Ara |

Ara

Premeu aquí per l’audio:


L’afirmació de les Escriptures, “Mireu, ara és l’hora favorable; mireu, ara és l’hora de la salvació,” entesa i demostrada com s’ensenya a Ciència i Salut els hi forneix als mortals un sentit de pau, de repós, i d’harmonia que el món no pot prendre ni capir.

“L’ara” és gairebé un factor desconegut a la vida diària del món; l’ahir i sobretot el demà dominen tant el pensament que les benediccions, els privilegis i les joies d’ara no es veuen, i l’endemà és l’allau. L’home mortal rarament s’atura per sospesar que demà, començant avui, i anant-li un dia al darrera, en fa d’avui el moment cabdal. L’avui, l’ara, és nostre; l’endemà no arriba mai, perquè l’endemà és sempre avui quan és a l’abast, una consciència present.

Qui treballa a la Ciència Cristiana veu aquest mal de l’endemà clarament. Veu i sap que el demà és una de les suggestions més fines i insidioses del mal; els hi furta a les seves víctimes la pau, el repós i la salut; és la causa de la majoria d’intemperances d’avui, i mena finalment a la mort inevitable.

“Al principi Déu creà els cels i la terra.” Aquest principi és avui, aquest moment; i doncs, la consciència és ara conscient només de les coses del bé, i aquesta és la consciència de l’home; el mal, doncs, tant és com es disfressi, no pot ser la consciència de l’home, puix Déu, el bé, és l’única consciència.

Això és el regne de Déu interior, això és el dret de naixement de l’home, això és ser reis i sacerdots de Déu, això és l’heretat dels fills de Déu, això és “Que no es faci la meva voluntat, ans la Teva.”