Vies que Són Vanes |

Vies que Són Vanes

Premeu aquí per l’audio:


Certs individus es pensen que el guariment de la Ciència Cristiana hauria de tenir dues cares, i denunciar només l’error en general, -sense dir-ne res de l’error en particular, que condemna l’home. Defensen entestats una pau falsa, fàcil, colant mosquits i empassant-se camells. Són massa covards, massa ignorants, o massa dolents per destapar el mal invisible fet als individus i a la societat, i s’excusen a si mateixos dient que aquest mal no existeix. Aquesta via errònia d’amagar el pecat per servar l’harmonia, li ha fornit via lliure a l’error, deixant-lo covar somort i esclatar, després, amb flames devoradores. Tot el que l’error demana és que se’l deixi estar; igual que al temps de Jesús els esperits impurs criden, “Deixa’ns estar; per què ens destorbes?”

El magnetisme animal, a les seves passes ascendents del mal, ensarrona les seves víctimes amb arguments silents i invisibles. Revessant les maneres de fer del bé, tot seduint silent la salut i la santedat, empeny la ment mortal vers l’error de pensament, i la tempta a fer actes aliens a la seva propensió natural. Les víctimes perden la seva individualitat i es fan instruments voluntaris dels designis dels seus pitjors enemics, – dels qui volen induir la seva autodestrucció. El magnetisme animal afavoreix la desconfiança sospitosa on hi hauria de lluir l’honor, la por allà on el coratge hauria de ser més fort, la confiança on hi hauria d’haver rebuig, una creença de seguretat on hi ha perill de no dir; i aquestes miserables barrabassades abocades sense aturador, a la ment de la víctima, l’esfereeixen i la confonen, malejant la disposició de l’individu, menyscabant la seva salut, i segellant el seu fat, tret que la causa del tort es vegi i sigui destruïda.

D’altres ments són embaltides pel magnetisme animal, i la víctima cau en un estat de semi-individualitat, engolida dins d’una boirina mental que no admet cultura intel.lectual ni creixement espiritual. L’estat induït per aquesta secreta influència maligna és com una mena d’intoxicació, que fa creure i fa fer a la víctima, allò que d’altra manera, mai no hauria pensat ni fet voluntàriament.

Aquest complicat mètode del magnetisme animal és l’essència o l’esperit del mal, que inebria la humanitat. Al nostre temps agafa el lloc d’antics pecats més visibles, i d’altres menes d’intoxicació. Caldrà una lluita més aferrissada per exposar la causa i els efectes d’aquesta influència maligna que no ha calgut per deposar els àvols efectes de l’alcohol. L’hàbit de beure empra les formes més refinades de la matèria per fer el mal; mentre que el magnetisme animal és la forma més refinada del mal mental, que arrodoneix la suma total del mal.

Sovint hom pregunta, per què hi ha tantes desavinences entre els practicants mentals? I nosaltres responem, perquè no practiquen estrictament d’acord amb els ensenyaments del guariment-Ment de la Ciència Cristiana. Si ho fessin, hi hauria unitat d’acció. Com els deixebles de l’antigor, “aplegats en un lloc, amb una sola Ment” rebrien un influx espiritual que seria impossible en altres condicions, i farien resistència al magnetisme animal que els ensarrona i els malmena.

El malpracticant mental, posant entrebancs als drets de la Ment, destrueix el veritable sentit de la Ciència, i perd el seu poder de guarir. Mira de compensar la seva pèrdua posant pals a les rodes de totes les maneres concebibles al reeiximent dels altres. Aquest practicant et dirà que el magnetisme animal no l’amoïna ni el destorba mai, però que la Sra. Eddy ensenya el magnetisme animal, i ho diu per tapar el seu crim de mala pràctica mental que recolza designis sense escrúpols.

Els fruits naturals del guariment-Ment de la Ciència Cristiana són l’harmonia, la germanor, el creixement i l’activitat espiritual. L’objectiu maligne del poder mental pervertit, o magnetisme animal, és paralitzar el bé i fer actiu el mal. Crea faccions i engendra enveja i odi. És una activitat del mal i dels seus emissaris sense cap mena de dret, i ningú no s’hi hauria de deixar engalipar. Puix el nostre temps pateix la maledicció d’un enemic amagat, que té rancúnia de la benanança humana, els qui són els veritables amics de la humanitat, amb el desig conscient de fer allò que és just i de viure vides Cristianes pures, haurien de fer el bé, vetllar i estar a l’aguait amb més entusiasme. Aleshores reeixiran i faran palesos resultats gloriosos.

Tret que els nostres ulls es descloguin i s’adonin de la manera de fer de la mala pràctica mental, treballant amb tanta finor que en prenem les suggestions per impulsos del nostre pensament, la víctima es deixarà arrossegar vers la mala via sense ni saber-ho. Estigueu sempre a l’aguait d’aquest enemic. Vetlleu els vostres pensaments i mireu si us menen vers Déu i vers l’harmonia amb els seus veritables seguidors. Guardeu i refermeu la vostra ciutadella més curosament. I així, amb cada atac del vostre enemic, us fareu més savis i més bons, i la Regla d’Or no es rovellara per manca d’ús ni serà malentesa per culpa de la influència adversa del magnetisme animal.