Notes sobre la Visió Veritable

John L. Morgan

---

Espero de cor que aquestes notes facin un bon servei a tothom qui vulgui gaudir de bona visió. S’adrecen, tanmateix, primer de tot, a l’estudiant de la Ciència Cristiana, que ha après que tota cosa està governada per lleis divines que hem d’obeir. La visió espiritual de la Sra.M.B. Eddy era alhora científica i Cristiana. Els ensenyaments del seu llibre Ciència i Salut amb la Clau de les Escriptures, desclouen els ulls de l’enteniment fornint-li una il.luminació espiritual justa, pràctica i guaridora. El punt de vista que nodreix aquestes notes el trobem a la seva declaració de la pàgina 561:16-20: “Joan hi vegé, a la coincidència de l’humà i del diví, que l’home Jesús manifestà, la divinitat abraçant la humanitat a la Vida i a la seva demostració, -fent planera a la percepció i a l’enteniment humà la Vida que és Déu.”

Tots dos, el procés de creixement espiritual i el de guariment diví són essencialment activitats de la visió. Termes com ara il.luminació, visió enlairada, i discerniment, destriant el fals del veritable, són les analogies més generals de l’enteniment espiritual. La veritable visió revela que “al lloc on se’ls hi digué, no sou el meu poble, se’ls hi hauria d’haver dit, Sou els fills del Déu viu.” (Osees 1:10)

Aquestes notes, nades de la pràctica, són suggeriments fets a mans de l’estudiant per l’exercici de la seva visió Cristiana i científica. No volen ser exhaustius, ans servir de fonament de la recerca individual.

John L. Morgan

Elmdon Saffron Walden

Maig del 1963, Anglaterra

LA MENT és la Ment que ho veu tot, revela l’infinit i forneix la llum de la intel.ligència. Aquesta és la claror que il.lumina tots i cada un dels homes que vénen al món.

La Ment m’ensenya que la visió és la llum espiritual, no pas els òrgans materials. Amb aquesta claror sé que la visió és la il.luminació de la idea, revelant el sentit i el significat de tota cosa. No és copsar informació de les coses materials, ni l’acte de veure la matèria. La Ment revela “les coses pregones i secretes que cap ull no ha vist mai.” Amb aquesta Ment sé que hi puc veure perquè esguardo des de la Causa i no pas des de l’efecte.

No hi ha res que s’amagui de la meva visió, puix la Ment presenta la idea que haig de veure a cada moment. La visió de la Ment és sempre activa i incansable, i demana “l’exercici perpetu de la facultats de la Ment.” Jo exerceixo aquesta visió esguardant de manera intel.ligent, cercant, observant, amb el deler de veure idees reals on els sentits només hi veuen matèria. El meu veure està del tot a l’aguait i amatent, perquè és la presència de la Ment.

La Ment crea la meva visió, és seva, la controla i no la posa mai a les mans de la maquinària de l’ull. Allò que anomeno de manera errònia els meus ulls només són un sentit limitat de la visió real; són realment els servidors de la visió divina, i obeeixen la Ment que tot ho veu.

“La rotació diürna de la terra se li fa invisible a l’ull físic, i el sol sembla que vagi de l’est cap a l’oest, no pas la terra de l’oest cap a l’est. Fins que no és refutat per les vistes més clares dels fets eterns, aquest fals testimoni dels ulls malmena el judici i indueix falses conclusions. La Ciència demostra que les aparences sovint són delusòries i esmena aquests errors, per la simple regla que el més gran governa el més petit.” CiS 121: 17-24

“Segons la Ciència Cristiana, els únics sentits reals de l’home són espirituals, emanant de la Ment divina. El pensament passa de Déu a l’home, però ni sensació ni comunicació van del cos material a la Ment. La intercomunicació es fa sempre de Déu cap a la Seva idea, l’home.” CiS 284: 28-32

“Les formes evanescents de la matèria, el cos mortal i la terra material, són els conceptes efímers de la ment humana. Duren fins que no es fan visibles els fets eterns i la seva perfecció a l’Esperit. Les creacions grolleres de la ment mortal han de fer pas finalment a les formes glorioses que a voltes contemplem a la càmera negra de la Ment divina, quan la imatge mental és espiritual i eterna. Els mortals han de mirar més enllà de les formes finites i evanescents, si volen trobar el veritable sentit de les coses. On restarà l’esguard, si no és al pregon reialme de la Ment? Hem de mirar cap allà on ens volem encaminar i actuar com si posseïssim tot el poder d’Aquell en qui hi fa estada el nostre ésser.” CiS 263: 32-12

“La Ciència declara que és la Ment, no pas la matèria, que hi veu, escolta, hi sent, i parla.” CiS 485: 4-5

“Hi ha més Cristianisme veient-hi i sentint-hi espiritualment que no pas materialment. Hi ha més Ciència en l’exercici perpetu de les facultats de la Ment que no pas en la seva pèrdua. No es poden perdre mentre la Ment roman. Capir aquest fet tornà la vista a l’orb i l’oïda al sord centúries enrera, i tornarà a repetir aquesta meravella.” CiS 487: 6-12

“Al llibre de l’Apocalipsi 21:1, hi llegim:

Després vaig veure un cel nou i una terra nova, puix el primer cel i la primera terra havien desparegut, i de mar ja no n’hi havia.

El revelador encara no havia passat l’estadi de transició de l’experiència humana anomenat mort, i tanmateix ja vegé un cel nou i una terra nova. Per mitjà de quin sentit copsà St. Joan aquesta visió? No pas pels òrgans de la visió material, perquè els ulls no són bons d’abraçar una escena tan meravellosa. Aquest nou cel i aquesta nova terra eren terrenals o celestials, materials o espirituals? No podien pas ser ni terrenals ni materials, puix el sentit humà de l’espai no és bo de copsar una visó d’aquesta mena. El Revelador era al nostre pla d’existència, mentre contemplava, tanmateix, allò que l’ull no pot veure, -allò que li és invisible al pensament mancat d’inspiració. Aquest testimoni de les Escriptures Sagrades recolza el fet Científic, que per una mena de consciència humana, aquesta consciència que Déu atorga, els cels i la terra són espirituals, mentre que per una altra, la ment humana no il.luminada, la visió és material. Això demostra sense cap mena de dubte que allò que la ment humana anomena matèria i esperit indica estats i estadis de consciència.” CiS 572: 19-22

“Totes i cada una de les funcions de l’home real són governades per la Ment divina. La ment humana no té el poder ni d’occir ni de guarir, ni té cap control sobre l’home de Déu. La Ment divina que féu l’home serva la seva pròpia imatge i semblança. La ment humana s’oposa a Déu i, com declara St. Pau, ens n’hem de despullar. Tot el què realment existeix és la Ment divina i la Seva idea, i a dins d’aquesta Ment l’ésser sencer s’hi revela harmoniós i etern.” CiS 151: 20-28

“Només la Ment posseeix totes les facultats, percepció i comprensió. Les qualitats mentals, doncs, no són a mercè de l’organització ni de la descomposició, -altrament els cucs podrien desafaiçonar l’home. Si hi hagués la més remota possibilitat que els sentits reals de l’home es poguessin neular, l’Ànima els podria reproduir amb tots els ets i uts, perfectament; però, de fet, no poden ser destorbats ni destruïts, puix existeixen a la Ment immortal, no pas a la matèria.” CiS 488: 23-2

L’ESPERIT és l’unica concepció veritable de l’ésser, ben separada del concepte humà i esmenant-lo sempre. Esmenar la visió és una funció de l’Esperit, i doncs, la visió clara espiritual m’és natural, i veig les coses tal com realment són.

Amb l’Esperit ho veig tot d’una manera justa, clara, tal com és, definida, espiritual. Això em forneix discerniment, i veig la diferència entre una idea i una altra, i també entre allò que és veritat i allò que és fals. Aquest firmament de l’Esperit em forneix percepció, discriminació i clarividència. Em desclou els ulls de l’enteniment. Em fa veure què és real i què és irreal.

La clara visió de l’Esperit no m’encega ni em clou els ulls a les faltes i als errors. Ben altrament, els detecto més clarament, però veig que són irrealitats. Discerneixo que només allò que és bo i veritable és real, i doncs, el meu ull és unificat. Cerco de manera positiva tot allò que és real, bo i veritable. A l’Esperit, la bona visió és natural i irreversible.

Puix l’Esperit desplega eternament la realitat, la meva visió es fa cada dia més clara. Estic content de veure desaparèixer vells conceptes i falsos parers. L’Esperit em presenta punts de vista nous, la idea nova i veritable, i fa néixer dins la meva visió, l’home nou.

És l’Esperit que hi veu, no pas la carn, i els sentits de l’Esperit són indestructibles i perfectes. La meva actitud és sempre positiva, mai negativa, perquè la meva visió és espiritual.

“A mesura que els mortals assoleixin vistes més justes de Déu i de l’home, una munió d’objectes de la creació, que abans eren invisibles, esdevindran visibles.” CiS 264: 13-15

“Jesús a la Ciència hi vegé l’home perfecte, que se li féu visible allà on els mortals hi veuen un mortal pecador. En aquest home perfecte, el Salvador hi vegé la semblança mateixa de Déu, i aquesta visió justa de l’home guarí els malalts.” CiS 476: 32-4

“Llegit espiritualment, el llibre del Gènesi és la història de la falsa imatge de Déu, anomenada un pecador mortal. Aquesta deflexió de l’ésser, vista de manera adient, serveix per suggerir la veritable reflexió de Déu i la realitat espiritual de l’home, tal com són presentades al primer capítol del Gènesi.” CiS 502: 9-14

“Els nostres falsos punts de vista de la matèria pereixen a mesura que copsem els fets de l’Esperit.” CiS 281: 28-30

“La bona voluntat d’esdevenir com un infantó i deixar tot el que és vell pel nou, fa el pensament receptiu a la idea avançada. Les delícies de deixar enrera les falses fites i la joia de veure-les desaparèixer és l’estat d’ànim que ajuda a acuitar la darrera harmonia. La purificació dels sentits i del jo és una prova de progrés. ‘Benaurats els nets de cor, perquè veuran Déu’.” CiS 323: 32-6

“Fermesa i constància, no pas una fe orba i dubtosa.” CiS 582:1-2

“ULLS. Discerniment espiritual, – no pas material, ans mental.

Jesús, de la visió externa, en digué: ‘Teniu ulls i no hi veieu?’” (Marc 8:18) CiS 586:3-6

“El sentit espiritual és el discerniment del bé espiritual.” CiS 505: 20-22

“El llum del cos és l’ull. Si el teu ull és bo, doncs, tot el teu cos quedarà il.luminat.” (Mateu 6:22)

L’ÀNIMA és la facultat del sentit espiritual que em forneix la visió interior, o intuïció espiritual. Aquest sentit intuïtiu de l’Ànima és la visió i la comprensió interior, i és del tot mancada de sensualitat. Eixampla la meva percepció del caràcter, revelant la identitat i la naturalesa real de tot el que contemplo.

Amb la intuïció esmolada de l’Ànima estripo la disfressa de l’error, i hi veig l’innocent home interior. No confonc l’aparença amb la realitat. Més enllà dels símbols hi puc veure la realitat de les idees. A mesura que la meva visió s’enlaira els simbols es transformen.

Els sentits de l’Ànima no actuen per mitjà dels sentits corporals, ans per l’exercici del sentit espiritual, -de la mateixa manera que la música no és valorada pels sentits físics, ans pel sentit musical. Capir això normalitzarà i esperonarà els pretesos òrgans de la visió, perquè a la nostra pràctica, l’Anima és el punt d’intercanvi.

L’Ànima agafa el lloc dels sentits. No esguardo, doncs, a ningú sensualment, ni agafo erròniament les formes externes per la veritable realitat. El tel dels sentits i del jo no esmussa la meva visió a l’Ànima, ans copso definitivament “allò que l’ull no ha vist mai.” A l’Ànima la meva visió no va mai lligada amb el “jo” centrat en si mateix, ans mira amorosament enfora, talment com llueix el sol.

Amb la visió de l’enteniment espiritual, dels objectes dels sentits en faig sempre idees de l’Ànima. Puc veure de manera clara i amb una focalització instantània tot allò que em cal veure, perquè m’he identificat amb la visió perfecta.

La terra eixuta de l’Ànima em dóna estabilitat, seguretat en mi mateix, i autoconfiança. Sé, doncs, qui sóc, i res no em fa trontollar, de manera que esguardo enfora amb fermesa i calma, conscientment desidentificat de la història personal mortal. Des de la meva terra eixuta, la meva visió és invariable, permanent, allerada de conflicte, i sense engrillonar per la creença mortal. Ni el neguit ni la tensió no toquen la meva visió, ans resta en Déu.

L’Ànima equilibra l’interior amb l’exterior, l’esquerra amb la dreta. Començant pel regne interior, em puc posar a treballar per fer també “d’aquesta terra el regne del meu Pare.” Allò que contemplo amb el sentit material s’ha d’adir amb el sentit espiritual. El discerniment espiritual és la meva vista; practicar aquest discerniment és la meva visió.

“Rebeguts dins la personalitat material, discernim i reflectim només feblement la substància de la Vida o Ment. Negar el jo material ajuda a discernir la individualitat espiritual i eterna de l’home, i destrueix el coneixement erroni que ve de la matèria o de mà dels anomenats sentits materials.” CiS 91: 16-21

“Si la percepció d’Enoc s’hagués cenyit al testimoni dels sentits materials, mai no hauria pogut ‘caminar amb Déu,’ ni ser menat a demostrar la vida eterna.”

“Que nés d’efímer el sentit de la visió mortal, si una nafra a la retina pot finiquitar el poder de la claror i de les lens oculars! Però ni la visió real ni el sentit real no es perden mai. Ni l’edat ni cap accident poden menyscabar els sentits de l’Ànima, i no n’hi ha d’altres de reals. És clar que el cos entès materialment no té sensació, i que l’Ànima i les seves facultats no saben què és l’oblivi. Els sentits de l’Esperit no pateixen mai, i resten per sempre en pau.” CiS 214: 5-8, 26-1

“Un pensament sensual, com un àtom de pols llençat a la cara de la immensitat espiritual, és un encegament pregon, no pas una consciència científica i eterna de la creació.” CiS 263: 28-31

“Els falsos punts de vista dels homes, oposats al seu, els hi amagaren la filiació del Crist amb Déu. No podien discernir l’existència espiritual de Jesús. Les seves ments carnals hi estaven renyides. Els seus pensaments estaven plens d’error mortal en lloc d’estar reblerts de la idea espiritual de Déu, que Jesús, el Crist, representava. El pecat, que enfosqueix el sentit espiritual de la Veritat, ens fa perdre de vista la semblança de Déu; i només esdevenim conscients d’aquesta semblança quan dominem el pecat i demostrem l’heretat de l’home, la llibertat dels fills de Déu.” CiS 315: 11-20

“Les capacitats humanes s’eixamplen i es perfeccionen a mesura que la humanitat assoleix la veritable concepció de l’home i de Déu.”

“Mercès al sentit espiritual pots discernir el cor de la divinitat, i començar així a capir Científicament el terme genèric home.” CiS 258: 21-24, 31-1

“ELIES. Profecia; l’evidència espiritual oposada al sentit material; la Ciència Cristiana, que ens ajuda a discernir el fet espiritual de tot allò que veuen els sentits materials; la base de la immortalitat. ‘És cert que Elies ha de venir a restablir tota cosa’.” (Mateu 17:11) CiS 585: 9-11

EL PRINCIPI confereix la visió grandiosa, impersonal, que m’hi fa veure, en certa mesura, com Déu hi veu. Veig tothom impersonalment com la idea perfecta del Principi perfecte. Veig l’home com allò que té Principi, – “allò que,” no “el qui.” (Aneu a CiS 475: 5, 19-22) Veig que tots els atributs de l’home són qualitats de Déu, i que sense aquest Principi diví operatiu l’home no existeix. Veig que ni un bon humà ni un mal humà és la imatge i semblança divina, puix l’home és dins del seu Principi diví.

Cap sentit personal m’amaga la divinitat de l’home; no hi ha cap orba voluntat humana que no em deixi veure allò que el Principi vol de mi. Ni els meus judicis ni els meus prejudicis personals fan estada a la meva visió, i no posen, doncs, pals a les rodes al judici impersonal que em forneix el Principi.

El punt de vista del Principi em fa veure que tot és governat amb una justícia perfecta, i equitat i bonesa. A la meva vista, “Allò que és just” i no pas “Qui té raó” és el criteri. No miro, doncs, de trobar allò que està malament, i allò que veig que està malament, ho detecto com una mentida impersonal.

Puix sé que el Principi és l’únic “Jo,” la meva visió no està falsificada per cap rivalitat, profit personal, ni sentit d’inferioritat. Esguardo des de “la muntanya de la visió.” M’agrada veure idees i accions justes perquè són bones i fan feliç.

La meva visió és governada harmoniosament pel Principi diví de la visió, puix la potència i l’eficiència de totes les idees rau en el seu Principi governant.

“Són sadollats del bo i millor de casa Teva” Salm 36:9

“Llavors Jesús prengué la paraula i els digué: Us ben asseguro que el fill no pot fer res pel seu compte, fora d’allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill.” Joan 5: 19

“Qui assoleix el cim coronat per Déu de la Ciència Cristiana no n’abusa mai de la corporalitat personal, ans l’enlaira. Pensa en la qualitat real de tothom, i veu cada mortal de manera impersonal.” Ret. 76: 23-26

“Manifestat per la humanitat, representa una mentida, el no res que pretén ser quelcom, -és la luxúria, l’egoisme, la manca d’honestedat, l’enveja, la hipocresia, la calumnia, l’odi, el furt, l’adulteri, l’assassinat, la demència, la insanitat, la inanitat, el no res, el diable, l’infern, i tots els etzeteres que el mot implica.” CiS 330: 28-32

“L’Univers reflecteix i expressa la substància divina o Ment; Déu, doncs, només es veu a l’univers espiritual i en l’home espiritual, com el sol es veu al raig de llum que n’emana. Déu només és revelat en tot el que reflecteix la Vida, la Veritat i l’Amor.” CiS 300: 28-32

“Bescantar els motius i la religió de St. Pau féu perdre de vista el caràcter de l’apòstol, que el situava a l’alçada de la seva gran missió. L’encalçament de tots els qui han predicat alguna cosa nova i més bona de Déu, no només ha enfosquit la claror dels temps, ans ha estat fatal pels encalçadors. Per què? Perquè els hi ha amagat la veritable idea que els hi era presentada. Malentendre Pau era ignorar la idea divina que ensenyava. La ignorància tocant a la idea divina traeix immediatament una ignorància encara més gran del Principi diví d’aquesta idea – la ignorància de la Veritat i de l’Amor.” CiS 560: 22-32

“St. Joan vegé ‘un àngel dret sobre el sol’.” CiS 561: 8-9

“L’harmonia és produïda pel seu Principi, és governada pel seu Principi, i hi fa estada. El Principi diví és la Vida de l’home. La benaurança de l’home no és, doncs, a la mercè dels sentits físics.” CiS 304: 16-19

LA VIDA és la llei de les possibilitats infinites. Com més exercito, doncs, la meva visió -espiritualment, mentalment i físicament- més clara i potent es fa. “Al qui té li serà donat, i en tindrà a desdir.” (Mat. 25: 29) No hi ha llei de límits a la visió divina. No em costa gens de veure-hi fàcilment, puix “l’home és el genuí moviment de l’energia divina.” La meva visió és sempre esvivallada, perquè és l’expressió del renovellament de la Vida.

Sé que la meva visió deriva directament del Pare. No comença amb el naixement, ni minva amb l’edat. No té edat, és permanent, sempre nova, sempre es renovella i es restaura perpètuament. En faig festa de tenir una vista perfecta, ara.

La Vida és la gran Donadora, la meva visió és, doncs, generosa i prea. El meu punt de vista no és mai escarransit ni indiferent vers els altres, ans magnifica la individualitat divina de tothom. A la Vida, la meva visió és ample i extrovertida. Va enfora, de manera que activament cerco i veig Déu arreu. A l’ara de la Vida, veig i preo ràpidament noves veritats, nous aspectes de Déu i de l’home, noves maneres d’aplicar allò que ja sé. La meva visió no es gira mai enrera, sempre va endavant.

“Tota llei de la matèria o del cos que afiguradament governa l’home, és feta nul.la i sense efecte per la llei de de la vida, Déu.” CiS 380: 32-1

“La Vida, la intel.ligència, la Veritat, i l’Amor que constitueixen la Deïtat són reflectides per la Seva creació; i quan subordinem el fals testimoni dels sentits corporals als fets de la Ciència, arreu hi veurem aquesta semblança i aquesta reflexió veritable.” CiS 516: 4-8

“Aquestes vistes més clares i més altes li forneixen a l’home fet a la semblança de Déu la inspiració per abastar el centre i la circumferència absolutes del seu ésser.” CiS 262: 14-16

“A mesura que els mortals assoleixin vistes més justes de Déu i de l’home, una munió d’objectes de la creació, que abans eren invisibles, esdevindran visibles.” CiS 264: 13-15

“La creació es manifesta perpètuament, i s’ha d’anar manifestant sempre per la mateixa naturalesa de la seva deu inexhaurible.” CiS 507: 28-29

“El gran roquissar fa ombra i recer. La claror del sol espurneja des de la volta de l’església, fa una ullada dins la cel.la de la presó, llisca dins la cambra del malalt, forneix esclat a la flor, fa més bonic el païsatge i beneeix la terra. L’home fet a la imatge de Déu, posseeix i reflecteix el domini de Déu sobre tota la terra.” CiS 561: 16-20

LA VERITAT. Com hi veig? A qui veig? Què veig? A la Veritat només hi veig la imatge i la semblança de Déu, perquè l’home és una transparència per la Veritat.

La meva visió ve de la meva estimació de la Veritat, del meu reconeixement conscient de la idea, i veig que l’home, doncs, és el Fill de Déu, o Déu expressat. “L’home” abasta la veritat de tota cosa, i reconeixo, doncs, que tant allò que és gros com allò que és menut té substància divina. El meu focus és d’una amplada infinita.

La meva visió, en ser espiritual, sempre té per referència la Veritat, i està a l’aguait de tot allò que és veritat i diví. No es balafia nodrint una xafarderia superficial, ans resta ferma en tot allò que té una vàlua veritable.

Veig que només hi ha un home. I reconec, doncs, que el bé d’un és el bé de tothom. Veig de seguida què li cal al meu germà i li faig a mans, mentalment i espiritualment, per a què la meva visió de l’home sigui sencera i sana. Veig l’home innocent, honest, com Déu. M’omple el cor de joia la pràctica de veure la Veritat, puix la veritable visió beneeix tant el qui veu com el qui és vist. No jutjo ni critico ningú, ans deixo que la Veritat se les hegui amb l’error a la manera de Déu.

A la Veritat, la meva maduresa abraça tant l’home com la dona, en un equilibri perfecte. La meva visió masculina es manifesta en una bona visió de lluny, i veig la veritat abstracta i impersonal clarament i sense tòrcer. La meva visió femenina es manifesta en una bona visió d’aprop, perquè puc portar a casa les veritat més grans, i veure’n tots els detalls que em pertoquen practicament i fàcilment. La meva masculinitat hi veu amb l’intel.lecte, la meva feminitat, amb els sentiments. Aquests dos punts de vista (els ulls) s’apleguen com si fossin un, perquè el discerniment i l’enteniment es relliguen dins meu.

(Als Evangelis, a tots els casos de guariment de la ceguesa, s’hi esmenta “tu, fill de David.” David tipifica el casament de la masculinitat i la feminitat, la visió exterior i la concepció interior. L’activitat espiritual que lliga l’humà amb el diví és la clau de David que desclou la nostra visió.)

A la Veritat, jo sóc fill, o derivat de Déu. La meva heretat és, doncs, gaudir de la visió de Déu; cap heretat mortal no m’ha donat mai la visió ni me la pot prendre.

“Jacob li demanà:

Diga’m, si us plau, el teu nom.

Però ell li va respondre:

Per què em preguntes el meu nom?

I el beneí allà mateix.” Gen. 32: 30

“Jacob insistí:

De cap manera! Si m’has concedit el teu favor, accepta l’obsequi que t’ofereixo. Tornar-te a veure ha estat com veure Déu, i tu m’has acollit amb benvolença.” Gen. 33: 10

“La manifestació de Déu a través dels mortals és com la claror que travessa el vidre. La claror i el vidre no esdevenen mai un, però malgrat ser matèria, el vidre no és tan opac com les parets. La ment mortal a través de la qual la Veritat es manifesta més esclatant és la que s’ha desempallegat de més materialitat -més error– i deixa passar, doncs, més bé la Veritat. Aleshores com un núvol que es fon i esdevé bogor fina, ja no tapa més el sol.” CiS 295: 16-24

“No judiqueu i no sereu judicats, perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Què ho fa que vegis la brossa a l’ull del teu germà i no t’adonis de la biga que hi ha al teu? Com li pots dir al teu germà: Deixa’m treure’t la brossa de l’ull, si al teu hi tens una biga ? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per treure la brossa de l’ull del teu germà.” Mat. 7: 1-5

“Els rics en l’Esperit protegeixen els pobres, fent una gran germanor, i havent tots el mateix Principi, o Pare; i beneït és l’home que veu el menester del seu germà i el sadolla, trobant el seu bé en mirar pel bé de l’altre.” CiS 518: 15-19

“PROFETA. Un visionari espiritual. La desaparició del sentit material davant dels fets conscients de la Veritat espiritual.” CiS 593:4-5

L’AMOR em contempla com el seu estimat. La mare divina, l’Amor, em concep sencer i perfecte. Jo reflecteixo aquesta concepció divina i l’accepto, i concebo i contemplo tothom a la sina de l’Amor.

“La claror de l’Amor sempre present il.lumina l’univers.” Veig que totes i cada una de les idees divines estan tranquil.les -no estan mai frustrades ni contrafetes, mai tenses-, i la meva visió, doncs, “reposa actuant” i està en pau i contenta. El punt de vista de l’Amor ens forneix imparcialitat, perdó, constància. Com diu Shakespeare:

“… l’Amor no és amor

si canvia en trobar canvis,

o es blega amb el qui s’ajup

tot endreçant.

Oh, no! És sempre un senyal fix,

que esguarda les tempestes i no

tremola mai …”

Esguardo amb l’ull de la innocència espiritual i no veig el mal, perquè som a la presència divina. Contemplo l’home a la llar de l’Amor i esborro tot sentit d’imperfecció, de por i d’aversió. Esguardo amb l’ull benèvol de l’Amor i contemplo en l’home totes les tonalitats i qualitats de Déu. Aquesta visió reconeix plenament la naturalesa divina. Esguardo, doncs, amb ulls d’agraïment, perquè la glòria divina omple tot l’espai. Amb una visió agraïda faig de mare de tot el meu univers i invoco l’expressió de la bellesa de la santedat.

“Vaig veure l’Amor de Déu embolcallant l’univers i l’home, omplint tot l’espai, i l’Amor diví amarà tant la meva consciència que vaig estimar amb una compassió Crística tot allò que veia. Aquest discerniment de l’Amor diví invocà la bellesa de la santedat, la perfecció de l’ésser i les expressà, i guarí, regenerà i salvà tothom qui venia a demanar-me ajut.” (Atribuït a la Sra. Eddy. General Collectanea. Gilbert Carpenter Jr, CBS)

“L’Amor no perd mai de vista la bellesa. La seva aura reposa sobre el seu objecte.” CiS 248:3-4

“Les concepcions del pensament mortal erroni han de donar-se a l’ideal de tot allò que és perfecte i etern. De generació en generació, les creences humanes aniran assolint concepcions més divines, i el model immortal i perfecte de la creació de Déu serà reconegut finalment com l’única veritable concepció de l’ésser.” CiS 260: 7-12

“i la llum de l’Amor sempre present il.lumina l’univers.” CiS 503: 14-15

“Déu reposa actuant.” CiS 519: 25

“A aquesta ciutat del nostre Déu no li cal cap sol ni cap satèl.lit, puix l’Amor n’és la llum, i la Ment divina n’és l’intèrpret. Tots els qui són salvats han de caminar dins d’aquesta claror. Els potentats poderosos i les dinasties deposaran les seves glòries terrenals dins la ciutat celestial. Les seves portalades s’obren vers la llum i la glòria tant endins com enfora puix tot és bo, i ‘res sollat, ni els qui … diuen mentides,’ no hi poden entrar.” CiS 577: 19-27

LES QUATRE ACTITUDS

Els set sinònims ens forneixen les veritats de la visió, però les quatre actituds per practicar la visió són encara més cabdals.

Els quatre punts de vista des d’on hi veiem són: La Paraula, El Crist, El Cristianisme i la Ciència.

LA PARAULA

és la revelació de la Veritat, i això empeny el meu deler de veure i saber la Veritat.

EL CRIST

és i forneix la consciència de la Veritat, i és per això que trobo i em faig meu el punt de vista de la Veritat.

EL CRISTIANISME

demostra la Veritat a totes les esferes, i jo, doncs, de manera natural copso la supremacia de la Veritat.

LA CIÈNCIA

sap que la Veritat és Déu, i veu l’home, doncs, com la divinitat actuant.

Aquestes quatre actituds, -el meu cercar, el meu trobar, el meu demostrar, el meu ser- són engendrades pel poder de “l’Esperit de la Veritat” (Joan 16:13) o Ciència Divina. Sé i veig, doncs, que és l’Esperit que hi veu, i aquesta visió es manifesta en mi infaliblement i eterna.

“I el Senyor li digué a Abraham, … alça els ulls, i des d’on ets mira cap al nord, i cap al sud, cap a l’est i cap a l’oest.” (Gen. 13: 14) Tant és on sigui la meva consciència, puc esguardar els quatre punts cardinals del compàs o càlcul diví. La veritable visió és càlcul espiritual, i la visió i el raonament espiritual normalitzen i harmonitzen la visió.

Què en diu el Sermó de la Muntanya de la visió

Un comentari aclaridor del lligam entre el càlcul diví i la veritable visió el trobem al Sermó de la Muntanya. Al Sermó, cada secció, amb el to de l’Esperit o Veritat, fa esment de la visió, dels ulls o d’esguardar (tret d’un cas). I encara més, tot esment directe de la visió la trobem en aquestes seccions i enlloc més. Dit altrament, l’enteniment espiritual és el clar discerniment espiritual dels fets de l’ésser, a la veritat i a la creença, i el resultat n’és la veritable visió.

LA PARAULA em revela el meu cami a la vida, m’ensenya el camí que hauria de fer, i en fa clara cada passa. Tiro endavant, doncs, il.luminat, refiat i sense dubtes; no em poden engalipar ni puc patir incertesa ni neguit, perquè “Ell sap el camí que agafa, i Jo caminaré amb Ell.” (Himne 148)

La Paraula revelada ens ensenya que la ment de l’home és espiritual i no pas material. Jo gaudeixo, doncs, naturalment, de la intuïció divina, llegint les idees, no pas la matèria. La meva visió s’enlaira sempre amunt, des d’allò que és literal fins allò que és inspirador.

A la Paraula, la meva visió és el desig de veure i de saber la Veritat. “Descloeu els meus ulls, que pugui contemplar les meravelles de la Vostra Llei.” (Salm 119: 18)

EL CRIST és l’ideal de Déu, i desclou a la visió humana l’home a la imatge de Déu. El punt de vista del Crist transfigura el nostre concepte humà de l’home, i contemplem l’home com una transparència de la Veritat, de la mateixa manera que Jesús fóu una transparència de Déu. “Qui m’ha vist a mi (l’home) de manera justa, ha vist el Pare.” (Joan 14: 8-10.) Esguardem enfora amb les ulleres del color del Crist.

Però aquesta llum Crística no és abstracta ni estàtica: és dinàmica i pràctica, perquè la Veritat inevitablement afecta les nostres falses creences. La visió Crística, doncs, no és només els meus ulls, és el meu metge i guaridor, refent-me, rescabalant-me i renovellant-me.

Aquesta visió Crística, de l’infinit en fa l’infinitesimal, i veig, doncs, la divinitat expressada als detalls més menuts de la vida. Tots és il.luminat i transformat per l’Esperit de la Veritat.

EL CRISTANISME és la pràctica del punt de vista Crístic, l’exercici de les facultats de la Ment. (Aneu a CiS 487: 6-9) Allò que he vist amb el meu ull interior ara ho veig externalitzat. “Jo només et coneixia d’oïda, però ara t’he vist amb els meus ulls.” (Job 42:5)

Al Cristianisme, estimant de cor, exerceixo tots els aspectes de la visió veritable; tanmateix, també discerneixo que, de fet, en sóc la manifestació. Aquestes facultats i qualitats es manifesten a través meu, com jo mateix i com tothom, puix la meva vista és el reflex de la Veritat.

Al Cristianisme, la visió és relligar l’interior i l’exterior. No estic embadalit ni centrat en els meus afers, ans sóc ben conscient de les relacions de totes les idees dins del pla únic, i esguardo amatent, ple d’afecte i d’estimació per tot i per tothom. (Aneu a CiS 516:4-8)

El Cristianisme exigeix demostració, demostrar allò que és veritat i refutar allò que és fals. Esguardi on esguardi, sóc conscient que l’Amor diví hi treballa guarint, regenerant i salvant. No defalleixo, doncs, malgrat el que vegi, puix sóc cada cop més conscient de la supremacia de la Veritat.

LA CIÈNCIA és la Ciència de l’Ésser, i l’actitud Científica és viure d’acord amb aquesta plataforma de perfecció. La meva visió fa estada als fets immutables de la bonesa celestial.

“Déu té els ulls massa purs per contemplar el mal, i no pot veure la iniquitat.” (Habacuc 1:13) “Déu vegé tot el què havia fet, i mira, era molt bo.” (Gen. 1:31) “En aquesta Ciència hi descobrim l’home a la imatge i semblança de Déu. Veiem que l’home no ha perdut mai el seu estat espiritual ni la seva harmonia eterna.” (CiS 548:5-8)

Des del punt de vista de la Ciència, diem, “Hi veig!” El meu pensament i la meva visió coincideixen amb els del Principi. Veig allò que és, -o més aviat ho contemplo. “Jesús, a la Ciència, hi contemplà l’home perfecte …” (Aneu a CiS 476:28-8)

La Ciència és interpretació, i forneix l’explicació de tota cosa. Tot és clar i ben explicat, i no hi ha problema de l’ésser. A la meva visió, doncs, ni m’escarrasso ni maldo per discernir conclusions espirituals més enllà d’on és el meu ésser. La Ciència divina em revela i interpreta tot el què em cal veure i capir. La meva visió, de fet, s’endinsa en les coses pregones de Déu, però no és un maldar intel.lectual; és el sentit espiritual natural. (Aneu a CiS 258:31-1) La meva visió, ni que sempre cerqui, també està sempre en pau.

Però com diuen les Escriptures, “Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l’home somnia allò que Déu té a punt pels qui l’estimen. Però a nosaltres, Déu en ho ha revelat pel Seu Esperit: perquè l’Esperit ho escandella tot, fins i tot el més pregon de Déu. Qui coneix allò que hi ha en l’home, tret del seu propi esperit? Igualment ningú no coneix allò que hi ha en Déu, tret de l’Esperit de Déu.” (I Corintis 2:9-11)