Vetlla 34

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

34- VETLLA, que siguis consistent havent-te-les amb l’error, i no passis per alt cap error que s’expressi a la teva vida, ni declararis que n’ets immune, mentre el tens per real en un altre. Pel què fa a l’hàbit de la crítica és bo fer memòria que allò que critica no és més real ni és més part de l’home que allò que és criticat.

Quan a la família hi ha algun malalt, el malalt pateix “sentir la malaltia,” i els altres pateixen “veure la malaltia.” Quan l’error et sembla real, ni que sigui un altre qui el manifesti, esdevé part del teu problema, i la teva tasca és no veure’l i fer-ne no res, allà on es presenti i quan es presenti.

Una bombeta fosa al fil dels llums de Nadal, no en deixa encendre cap. Com a Fills de Déu estem tots aplegats pels lligams de l’Amor. Veure’n un d’aquests petits fos, o separat de Déu, i doncs, sota el control de l’error et desconnecta del corrent, i et furta la teva claror espiritual. Aquesta actitud és mala pràctica vers el teu germà. A ell no l’ajuda, i a tu et fa mal.

A Mateu 5:23 hi llegim, “Si quan fas l’ofrena davant l’altar te’n recordes que el teu germà et té un greuge; … primer, vés a trobar el teu germà, fes-hi les paus; i després vine a fer l’ofrena.”

En un exemplar primerenc del Sentinel de la Ciència Cristiana, hi ha la història d’un veterà de la guerra civil que tenia una nafra que li rajava d’ençà de la guerra, i que no es donava al tractament d’un estudiant de la Sra. Eddy. Una versió de l’incident diu que aquest estudiant demanà a la seva Cap perquè no se’n sortia. La Sra. Eddy li va dir que preguntés a l’home si odiava algú. El veterà li replicà que estava agraït de poder dir que no odiava ningú, que tot sentiment d’enemistat que venia de la guerra havia estat guarit al seu pensament. La Sra. Eddy aleshores menà el seu estudiant a preguntar al veterà si algú l’odiava. La seva resposta fóu que estava trist d’haver de dir que encara tenia enemics que l’odiaven. Aleshores la Sra. Eddy envià quest missatge al seu estudiant: “Diga-li al veterà que encara creu en l’odi, i que hi ha hagut una guerra.” El veterà tenia bombetes foses al seu circuït. Encara tenia al cap que el seu germà tenia greuges. La Sra. Eddy va detectar aquest pensament, fóu esmenat, i la nafra que rajava, es guarí.

Un cop una gran desavinença es va generar entre un marit i la seva esposa. L’esposa era una estudiant de la Ciència Cristiana i s’hi va esmerçar d’allò més per veure el seu espós com el Fill perfecte de Déu. La desavinença, malgrat la seva bona feina, s’allargà. Una amiga li féu a mans un poema de l’autor d’aquestes Vetlles:

Em veig com el Fill de Déu,

perfecte a la Seva vista;

També veig el meu germà

un fill perfecte de la Llum.

I per arrodonir la pregària,

Veig que ell em veu a mi perfecte,

Veig que em veu a mi veient-lo a ell

perfecte a la vista de l’Amor.

Amb aquests versos s’adonà que mirava de veure el seu espós perfecte, mentre encara el veia a ell veient-la a ella de manera humana i mortal. L’esposa portava el seu regal a l’altar, pensant-se que el seu pensament era just davant de Déu, mentre encara veia el seu espós ressentit. Aleshores va mirar de veure que ell la veia perfecta, i l’harmonia quedà restituïda.