La Llar |

La Llar

Christian Science Sentinel. Octubre del 1919

Premeu aquí per l’audio:


Pocs mots a la llengua catalana traginen més grans possibilitats i una visió més ampla que el mot “llar.” S’adreça amb una munió de tonalitats tant a l’infant veritable com a l’home d’anys. De ben segur, a voltes pot anar lligada al pensament amb desenganys, esperances no sadollades i propòsits esclafats, però tanmateix la llar ideal és encara sinònim de protecció, de seguretat, de pau, – la calmada oportunitat d’anar darrera de desitjos nobles, el repós del neguit, el consol i la seguretat – és sinònim de tot allò que enforteix l’enteniment del bé i fa minvar la creença en el mal. Al voltant d’aquest sentit de la llar s’hi agombolen un estol innombrable d’àngels, i no hi ha ningú al món que no en contempli el pensament amb poca o molta cura, si és que no el contempla amb un gran interès. La seva influència s’allarga tota la vida de l’home, emmotllant-lo i controlant-lo de moltes maneres. No hi ha, doncs, cap ideal que hagi de ser més curosament protegit i més tendrament amanyagat.

Tothom desitja discernir la felicitat que la llar representa, i els homes sempre han maldat per assolir aquest discerniment. La pretesa ment humana, amb els seus conceptes materials, ha encarat aquest tema, com tots els altres, des d’un punt de vista material i no se n’ha sortit gens ni mica d’assolir el goig que esperava. Puix ha mesurat els seus ideals de la llar en metres quadrats, en persones i coses, ha quedat sovint desenganyada i desencoratjada. La il.luminació de la Ciència Cristiana amb el seu ensenyament que “tot és la Ment i la idea de la Ment” (CiS p.492) clava la destral a l’arrel d’aquest punt de vista material de la llar com la clava a l’arrel de tot trencacoll. Començar a discernir que la llar és feta de qualitats mentals i no pas d’objectes materials, i doncs, s’ha de viure i no pas fer, emmena el pensament a treballar en una altra direcció.

Ni que hom ja hagi reconegut que l’humil cabana pots abraçar dins les seves modestes parets més elements de la llar veritable que la mansió imponent, puix tot el que la matèria pot donar s’ha demostrat un cop i un altre impotent per fornir felicitat duradora, i ni que la ment mortal reconegui que el seu més bon concepte de la llar és fugisser, cal encara refinar les creences que el món en té perquè fins i tot el sentit humà de la llar pugui ser posat sobre fonaments més bons. Això només es pot fer assolint un concepte més espiritual que purifiqui i exalti el lloc on hi ha hagut falsia i menysteniment, i refini més allò que ja ha tocat unes alçades més altes.

A la Ciència Cristiana hi aprenem que no podem assolir cap sentit veritable de la llar tret que reconeguem el Principi diví com la deu de tot el que és bo, i afilerem tots els pensaments tocant a la llar amb la llei immutable del Principi. Tots els cors desitgen la llar i la intimitat que el terme implica, però ni que la Ciència Cristiana ens ensenyi a esperar el sadollament de tots els nostres desitjos justos, de cap manera ens diu que definim la manera de sadollar-los. Mirar d’afermar al pensament les qualitats que són el reflex de la Ment divina li assegurarà a l’individu un enteniment cada cop més gran del què el sentit més noble de la llar abasta.

A Ciència i Salut amb la Clau de les Escriptures, pàgina 589, la Sra. Eddy hi parla de la “llar” i del “cel” fent-ne sinònims, i a la claror de la Ciència Cristiana hom s’adona facilment que puix la llar és on hom viu, i l’home real viu al cel de la Ment divina – perquè, com digué Jesús, “El regne del cel és a dins vostre,” – el nostre concepte mental de la llar ha de ser diví si és el bo. Quan deixem desplegar aquesta idea divina al nostre pensament, se’ns presenten una munió de possibilitats que no havíem reconegut abans. Ens adonem que, fins i tot per avui mateix, abasta totes les qualitats que farien les nostres relacions amb els altres tan dolces i amoroses, tan intel.ligents i sàvies, que tota relació quedaria investida d’esperança i de joia.

Per la consciència governada pel Principi diví, les circumstàncies temporals i els llocs són de segona importància, puix amb amor al cor les condicions externes per força tendeixen vers l’ideal. Se’n seguirà un gran sentit de llibertat, perquè havent après a trobar la llar i la companyia en Déu, la Ment divina i les Seves idees, hom s’adonarà que a l’Amor de Déu no hi ha ningú sense llar, i fent-Hi estada, hom trobarà la seva llar allà on sigui posat. Aquest exaltat sentit de llibertat i d’enteniment espiritual és alhora eminentment pràctic. Amanyagarà i ennoblirà fins el més mínim pensament de veritable relació humana, manifestarà un sentit de la llar més i més bo a l’hora actual, fins que tots els homes s’hagin enlairat per veure la veritat de què parla la Sra. Eddy a la pàgina 254 de Ciència i Salut, “Romeu a la terra, la teva llar és el cel; estranger, tu ets l’hoste de Déu.”