L’Electricitat

Bicknell Young

---

La Sra. Eddy a la tercera edició de Ciència i Salut hi parla de “l’electricitat de la ment mortal” i l’anomena “l’essència de la ment mortal i errònia que contrafà l’essència de la infal.lible Ment eterna, anomenada Esperit Sant,” (CiS 293: 17-30). La crítica, la condemna, la censura, … , són tots clams d’electricitat destructiva – i tu te les hauries d’heure amb el clam d’electricitat al teu pensament.

Tot clam de conflicte i d’oposició de l’anomenada mala pràctica pot ser reconegut com un clam d’electricitat destructiva – però el fet roman que no hi ha electricitat destructiva, perquè cada cèl.lula, fibra i substància expressa dins seu totes les qualitats del Pare-Mare Déu, i existeix com la pròpia identitat de Déu. No hi ha electricitat a la identitat de Déu, l’únic home que hi ha, tu, jo i tothom. El clam d’electricitat és el tot de la ment mortal – perquè és un clam de dualitat, d’oposats, un clam de bé i de mal, de ment i de matèria, d’amor i d’odi, … , un clam de positiu i negatiu, actuant i reaccionant, un clam de magnetisme, atraient i repel.lint, un clam d’AntiCrist, de resistència al Crist, un clam de mal positiu i de bé negatiu, tot plegat un clam de poder magnètic o electricitat, que “operant” com diu la Sra. Eddy, “a la vida de l’individu clama atreure-hi el mal i repel.lir-ne el bé, i quan amb el tractament el mal refusa de donar-se, és perquè la força repel.lent de l’electricitat clama ser més poderosa que el poder d’atraccció de la Veritat. Al clam de proveïment, el pretès poder de l’electricitat repel la manifestació de l’afluència del bé, atreu por i limitació i la seva aparent manifestació.” la Sra. Eddy diu que l’electricitat treballa també com atracció sexual, o per reacció i revessament com fricció sexual.

Aquest és el fonament de l’odi i de la mala pràctica de tota mena, abastant el pecat, la malaltia i la mort. Negar l’electricitat com una presència o poder destrueix l’arrel del mal, i l’home és lliure de manifestar la veritat i el bé de tota mena. “No puc ser electrificat negativament.”

“De fet, com més justament l’error simula la veritat i, com més la pretesa matèria s’assembla a la seva essència, la ment mortal, més impotent ésdevé l’error com a creença. Segons la creença humana, el llampec és terrible i el corrent elèctric, fuent; tanmateix a la Ciència Cristiana tant el vol rabent de l’un com l’esclat de l’altre són inofensius. Com més destructiva esdevingui la matèria, més se’n revelarà el seu no res, fins que arribi al seu zènit mortal il.lusori, i es fongui per sempre. Com més una falsa creença s’acosta a la veritat sense traspassar el límit on, destruïda per l’Amor diví, ja no és ni tant sols un miratge, més madura esdevé per ser destruïda. Com més material és la creença, més clar n’és l’error, fins que l’Esperit diví, suprem al seu regne, domini tota la matèria i l’home sigui trobat a la semblança de l’Esperit, el seu ésser original.” (CiS 97:4-18)

“Si la gravitació i l’atracció espiritual de l’home vers l’únic Pare, en qui ‘vivim, ens movem, i som,’ es perdés, i si l’home fos governat per la corporalitat en lloc de ser governat pel Principi diví, pel cos en lloc de l’Ànima, l’home seria anorreat. Si fos creat per la carn en lloc de l’Esperit, si vingués de la matèria en lloc d’emanar de Déu, l’home mortal es governaria a si mateix. Si un orb menés un altre orb, tots dos caurien.” (CiS 536: 9-10)

La pretesa electricitat és només un pretès estat mental.

“La inspiració santa ha creat estats d’esperit que han pogut anul.lar l’acció de les flames, com al cas Bíblic dels tres joves hebreus captius, llençats a la fornal roent de Babilònia; mentre que l’estat mental oposat podria calar foc de manera espontània.” (CiS 161: 4-8)

La suggestió mental agressiva clama treballar com una influència elèctrica destructiva. Tot el clam de la pretesa electricitat destructiva són parers i creences mortals conflictives.

“La Ciència demostra que els parers i les creences mortals, contradictòries i materials produeixen sempre els efectes de l’error, però aquesta atmosfera de la ment mortal no pot destruir ni la moralitat ni la salut, si hom hi oposa de seguida i sense defallir la Ciència Cristiana.” (CiS 273:29-3)

Les preteses malalties físiques no són altre cosa que el nostre consentiment de ser mesmeritzats per aquests parers mortals conflictius, la pretesa electricitat destructiva, fins que el nostre pensament contorbat clama objectivar-se com un fenòmen discordant. La nostra protecció d’aquesta influència rau en agafar l’ofensiva contra les suggestions que clamen actuar com un mal positiu sobre un pretès bé negatiu, i ser la consciència Crística – el pensament-força deïfic harmoniós – el discerniment espiritual d’allò què científicament sabem. No hi ha un bé negatiu ni un mal positiu, no hi ha cap Déu negatiu afectat per suggestions malignes positives. El teu discerniment espiritual és l’infinit positiu, que actua sobre tot fals clam, negant-lo – “simple negació.”

“Puix la base del magnetisme animal no és res més que una creença, i aquesta creença és animal, per la Ciència el magnetisme animal, el mesmerisme o l’hipnotisme és una simple negació, sense intel.ligència ni poder ni realitat, i pel sentit mortal és un concepte irreal de la pretesa ment mortal.” (CiS 102:3-8)

La Sra. Eddy diu, “L’Esperit és positiu.”

“L’Esperit és positiu. La matèria és el contrari de l’Esperit, l’absència de l’Esperit. Per l’Esperit positiu passar per una condició negativa seria la destrucció.” (CiS 173:13-16).

No siguis, doncs, negatiu, contradiu la falsa suggestió amb una veritat positiva. Heu-te-les amb el clam de l’antagonisme sexual, primer negant-lo i fent-ne després el fet contrari espiritual – l’home i la dona creats per Déu, la saviesa masculina i l’amor femení, coexistint com la doble naturalesa del Déu infinit reflectit com l’home individual – no pas una persona masculina positiva i una persona femenina negativa – ni una persona femenina positiva i una persona masculina negativa, perquè tots els individus existeixen com el ple desplegament de la doble natura del Pare-Mare Déu. Heu-te-les amb la sugestió de l’antagonisme sexual discernint la igualtat de la saviesa masculina i de l’amor femení a la consciència Crística. No hi ha ni un home ni una dona superior, perquè l’home i la dona creats per Déu, la saviesa i l’amor, existeixen com l’Un tot harmoniós a la consciència individual – la consciència Crística – l’enteniment científic i el discerniment espiritual.

Un estudiant de la Ciència Cristiana féu un bonic guariment d’un pretès problema de ronyons (mal, orinar sang, … ) havent-se-les amb el clam de l’antagonisme sexual, discernint que no hi ha conflicte, no hi ha antagonisme ni fricció entre l’home i la dona creats per Déu – la saviesa masculina i l’amor femení- l’enteniment científic i el discerniment espiritual – que pugui crear irritació, com la que semblava existir entre el marit i la muller. Discerní que la virilitat i la feminitat de Déu – la saviesa masculina i l’amor femení, no havien estat mai separats ni eren antagònics, ans que l’home expressa la veritable natura divina de la Veritat i de l’Amor – la saviesa masculina i l’amor femení – enteniment científic i discerniment espiritual, i és la plena manifestació de la idea divina. El guariment s’assolí amb un tractament. La dona manifestava més raonament científic que no pas discerniment espiritual, i el marit (que manifestava una mica de l’Esperit de la Ciència Cristiana però molt poc raonament científic) estava molt enfurit perquè la seva dona sovint l’empenyia a fer més. No fóu un bonic guariment del clam d’electricitat, un clam d’un negatiu i d’un positiu operant com fricció sexual o antagonisme? El problema de ronyons era només el pretès fenòmen de les creences conflictives a la consciència. No et sembla que tot clam de l’error podria ser encarat pels Científics Cristians havent-se les amb el clam d’electricitat?

El clam d’electricitat és només una creença electritzant objectivada – por, sospita, cobejança; cal doncs, fer-ne la realitat contrària, el discerniment espiritual d’un poder espiritual harmoniós únic – el discerniment espiritual de la Veritat i l’Amor. No hi ha fricció, no hi ha conflicte, cap maledicció magnètica, cap força oposada, perquè només hi ha l’únic gran poder-Ment infinit, un il.limitat poder-força d’Amor, la força de l’Esperit, el discerniment espiritual de l’Amor, la Vida, la Veritat, desplegant, abraçant i afaiçonant la seva identitat perfecta i harmoniosa, i tu i el teu Pare-Mare Déu sou un – l’un totpoderós de discerniment espiritual, l’infinit JO SÓC.

El desplegament del nostre dia de feina plegats ha fet palès i clar que de tot se n’ha de fer Esperit, el seu fet contrari?

“Els minerals complexos o l’agregat de substàncies que afaiçonen la terra, les relacions que hi ha entre les masses que la constitueixen, les magnituds, les distàncies, i les revolucions dels cossos celestials, no són de cap importància real quan fem memòria que tots aquests elements hauran de desaparèixer davant del fet espiritual en tornar a posar l’home i l’univers a l’Esperit. En la mesura que això es faci, hom s’adonarà que l’home i l’univers són harmoniosos i eterns.” (CiS 209:17-24)

I ara que la Ciència elimina la creença del món en la matèria, la propera gran demostració és eliminar la creença del món en el mal; i és perquè la Ciència ja s’hi ha posat, que els clams del mal són avui tan agressius. És el desplegament de la Veritat que crea tota aquesta resistència que reconeixem com una quimicalització punyent; i és ara que els Científics Cristians han de demostrar el seu domini – han d’heure-se-les-hi per si mateixos i pel món, han de “servar la pau i l’ordre” i “aturar el crim” (CiS 97), han de demostra-ne el no res. Aquesta responsabilitat resta sobre els Científics Cristians i s’ha d’acomplir i han “d’esperar joiosos la certesa de la perfecció final.”

Com acomplirem les exigències que aquesta època ens fa? Tot negant els clams d’un poder mental àvol i discernint el fet contrari espiritual, el poder Crístic irresistible, la força-Ment infinita operant com l’Amor omnipotent, tot poderós i sempre present, que és tota la consciència, i determina els seus harmoniosos fenòmens externs.

Si els Científics Cristians discerneixen diàriament la impotència d’aquest pretès poder ment per determinar un fenòmen extern, la quimicalització no serà tan severa i escurçarà els dies de l’error, i això és el que més ens cal. El trasbals del pretès pensament àvol del món fa palesa la feina de la Ciència Cristiana per destapar i menar aquests clams a la superfície; ens hem d’espaordir i preguntar-nos astorats que passarà després? El desplegament de la Veritat i de l’Amor que ha emmenat aquestes suggestions àvoles a la superfície, les fondrà si tu i jo som fidels a la nostra tasca, la de negar aquestes agressives suggestions fins que la seva impotència sigui reconeguda pel nostre discerniment espiritual de l’irresistible poder Crístic – dins l’únic poder Diví infinit –, el poder de les nostres negacions científiques i del nostre discerniment espiritual.

No et sembla que cal aguantar la prova i demostrar la traça de no deixar-te mesmeritzar per les sugestions mentals agressives, tot servant la teva ferma posició i equilibri de consciència Crística? La nostra gran tasca és demostrar la impotència de les suggestions malicioses, actuant com un clam de poder mental àvol, per determinar fenòmens ni fer res de res, fent palesa així doncs, la totalitat de Déu.

“Per guarir qualsevol malaltia, cal encarar-hi el fet contrari. L’afirmació de la veritat està destinada a blasmar i a destruir l’error.”(CiS 233: 25-27)

Els Científics Cristians han de demostrar primer per si mateixos el no res de l’error, si n’han de demostrar el no res al món. El senyal que el món cerca, és l’allerament del patiment; i si els Científics Cristians poden demostrar, – i han de demostrar – el no res de la seva misèria, aleshores el món es delirà per escoltar tot el que la Ciència ha de dir de la Totalitat de Déu i del no res de l’error, fent el món bo de demostrar per si mateix i pel seu propi discerniment espiritual, la totalitat de Déu i el no res de l’error.

“Ni que l’animus de la religió pagana no fos l’incentiu del jueu devot, no ha sollat les sectes religioses? Aquest fals brot fa anar de bracet l’amor i l’odi, el bé i el mal, la salut i la malaltia, la vida i la mort.” (Missatge pel 1900 3:29-1)

El concepte Oriental de Déu separaria el món del Crist – la idea espiritual, o idea de l’Esperit. Declara que allò que anomenem matèria és substància espiritual, i que la pretesa ment mortal és la Ment divina o Esperit – no en sap la diferència. Aquest clam d’espiritualitzar la matèria, anomenant espiritual el sentit material, és un clam Oriental de sollament que s’ha encomanat a tots els ensenyaments religiosos i a tot el pensament humà – el clam d’una màcula heretada. I no demana de ser objectivat com sollaments materials o heretats? Hom em digué que la Sra. Eddy un cop afirmà que ens les hauríem d’heure amb el clam del “catarro” com falsa teologia. Tota la teologia escolàstica és un clam de separació de Déu i l’home. Però al discerniment que tenim de la nostra unitat amb Déu no hi ha cap ombra d’Orientalisme. No hi ha sollament a la identitat de Déu, i doncs, no n’hi ha a la nostra, perquè només hi ha una identitat. Aquest clam és només, com digué la Sra. Eddy (Unitat del Bé 35) “una delimitada falsia de la consciència,” una creença que l’home és una entitat separada de Déu. No era aquest el sollament que Jesús i els primers Cristians hagueren d’espargir al seu temps? La tasca dels Científics Cristians espargint la màcula – aquest fals concepte que l’home està separat de Déu – de l’Esperit –, no és discerniment espiritual? El discerniment espiritual que Déu és la identitat de l’home, tots dos noumenon i fenomena, l’Un infinit, el Déu únic, l’Ésser únic, l’únic perfecte JO SÓC, no espargeix tota suggestió de sollament? No hi ha màcula.

El discerniment espiritual és el JO SÓC infinit, l’Un infinit, alhora Déu i Home, alhora noumenon i fenomena.

“Jo i el Pare som un.” (Joan 10:30)

“Que la criatura sigui un amb el seu creador, i el misticisme s’enfugi, els cels s’obrin, la justícia regni, i tu has començat a ser un Científic Cristià.” (Miscellany 253:28-3)

L’Orientalisme és un sentit pervertit de la Veritat, del Crist, de la Ciència Divina, desfilant no només com l’antiCrist fora del Cristianisme, ans també com el vicari del Crist, com el Cristianisme – no només com l’oposició de la Ciència Cristiana fora de les seves files, ans com l’oposició i el conflicte dins de la Ciència Cristiana – tot plegat un clam d’electricitat destructiva.

La Sra. Eddy digué una vegada, “Sàpigues que l’electricitat no et pot emmetzinar pel nervi pneumogàstric, perquè els parers mortals conflictius actuen com una metzina.” Dit altrament, els parers mortals conflictius constitueixen el clam d’electricitat. No diries, doncs, que tot l’error del món es pot resumir en aquest clam d’Orientalisme, i que ens les hi hauríem d’heure sumàriament? I no diries que ens les hauríem d’heure amb tot l’error com un clam d’electricitat destructiva – un clam de positiu i de negatiu? Un clam de divisió, desintegració, destrucció – les tres D’s? Classifiquem les creences com bones i dolentes, però quan les males creences clamen ser bones – quan el més dolent clama ser el més bo, ens les havem amb un clam de perversió, però aquest estadi de l’error és l’estadi darrer o final i el fa madur per la destrucció; perquè clamant el poder Crístic, però mancat d’aquest poder – mancat del poder de discerniment espiritual, del poder d’unitat amb Déu, no pot demostrar les seves pretensions, ans com diu la Sra. Eddy, es destrueix a si mateix en afaiçonar els seus clams.

“Els pensaments efímers són les antípodes de la Veritat eterna, ni que (per la suposició de qualitats oposades) l’error hagi de dir, ‘Jo sóc veritat.’ Però, en fer aquesta declaració, l’error, la falòrnia, es destrueix.” (CiS 286: 24-27)