La Tasca de Protecció de la Ciència Cristiana |

La Tasca de Protecció de la Ciència Cristiana

Premeu aquí per l’audio:


Per fer la tasca de “Protecció,” hom hauria d’agafar mitja hora cada dia i declarar la veritat tocant a la “mala pràctica.” Quan t’hi posis sàpigues que te les heus amb l’error que fa de les seves perquè els Científics Cristians no puguin ressucitar els morts. El mal sempre se’t presentarà com una persona, un lloc o una cosa. La mala pràctica t’arribarà per una persona. Però la teva tasca és adonar-te de la falsia d’aquesta aparença. El mal sempre és impersonal. Personalitzar-lo és el parany. Mira el nostre llibre de text i adona’t del sovint que “ximpleria moral,” i “pensament erroni,” són esmentats a costat de la mala pràctica.

La mala pràctica no té llei ni origen. És una falsia de la ment mortal. No té ni intel.ligència, ni acció, ni continuïtat, ni poder, ni ment, ni matèria. No opera ni pot operar per mitjà d’una creença de transferència de pensament, ni d’una creença de por del clima, d’encomanar-se, o de passa. No pot actuar per mitjà dels pecats capitals, ni per mitjà de l’urc, de la passió, de la sensualitat ni el desig. No pot actuar de cap manera. És no res. Pols a la pols.

La ment mortal no pot provocar efectes d’enverinament en cap Científic Cristià, ni afectar de cap manera la seva salut, ni destorbar el seu pensament. La ment mortal no pot operar com una llei de mala pràctica mental; no té ni llei, ni acció, ni ésser, ni vida, ni substància, ni home, ni dona, ni infant, ni matèria, ni canals, ni avingudes, ni mèdiums, ni poder, ni existència. És irreal, falsa, no és veritat i és impossible perquè no hi ha ment mortal. Només hi ha una Ment, Déu, el Bé, l’única Ment, és clar. La ment mortal no es pot desplegar a si mateixa, no pot fer res de bo, i doncs, naturalement, no pot fer res de mal! Dit altrament, no hi ha ment mortal, i, doncs, no pot fer res.

La mala pràctica mental es pot definir com una activitat mental errònia; li vol fer creure al Científic Cristià que les velles creences tornen a treure el cap. La mala pràctica no té cap llei de recaiguda per culpa de velles creences que tornen a treure el cap. Si un Científic Cristià està malalt, heu-te-les sempre amb la mala pràctica mental. Per norma no te les heguis amb res més!

Quan facis un tractament de la Ciència Cristiana, declara: “No hi ha llei de la mala pràctica mental que hem pugui fer passar per alt res essencial a l’hora de fer un tractament. El tractament serà perfecte i acomplert, i reeixit.” Fes el tractament a fons i deixa’l a les mans de Déu. Quan una malaltia ha estat guarida i sembla que una altra l’estaloni, és sempre mala pràctica; no hi ha preteses lleis de la mala pràctica; no són llei. Aquesta mena de lleis no existeixen. Déu és la Llei, i Déu és el Tot.

Declara: “La mala pràctica mental no pot argumentar res; no pot argumentar ni suggerir-me res dolent, ni silentment ni audible, que pugui afectar-me ni a mi ni als meus pacients. No pot operar argumentant que hom no creu en el poder guaridor i salvador de la Ciència Cristiana. No pot posar pals a les rodes a l’efectivitat d’aquest tractament. No pot fer una llei per influir, afectar o revessar aquest tractament, ni se’m pot mesmeritzar per fer-me dubtar del seu poder, força, efectivitat, compleció i conclusió. Aquest tractament és l’únic poder, tota la força, l’activitat, l’efectivitat, la presència i la substància del bé infinit. És la paraula de Déu. És la pedra rebutjada pels constructors. Sempre fa la feina perquè és ‘Déu amb nosaltres’.” (Mat. 1:23)

Hi ha gent que emmalalteix per culpa de la mala pràctica. Heure-se-les-hi vol dir salut; no heure-se-les-hi vol dir risc. Tant és el clam, heu-te-les amb la mala pràctica mental. Has de saber que no pot fer mal, no té llei, ni acció, ni ment, perquè no té origen, ni sentit, ni vida. Tot plegat és una falsia. La malaltia no es pot bellugar ni canviar per culpa de la mala pràctica. No pot fer emmalaltir un lector de l’església, per exemple, ni membres de la seva família. És una falsa creença i no pot operar com una llei de rebot. No la reflecteixis mai pensant que pot tocar algú que coneixes, si no et toca a tu. Heu-te-les amb la mala pràctica mental estimant, sabent que l’Amor anorrea l’odi. L’Amor és tot el poder i no hi ha altra poder. I no t’aturis fins que aquesta veritat no ressoni clara dins del teu ésser.

Per l’hipnotisme, heu-te-les amb la ment mortal i la falsa creença de vida a part de Déu, no te les heguis amb l’home. Cap clam de la ment mortal pot fer la dissecció, detectar ni llegir el teu pensament. Sàpigues: “els meus pensaments són arrelats a la consciència i cap pretesa llei ni pretès efecte de la mala pràctica mental no els pot trobar ni els en pot arrencar.”

Adona’t: “Aquest tractament posa pals a les rodes, entrebanca, fa imposssible i destrueix tota suposada llei o poder de la clarividència, de la numerologia, de l’herència, de la matèria mèdica i de la golafreria. La mala pràctica mental no té ment, ni acció, ni cap avinguda de poder instrumental, ni govern. Déu és el govern; la mala pràctica mental és no res. La mala pràctica mental no pot fer una llei que no em deixi veure les seves intencions en contra meva. La mala pràctica es fa amb el propòsit de fer mal ja sigui per ignorància o amb malícia, i doncs, m’haig d’enrecordar de protegir-me de l’odi, de l’enveja, de la gelosia.” Un Científic Cristià que no “treballi” està normalment mesmeritzat i cau en un estat o condició d’inactivitat. Té la predisposició de ser mesmeritzat. Heu-te-les-hi. Sàpigues: “No hi ha arguments visibles ni invisibles de la creença del Catolicisme Romà que puguin operar com una llei de mala pràctica mental, que puguin fer una llei que capgiri aquest tractament, ni li faci fer res que no hagi de fer.”

La seguretat més gran és impersonalitzar l’error silentment i treure’n tots els clams fora del teu pensament, fent memòria que la mala pràctica mental no és llei. No hi ha cap llei tret de la llei de Déu, i aquest llei no pot ser canviada.

La mala pràctica mental no pot circular emparant-se en les peculiaritats de la disposició, del desencoratjament, de l’amargantor i de la mancança, ni de les preteses tendències constitucionals. No pot treballar com una creença de temperament, d’impuls, ni de sentiment romàntics o d’altres, com ara desig, nostàlgia, ni d’altres creences humanes. La mala pràctica mental no pot operar com una llei de la ment mortal per confondre o emboirar els teus pensaments ni destronar la teva raó, prevenir, interferir o revessar les afirmacions de la Ciència Cristiana. No et pot tocar ni desfigurar perquè ets un Científic Cristià. No se’t poden furtar els privilegis de Científic Cristià, ni la traça d’emprar-los.

Un tractament és l’obra i la paraula de Déu. No Hi torna buit, ans és d’efectes i resultats finals i arrodonits. Quan et sembli que no tens resultats, declara la Veritat d’aquesta manera: “Aquest tractament és la mateixa essència, poder i activitat del bé infinit i perfecte. Fa la seva feina perquè és ‘Déu amb nosaltres’ i escombra, oblitera i destrueix tot error. Redueix al seu no res nadiu tota creença mortal en un poder a part de Déu. Déu és l’únic poder. Déu és l’única Vida – no hi ha llei de revessament. La mala pràctica no pot fer una llei que revessi el tractament, ni pot actuar per mitjà d’una creença de por, perquè ‘l’Amor perfecte fa fora la por…’ (I Joan 4:18), i Déu és Amor.”

“La mala pràctica mental no pot operar de mà d’una creença del temps, del clima ni de l’atmosfera, per tocar-me ni afectar-me de cap manera. Només és suggestió mental.”

Que no t’esfereeixi la por; només és mesmerisme. La comunió amb Déu és la llei que sempre destrueix l’aparent presència del mal. Aquest és el fet. És la veritat. La Veritat és infinita. No té oposició. No té competidor. La Veritat és omnipotent, omnipresent, i doncs, cap error de la mena o naturalesa que sigui, no té ni poder ni presència. La Veritat és la seva pròpia declaració, la seva pròpia empenta. És irresistible. Res no hi pot fer resistència. Res no la pot ajornar, posar-hi pals a les rodes, ni limitar-ne l’activitat, ni afectar-ne les afirmacions. Res no pot limitar-ne mai la capacitat d’expressió. De fet és la paraula de Déu que “no tornarà buida, farà el que Jo vull, acomplirà la missió que li he confiat.” (Isaïes 55:11)