Vetlla 6

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

6- VETLLA, que el vell ensenyament i la vella formació teològica tocant al pecat no et privin de veure que el pecat és, fonamentalment, causa, més que no pas efecte, pensament erroni, més que no pas acció dolenta. El pecat primari és el pecat contra l’Esperit Sant, o contra allò que uneix l’home amb el seu Creador. Allò que l’home anomena pecat és el resultat extern d’aquesta falsa creença fonamental, d’aquest error de donar-se al mesmerisme.

Allò que el món anomena pecat no separa l’home de Déu tan efectivament com allò que el món anomena bonesa, que és en gran part cofoisme. Quan un mortal s’adona que les seves accions són pecaminoses, és més fàcil que s’avorreixi de si mateix i de l’existència material, i es giri vers Déu; mentre que el seguidor que s’acontenta amb teories i doctrines, no avorreix la matèria ni té fam dels fets espirituals. La conclusió, doncs, és que el cofoisme és l’estat de pensament més perillós pel què fa al creixement espiritual. Ningú no menja si no té gana. I doncs, l’actitud dels Escribes i dels Fariseus hipòcrites d’avui en dia, fa impossible la fam espiritual, que és allò què empeny l’home mortal a cercar la divinitat.

Podem dir que el cofoisme és el pecat contra l’Esperit Sant, puix és un pecat contra la naturalesa espiritual de l’home, i és molt més seriós que els pecats contra la societat, que la ment mortal castiga. El pecat més perillós des del punt de vista de Déu és el que tempta més l’home a sentir-se cofoi de si mateix, i segur a part de Déu.

Hom diu que la Sra. Eddy declarà un cop, que més s’estimaria treballar amb un membre de l’església que fos quaranta-cinc per cent bo, que no pas amb un que en fos noranta-cinc per cent. Aquestes afirmacions serien anòmales si no interpretem que el bé que s’hi esmenta és el bé humà. De fet, la Sra. Eddy només posava en paraules seves, les del Mestre, “No vinc a cridar els justos, ans els pecadors perquè es penedeixin.” Tot allò que és humà ha de ser finalment eliminat, tant si sembla bo com dolent. Com més percentatge en tinguem per dolent, més maldarem per desempallegar-nos-en, i doncs, no serem tant pecadors a la vista divina, puix pel Mestre el pecat és creure i arrapar-se a allò que és humà. El jove ric que anà a trobar Jesús seria un exemple del què la Sra. Eddy en diria un noranta-cinc per cent bo. S’entristí quan el Mestre li digué que havia de vendre tot el que tenia, per bo que li semblés. Si no hagués tingut tantes riqueses humanes materials, no s’hauria entristit tant. I doncs, la seva creença en el bé humà era un pecat contra l’Esperit Sant.

El fill pròdig potser era un quaranta per cent bo, en contrast amb el noranta-cinc per cent del seu germà gran. I tanmateix, mireu quina fóu l’actitud del germà gran quan el fill pròdig tornà a casa!! Féu mala pràctica mental, s’engelosí del tractament del Pare vers el germà petit, i actuà com si desitgés que el seu germà no hagués estat mai redimit, quan, de fet, l’experiència d’Egipte era el procés ineludible per aprendre la manca de vàlua i el no res de tota la materialitat. Puix a casa del Pare no s’hi pot aprendre res pel què fa al clam del mal, i aquest coneixement calia per ajudar la pobre humanitat, s’havia d’aprendre a Egipte. I doncs, quan el fill pròdig tornà, estava a punt de ser abraçat dins del propòsit del Pare i de treballar amb el Pare per redimir la humanitat. El Pare i el Fill treballant plegats simbolitzen la Ciència divina i la Ciència Cristiana, la primera la Veritat al cel, la segona la Veritat portada a la terra. Aneu a Ciència i Salut, 471:29.

La Sra. Eddy visqué moltes experiències amb els germans grans mentre feia la seva tasca. Sabia que els germans grans creen la majoria de problemes. Els vegé molt cops mirant de fer tornar vers el corrent de la ment mortal els nedadors valents que maldaven per arribar a la riba, potser els mateixos que ella mirava de salvar. Qui la pot censurar de plorar pel més odiós de tots els pecats, la creença en el bé humà, quan, de fet, l’única veritable bonesa és divina?