El Pioner de la Veritat és Beneït |

El Pioner de la Veritat és Beneït

Premeu aquí per l’audio:


És un clam general del magnetisme animal que la idea espiritual és sempre encalçada pel drac de la ment mortal abrandada i rabiosa. Quan a la Revelació de St. Joan (Capítol 12) “La dona abillada amb el sol” “estava prenys,” el gran drac vermell “es posà dret davant la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill així que nasqués,” -simbolitzant així “el mal, incansablement a l’aguait, per poder queixalar la Veritat al taló i entrebancar aparentment la brotada de la idea espiritual, que fruita salut, santedat i immortalitat a balquena.” (CiS 563:19-22). “La serp” o magnetisme animal “és perpètuament a tocar del taló de l’harmonia. Des del començament fins al final la serp encalça amb odi la idea espiritual” (CiS 564: 28-31). És la naturalesa inherent de la ment mortal estar “abrandada de guerra contra l’espiritualitat … esglaiada per l’esclat de la glòria divina” (CiS 565:3-5), i fent “la guerra a la idea espiritual” (CiS 565:24), però no ens ha de marxar del cap que en aquesta situació és també la naturalesa inherent de les qualitats femenines empènyer la idea “fins al zènit de la demostració … ser enlairada vers Déu, ser discernida dins del seu Principi diví.” (CiS 565:25-28). La protecció més bona per una idea espiritual tot just acabada de néixer rau en tornar-la al seu orígen diví i fer-l’hi romandre, conscientment unida amb el seu Principi diví, l’Amor. Aleshores el magnetisme animal no la pot tocar.

Quan una nova idea de la Ciència és nada per la humanitat, la creença general és que el pioner o els qui li fan costat seran “injustament encalçats i malentesos” (CiS 104:6) i que hauran de pagar el preu de l’encalçament: malaltia, accidents, mancança, frustració, pèrdua, mort, … etc. Tanmateix no hauríem d’esfereir-nos ni defugir aquesta creença, ans encarar-la directament, puix com escriu la Sra. Eddy, “Ignorar l’error que s’ha d’erradicar t’exposa sovint a patir-ne els mals efectes” (CiS 446:31-32) Ens ha de quedar clar que l’enemistat no és contra la gent, ans contra Déu i la Seva revelació.

Ni que aquesta creença sigui antiga i s’hagi mirat de manifestar a totes les èpoques de la història espiritual menant els representants d’una idea espiritual progressiva a la desfeta, és bo de fer memòria des del començament que és només una creença, i no pas un fet ni una llei. Puix és només una creença no té causa, ni origen, ni poder, ni ment, ni autoritat, ni llei, ni canal, ni objectiu, ni efecte, ras i curt, no ens ha de fer ni la més mínima basarda. Però, puix és una creença “general” ens les hi hem d’heure amb la Ciència. No ens les podem heure amb les creences generals refusant-les individualment, ni befant-nos-en. “La creença d’una minoria … és governada per la de la majoria,” tret que “la Ciència sigui la base del refús o de la fe individual” (CiS 155:11-14). Només amb la consciència que entén i s’arrela a la Ciència es poden refusar les creences col.letives i individuals. La Ciència es revela constantment. “La Ciència majestuosa no s’atura mai” (CiS 566:9), ans mena les centúries vers una claror més gran. Qui és receptiu als passos avançats de la Ciència i la segueix és un pioner de la Veritat. Avui la idea espiritual més avançada és el sistema de la Ciència divina. La creença és, doncs, que el pioner d’aquesta idea és l’objectiu del magnetisme animal, tant si n’és conscient com no. I doncs, se les hauria d’heure amb aquest creença de mà de la Ciència. Però com?

No ens les podem heure amb el magnetisme animal lluitant-hi, ni lluitant contra els seus fenòmens o representants, ni tenint-ne por o defugint d’encarar-lo. Només ens les podem heure amb una creença afirmant el fet que la creença contrafà. El fet és que Déu, el Principi diví, l’Amor, ens empeny a seguir la idea espiritual més alta, i seguint-la només podem experimentar la baldor de la seva naturalesa divina. A “La Postal” (Christian Science Journal, Agost del 1890) que la Sra. Eddy emprà per cloure la discussió sobre el magnetisme animal en un apartat del “Journal,” demanà que anéssim a trobar aquest error amb “l’amor que no pot malentendre l’ajut de l’Amor,” puix només aquest mètode basat sobre el Principi de la Ciència Cristiana “pot aclarir la qüestió.” Quan adoptem una actitud divinament científica, aleshores podem saber i reclamar que per cada pas que fem vers Déu o vers la Ciència tenim el dret diví del bé màxim que hi va de bracet. Aleshores podem realment fer festa a cada pas del camí sense esfereir-nos ni ser ensarronats pel magnetisme animal.

Fem també memòria que només podem estimar una idea progressiva de Déu i de la Seva Ciència perquè Déu ens ha estimat primer. “L’Amor rau en això, no pas que nosaltres hàgim estimat d’avançada Déu, ans que Ell ens ha estimat primer.” (I Joan 4:10). Ens podem dir, doncs, a nosaltres mateixos: puix el Principi és l’Amor, m’ha d’empènyer sempre a estimar una idea més alta, i puix Principi i Idea són un, això ens forneix la certesa divina que el Principi em donarà tot el què em cal per seguir aquesta nova idea i menar-la al seu sadollament. “Perquè és Déu que amb goig fa en tu la seva voluntat i les seves obres” (Filipencs 2:13). “El qui ha començat en vosaltres una obra tan excel.lent, la farà fins al dia del … Crist” (Filipencs 1:16)

La Sra. Eddy treballà a cor que vols per formular la darrera frase del capítol “La Pràctica de la Ciència Cristiana” del seu llibre de text, i no fóu fins a l’edició del Febrer del 1908 que hi afegí, “Científics Cristians sigueu la vostra pròpia llei, que la mala pràctica mental no us pugui fer cap mal ni quan dormiu ni quan esteu desperts” (CiS 442:30-32). La Sra. Eddy pensà que aquesta darrera edició era cabdal, com podem veure a les seves “Notices” impreses a Miscellany 236:23-30 i 237:12-14. S’adonà que no n’hi havia prou amb arguments mentals o simples afirmacions científiques per neutralitzar els clams de la mala pràctica mental, puix només la Ciència, que “és coneixement reduït a una llei i integrat dins d’un sistema” (Funk i Wagnall’s) pot neutralitzar les condemnes fetes per una majoria de creients. Encarem aquest vell clam de mala pràctica havent-nos-les-hi de la mà d’una llei científica.

Quina és aquesta llei? Puix el magnetisme animal mira d’instituir una pretesa llei universal que demana el càstig del pioner espiritual, l’hem de neutralitzar refermant-nos en la Llei de Vida que diu: agafant-me a una idea espiritual progressiva, em faig partícep de les benediccions i de l’Amor infinit de Déu. Vegem què implica aquesta llei contemplant-la amb els set termes sinònims de Déu. Podem saber que,

En fer costat a una idea espiritual progressiva, la Ment m’estima sense mesura; la Ment m’estima tant que només em poden arribar les idees de Déu, només les idees de Déu em poden influir, fer estada en mi i operar com la meva identitat. Pel fet de cercar, d’estudiar i descobrir el sentit més infinit de la Ment divina, la Ment em forneix una visió renovada, una percepció més espiritual, omplint-me de la Ment del Crist, que serva divinament totes les meves activitats, motius i desitjos espirituals. Sóc conscient d’aquest fet, el sé i el sento. La ment mortal, doncs, no hi troba en mi cap resposta.

En fer costat a una idea espiritual, l’Esperit m’estima sense mesura; l’Esperit m’estima tant que em forneix la substància del bé i el desplegament infinit seguint l’ordre celestial. Pel fet d’allunyar-me de les velles fites i dels seus camins ben apamats, l’Esperit esperona el meu nou naixement, manifestant un renovellament de la vida que no en sap res del patiment, una vida plena d’oportunitats més grans i de facultats més madures. Sé que és veritat i ho sento. La frustració, doncs, no hi troba en mi cap lloc.

En fer costat a una idea espiritual progressiva, l’Ànima m’estima sense mesura; l’Ànima m’estima tant que em serva segur, innocent, intacte, sense malejar per l’avolesa i la brutalitat. Pel fet de maldar amb fermesa, introntollable i altruista, bevent-me la copa i menjant-me les herbes amargants quan m’encaren els malentesos, l’escarni i la befa, l’Ànima em beneeïx amb una joia i un sadollament interior celestial. En sóc conscient, i sento la joia i el sadollament a totes les fibres del meu ésser. La malícia, doncs, no pot entrar dins meu.

En fer costat a una idea espiritual progressiva, el Principi m’estima sense mesura; el Principi m’estima tant que em fa a mans l’harmonia del sistema diví, del govern i de l’autoritat impersonal. Pel fet de renunciar als punts de vista personals, a les plataformes doctrinals, a l’obediència a les autoritats eclesiàstiques, a les lleialtats personals, i deixar-me governar només per Déu i el Seu Crist, per recerques i conclusions divinament científiques, i agafar-me a la Ciència en lloc de les creences religioses, per tot això, el Principi m’estima coronant el meu maldar d’honors celestials i intemporals. Sé que això és un fet indisputable, i puix l’estimo, el sento. El despotisme eclesiàstic i l’urc humà, doncs, no poden plantar cara a la meva missió.

En fer costat a una idea espiritual progressiva, la Vida m’estima sense mesura; la Vida m’estima tant que vetlla cada pas del camí, fent-ne fora tots els entrebancs i menant-me a la plenitud de Vida. Pel fet d’agafar la creu i seguir la nova claror sense parar esment de l’encalçament, la Vida em mena vers el reialme infinit de l’ésser, net del sentit finit i encarcarat de l’existència mortal, lliure de rodar com una individualitat de Déu sense la censura de l’estretor mental ni dels punts de vista antics. En faig festa i n’estic content. La ineptitud, l’estretor mental, la mancança i el decandiment, doncs, no em poden fer cap mal.

En fer costat a una idea espiritual progressiva, la Veritat m’estima tant que em forneix salut, plenitud, domini, la semblança Crística i la consciència divina, que em menen a la meva heretat incorruptible. Pel fet d’actuar seguint el meu sentit més alt de la Veritat, agafant-me al raser de la Veritat i recolzant els qui van al davant portant-ne l’estendart, la Veritat em fa digne de les generacions futures, enfortint en mi la virilitat del Crist, fent-me invulnerable als meus enemics. En sóc constantment conscient i en sento el poder. La consciència del món, doncs, no és la meva.

En fer costat a una idea espiritual progressiva, l’Amor m’estima sense mesura; L’Amor m’estima a desdir, agombolant-me amb estimació maternal, amb una protecció i un perdó que ho abasta tot, coronant amb el reeiximent la meva estimació de la idea espiritual. Pel fet d’estimar Déu més que no pas les persones, els llocs i les coses, pel fet d’estimar Déu amb tot el meu cor i amb tota la meva ànima i amb tot el meu enteniment, Déu em fa una benedicció per a tothom i tothom m’és una benedicció, siguin amics o pretesos enemics, generacions presents o futures; de manera visible o invisible, per mitjans humans o divins, reconeixent-ho o sense reconèixer-ho, només poden ser una benedicció universal. Sé que aquesta llei és veritat i es sadolla a si mateixa; en sento la promesa. La condemna, la maledicció, l’odi, l’excomunió em són aliens.

Com més en sabem dels set sinònims de Déu i de les idees específiques i característiques de cada un, més ample serà la visió d’aquesta llei de vida i de baldor. Rumia-hi, i tots els àvols clams que miren d’assetjar el teu deler de seguir una revelació més alta trontollaran i cauran a terra.