Vetlla 36 |

Vetlla 36

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


36- VETLLA, que te’n surtis de discriminar entre l’Amor entès com el bé infinit reflectit per l’home, i del que l’home n’és la plena expressió, i el malentès que l’home en té i el mal ús que en fa. Si permets que el teu concepte de l’amor quedi enfosquit pel sentit material de l’amor que veus al món, en pots tenir un prejudici tan gran, et pot fer tanta basarda, que no te’n surtis de conrear-lo com una qualitat espiritual derivada de Déu. Si la perversió humana de l’amor sembla tan odiosa que mires d’esclafar o de reprimir tots els tendres afectes, pots llençar pel forat de l’escala la cosa que més et cal per la teva salvació, puix l’amor és realment el lligam entre l’home i la divinitat.

Quan veus algú profanant l’amor, o personalitzant-lo, enrecorda’t que s’enyora de la llar celestial i té un pregon deler de Déu; però puix no n’és conscient, accepta un substitut humà. Si el Mestre no va condemnar la Maria Magdalena, ans la guarí nodrint els seus afectes afamats espiritualment, els Científics Cristians no haurien de condemnar el qui havent patit prou per culpa del seu error ja està a punt per l’Amor diví.

Si la capçada de l’arbre s’ha doblegat fins a terra, de manera que creix avall en lloc d’amunt, no mates pas l’arbre ni el talles. Treus la capaçada de terra, i l’alliberes perquè creixi vers la claror. Si una noia accepta un anell de compromís amb un diamant d’imitació, no condemnes el seu desig honest de tenir un espós, -l’avises que estigui a l’aguait perquè un altre pocavergonya no la torni a ensibornar. La Sra. Eddy en emprar els seus ensenyaments, no li feia por de manifestar un afecte pregon i tendre vers els seus estudiants, però blasmava sense miraments els errors de tota mena. En adonar-se que la vida d’un estudiant era immoral, va escriure, el 19 de Gener del 1884, “et vaig dir que provessis d’ensenyar, però quan vaig agafar els teus estudiants, em vaig adonar que la teva influència mental, i no els teus mots, els hi havien fet un mal que no vaig poder arranjar de seguida. La teva sensualitat i manca de sinceritat fan el seu efecte, ni que et pensis que ningú les veu.” I altre cop, el 25 d’Agost del 1898, “Estimada estudiant, per l’amor de Déu i de la descobridora de la Ciència Cristiana, neteja el teu pensament mortal de tot el que no voldries veure reflectit a la vida dels teus estudiants. Els bons guaridors són els únics bons mestres. Un músic ha de cantar i tocar bé, i se’l jutja per la seva actuació, no pas per la seva xerrera. La Ciència és pràctica, demostració, no pas una feina, ni una intel.ligència, ni una filosofia d’alt nivell; això només són excuses que volen tapar la manca de Ciència quan els estudiants no tenen l’esperit que guareix tant el pecat com la malaltia.”