VETLLA, que si Déu et crida a blasmar-ne un altre, ho facis sempre des del punt de vista de l’amor, com féu la nostra Cap. Un cop blasmà amb fermesa la Junta de Directors; i a la mateixa carta hi va escriure, “Assegure-vos de no perdre la vostra pau.” Si els hagués blasmat des del punt de vista de la ment mortal, només hauria tingut el reny per efectiu si haguessin perdut la seva pau.

Amb aquest incident podem veure que la Sra. Eddy blasmava l’error, no pas l’home. L’exposava als Directors per a què el vegessin i l’esmenessin. I per fer-ho els hi calia la seva pau.

Cal tanta Ciència per acceptar bé el blasme com en cal per administrar-lo. La manera adient de veure els renys de la nostra Cap és saber que era Déu qui blasmava per mitjà de la Sra. Eddy. Hom no pot blasmar científicament fins que no sap que l’error no és mai de l’home. La motivació ha de ser que el qui és renyat pugui foragitar l’error, de la mateixa manera que una mestressa de casa foragita un hoste indesitjable. L’error no és mai nosaltres. És només un hoste que deixem viure amb nosaltres. Un cop la Sra. Eddy va articular així la seva regla per blasmar:

“La meva regla és no esmentar les faltes dels altres si no cal. Quan algú em tracta malament m’espero, no fos cas que contestés ressentida, i la veritat exposés la falsia de mala manera. No torno mal per mal, ans espero en Déu – no amb tanta paciència com hi hauria d’esperar, però Hi he esperat i encara Hi espero.”