Carta sobre l’Equilibri
Premeu aquí per l’audio:
La consciència de l’individu roman estabilitzada en algun lloc dins del reialme del pensament. L’equilibri de l’home perfecte és a la perfecció, un estat de coneixement de si mateix (la Vida divina), de domini, de grandesa, de repós, de respecte i de superba valoració de si mateix i dels altres.
Aquí hi ha un punt estratègic cabdal que afavoreix la teva transformació espontània o ràpida. En certa manera la teva estabilitat et salvarà, perquè la teva estabilitat és la teva valoració real de l’ésser. Enlaira’t constantment fins al pla i les alçades més altes d’equanimitat, d’independència, i de cultura mental. Enlaira’t per sobre del pla del concepte, on la porqueria ordinària de la creença humana et pot fer trontollar i agafar el lloc de la teva pau natural. Serva la teva pau i la teva felicitat negant-te a davallar fins al fangar de les miserables deixalles humanes, i sàpigues que la teva calma no pot ser trasbalsada per cap mortal que s’hagi acostumat a rebolcar-se dins del fangar.
Tenim una habilitat fonamental per fer tot allò que és bo de fer, i per manifestar creences més refinades d’habilitat i d’acompliment a mesura que tirem endavant. Ho hauríem de fer tot espontàniament, sense processos ni passes progressives. Nega la creença de limitació, d’enfosquiment, d’entrebanc i de desenvolupament. No ens cal un llarg procés de desenvolupament, perquè tota la Veritat ja està desenvolupada i és nostra.
Sempre hi ha la cosa adient per fer, i pots declarar sempre que pots saber què és. Eixamplant enlaire el teu pensament i assolint un estat de receptivitat, et quedaràs bocabadat de veure quin munt de coses et són revelades.
No et menyspreïs a tu mateix. Ni menyspreïs els altres. És sempre una passa enrera. I et farà romandre a un nivell baix.
Res del que ningú pugui pensar, de cap manera, et pot fer mai cap mal. No creguis altrament. La por és una ficció absoluta. Sempre és por de no res, – o dit més acuradament és por de la mentida que se’ns suggereix tocant a quelcom real, perfecte. La por no és mai teva. És impersonal. La “meva por” no existeix. Fes-la fora empenyent-la ben lluny.
No hi ha matèria que s’hagi de canviar ni de guarir. No s’ha de canviar res, tret d’una creença.
Enrecorda’t que aquestes creences només apareixen per desaparéixer. I doncs, no en tinguis por.