Sentir-se Ofès |

Sentir-se Ofès

Miscellaneous Writtings

Premeu aquí per l’audio:


Hi ha una gran saviesa a la vella dita: “El qui va lent a enfurismar-se és més bo que el poderós.”

La Hanna More digué, “Si desitgés punir el meu enemic, li faria odiar algú.”

Punir-nos per les faltes dels altres és una follia superlativa. La sageta mental disparada per l’arc d’un altre és pràcticament inòcua, tret que el nostre pensament en faci escarni.

És el nostre urc que fa punyent la crítica d’un altre, la nostra voluntat egòtica que fa els fets d’un altre ofensius; el nostre egoisme que se sent ferit pel cofoisme d’un altre. Ens podem sentir nafrats per les nostres faltes; però és de tòfols sentir-nos miserables per les faltes dels altres.

Un cortesà li digué a l’emperador Constantí que la gentada havia apedregat la seva estàtua i li havia trencat el cap. L’emperador es tocà el cap, tot dient: “És estrany, no em fa gens de mal.”

Hauríem de fer memòria que el món és ample; que hi ha milers de milions de voluntats, de parers, d’ambicions, de gustos i desitjos diferents; que cada persona té una història, una constitució, una cultura, un caràcter diferent de la resta; que la vida humana és l’obra, el joc, l’acció i la reacció incessant d’un àtom sobre un altre. I doncs, hauríem d’anar per la vida amb minímes expectatives, però amb la paciència més gran; amb un gust i una valoració viva per tot el que és bell, gran, i bo, però amb un temperament tan genial que la fricció del món no malegi la nostra sensibilitat; amb una equanimitat tan posada que cap cop d’aire ni cap destorb accidental la neguitegi ni l’esborrifi; amb una caritat prou ample per tapar tot el mal del món, i prou dolça per neutralitzar-ne l’amargantor, – determinada a no sentir-se ofesa quan no hi ha voluntat de fer mal, ni quan n’hi ha, tret que l’ofensa sigui contra Déu.

Res tret dels nostres errors no ens hauria d’ofendre. Qui amb intenció mira de fer mal a un altre, és més digne de pietat que no pas de resentiment; mentre que la meva ment encara es pregunta, de si hi ha prou llagoteria, tofoleria o mentida que pugui ofendre una dona de cor honest.