Heure-se-les amb la Mala Pràctica Mental

Martha Wilcox

---

N’hem de fer no res de les creences mortals i de la mala pràctica mental. Hem de veure el no res d’aquestes fades o agressives negacions de la Veritat i heure-nos-les-hi cada cop amb més intel.ligència i efectivitat. Però alhora, cal que siguem savis quan ens hi encarem.

El mal o l’error de la creença no és quelcom, ans és sempre no res. No és una cosa que hom combat, refusa o fa fora. Refusar o maldar per foragitar alguna cosa, és fer-ne una realitat. És del tot fora de lloc, per no dir una ximpleria, imaginar-nos tota mena de mals, i després posar fil a l’agulla per a destruir les creacions de la nostra pròpia imaginació!

Tots i cada un dels estudiants de la Ciència Cristiana haurien d’adonar-se de la potència poderosa del seu pensament, reflectit de Déu, i de cap altre deu. Nosaltres, com estudiants de la Ciència Cristiana demostrem la Veritat científica de la omnipotència de Déu, i no hauríem de permetre que la por de cap oposició entrés dins del nostre pensament. Si hi deixem entrar la por de cap mena d’oposició, ens mesmeritzem a nosaltres mateixos en nom d’un pretés enemic. I aleshores sentim els efectes de la nostra por i de la nostra limitada creença en la supremacia de Déu. Saber que hi ha un Poder, i que és el poder de Déu, hauria de ser per nosaltres un fet sempre present. L’unic sentit carnal que hem de vèncer és el nostre. No ens ha de trasbalsar mai la sensació d’un poder exterior. No n’hi ha cap.