Consultes Espirituals

Rosalie Mass Stamp

---

“Consulta amb “El gran Metge”

Respectem prou el ‘gran Metge’ i hi som prou agraïts?’ (Mis.151:14) Podem entrar a la Seva presència en tot moment, sense haver-nos d’esperar? Hi entrem per la porta que és ‘closa a l’error i oberta a la Veritat,’ la porta que ‘tanca a fora el sentit pecaminós però deixa entrar la Veritat, la Vida i l’Amor?’ (CiS 15:5-6,4-5). En travesar el llindar d’aquesta porta, deixem anar els sentiments de culpabilitat i de por que al reialme de la creença ens imposa la ment mortal? Ens fem receptius a la Revelació? estem a punt d’escoltar, d’aprendre i d’acceptar i de no amoinar-nos ni gemegar? Aprenem a acceptar allò que – ja – som realment a la vista de la Veritat?

Quines són les credencials d’aquest ‘Metge’ per excel.lència? Ell (posant-ho en termes personals) és ‘el qui ho sap tot, ho veu tot, el qui és tota acció; tota saviesa, tot amor, i que és etern’ (CiS 587:5-6). Si de vegades hem desitjat que Jesús fos aquí per ajudar-nos i guarir-nos, ens hem de preguntar: Què invocà Jesús a l’hora de fer la seva tasca guaridora? La Ment eterna, la Veritat invencible, el gran Amor alliberador.

Quan trobem aquest metge Suprem, l’esguardem de fit a fit, i ens sentim revifats per l’aire espiritual clar i net i l’atmosfera del cim de la muntanya, Ell ens examina des d’aquest pla exaltat i diu, “Com m’agrada mirar-te i veure expressat el veritable ésser! La Ment perfecta t’ha atret i doncs, reflecteixes naturalment ‘aquestes concepcions més enlairades de bellesa, que trascendeixen tot sentit material,’ (CiS 247:16-18). Veig la perfecció manisfestada a la teva vida, de manera única i inesborrable. Miri allà on miri només puc dir, ‘Ets sencer.’

“Quan t’esguardo de més a prop veig com la Ment s’omple de joia expressant-se a Si mateixa com tu, i puix no t’oposes a aquesta Ment sempre activa i tranquil.la, ets espavilat i intel.ligent. Quan esguardo amb detall la substància del teu ésser, veig que és pura i incorruptible, del tot espiritual, no hi ha ni un senyal de discordança o decadència, i només s’hi desenvolupa allò que és bo. Veig la naturalesa immortal de la teva identitat sense ‘ni un sol plaer o mal corporal,’ (CiS 76:24) – calmada, segura i plena de joia. Veig que els sentits de l’Ànima que reflecteixes són del tot polits i endreçats, i et deixen veure i valorar tots els detalls de la bellesa de l’home real i de l’univers real.

“Veig tot el teu ésser harmoniós, governat perfectament pel Principi diví, i m’agrada el què veig. M’agrada la teva manera sempre inspirada de veure les coses, i estic content que et belluguis i actuïs amb llibertat, amb la gràcia i l’espontaneïtat de la Vida. M’adono que el teu posat espiritual és ‘dret i imponent’ (CiS 442:11) i puc dir amb certesa que la malaltia no ha envaït mai la teva consciència ni l’ha sotmesa, perquè en tu només hi regna la consciència divina. Veig que al cor del teu ésser hi ha el sadollament de l’Amor i que vius en pau i ric de l’amor allerat del sentit personal, expressant l’Estimació de manera magnífica.

“No t’he conegut mai com un mortal, no t’he conegut mai a l’error, no t’he conegut mai sense ser estimat ni estimar. A la meva òrbita has estat sempre un ésser no nat, immortal, perfecte, que no ha caigut mai de la gràcia, sempre estimat i que estima, agombolat dins del pla i del propòsit diví des d’abans de la creació del món.

“Si em preguntes què passarà, et puc dir amb una certesa perfecta que les teves perspectives vitals són glorioses; només t’espera un desplegament – de la Vida, de la Veritat i de l’Amor –, individual i únic, fet a la teva mida. La divinitat inspira aquest desplegament i no s’acabarà mai, ni res ni ningú hi posarà pals a les rodes en cap direcció.”

Consulta amb la Ciència Cristiana

Aquest Metge preeminent ara ens fa passar davant de la seva sòcia, la Ciència Cristiana. El seu missatge (altre cop expressat en termes personals) ens diu: “has escoltat aquesta avaluació inspirada i exhaustiva del teu ésser etern. Quan baixis del teu punt de vista exaltat i tornis a encarar els reptes del pensament diari, serva el teu cor i la teva ment receptius a tot el què la Veritat ha expressat. Tingues ben present que les declaracions i les prediccions que brollen d’aquesta deu són divinament autoritzades i són servades per lleis incontrovertibles.

“Al món on encara potser et creus que vius, hi passaràs ‘tribulacions,’ tal com digué Jesús, i hauràs de fer una tria de conceptes crítica, hauràs de deixar anar – de ben segur – vells arguments que no poden anar de bracet de les veritats pures que se t’han revelat. Però Jesús de Natzaret t’ha demostrat la via, la manera de fer-ho com ell féu; ‘va vèncer el món’ no creient-se’n les regles i restriccions, i encarant-les i sotmetent-les una per una, amb les idees de la Veritat, de manera persistent i sense por. Tant és els arguments que s’amunteguin, ‘que el teu cor no es trasbalsi ni tingui por.’ El Crist no farà la teva feina, però va prometre que seria sempre amb tu; t’inspirarà amb idees sempre noves mentre fas la teva tasca, igual que féu amb Jesús. T’ensenyarà constantment la claror que et mena vers la destinació que ja és aquí, a la Veritat.

“La primera cosa que et dic és aquesta: ‘No tinguis por!’ Sé que això farà minvar la teva basarda tot d’una, perquè parlo amb convicció i un amor immens. Totes les forces i els recursos de la Vida, de la Veritat i de l’Amor són a costat teu – de fet, no hi ha dues bandes, només n’hi ha una. Ho acceptes a l’aritmètica. Accepta-ho a la Ciència de l’Ésser! Et demostraré que el deslliurament espiritual sempre tira endavant; perquè ve de Déu, des del cel, a punt com ‘una núvia abillada pel seu espós,’ és concebut divinament i fet a la teva mida.

“També et convenceré a tots nivells que la malanança que sents no és física, no té causa corporal ni és al cos; és induïda ‘sempre per un fals sentit, nodrit mentalment, i que no és destruït’ (CiS 411:21-22), i doncs pot ser destruït i serà destruït per les idees de la Ment adients per fer un progrés espiritual que valgui la pena. Ja no honoraràs el testimoni impermanent del miratge de la ment mortal, per molt real que sembli, de la mateixa manera que has après a ignorar la falsa evidència que el sol ix i es pon. Ja no acataràs cap pretesa ciència que et lligui a ‘una llarga història’ i et condemni a la decadència. I no et deixaràs relegar a cap racó ombrívol; ben altrament, esguardaràs i caminaràs expectant vers el reialme assolellat de la Veritat i de l’Amor.

“Et treuré un altre feix del pensament ensenyant-te que en tots els casos l’origen de la mentida no és personal; és una mentida impersonal que prova endebades d’amagar als homes l’omnipresència del bé espiritual. Eva tenia el punt de vista impersonal adient quan digué, ‘La serp em va engalipar i en vaig menjar.’ Has d’admetre que al reialme de la creença en ‘vas menjar,’ però és vital d’anar a l’arrel del problema – la suposició serpentina que l’home pot veritablement ser separat del Principi, un Principi que es manifesta sense aturador com el teu veritable ésser i les teves inclinacions reals.

“També t’ensenyaré la veritat que és feta a la teva mida, tot treient la careta dels errors que temporalment no t’han deixat gaudir del teu dret de naixement. El què et faci veure et pot desanimar, però és essencial que agafis les serps. Poden haver jagut un munt de generacions sense que ningú les destorbés! ‘La saviesa de Déu, que revela la Ciència Cristiana, fa sortir la serp del seu amagatall, l’agafa i li treu el fibló.’ (Mis. 210:12-14)

“Per exemple, si cal, et faré encarar i bandejar el ressentiment que es menja la teva joia; el mal mental que no t’has vist en cor de deixar anar, es fondrà dins de la benaurança de l’amor i del perdó incondicional que ho abasta tot. O destaparé la interferència que has patit d’una altra voluntat, i et faré veure que t’has deixat arrossegar sense adonar-te del perill; et faré reconéixer que Déu, no pas l’home, ho governa tot, i ‘serva la Seva harmonia’ (Mis. 353:24). O et faré veure l’empedreïment que no has canviat per l’enteniment, l’humor i l’afecte. O et forçaré a bescanviar l’amoinar-te per les coses per un sentit més gran de la plenitud del recursos espirituals i de la seva expressió actual. Si tens por d’alguna malaltia que et penses que matà o féu patir algú, no la deixaré quedar encauada al teu pensament; no callaré fins que no acceptis del tot -sigui de cop o mica en mica- que ningú no s’ha mort dins la infinitat de la Vida que no s’estronca mai, ni s’ha esvaït de sota el sol de l’Amor. Arrencaré d’arrel la llavor podrida de manera que no es pugui manifestar al teu pensament ni a la teva experiència. No et deixaré mai fins que no t’hagi menat per la vall de l’ombra de la mort i arribem al punt on la vall s’aponcella i floreix com una rosa.

“En tots els casos t’adonaràs que l’estat de pensament específic que no s’harmonitzava amb la naturalesa de Déu era aliè al teu ésser real; tens sort de desempallegar-te de la seva engrapada i adonar-te ben clar d’on ha estat sempre la llar real de la teva consciència, fins i tot mentre semblava que t’aneguessis dins del somni de la discordança.

“Si no agafes les serps, no els hi pots treure el fibló, – les emocions inflamades i nafrades que poden generar –, però només els hi podràs treure quan t’hi encaris amb la Veritat i t’adonis que no tenen cap poder de fer-te mal. Quan deixes entrar a la teva consciència la dolcesa de la Veritat i de l’Amor, els conceptes erronis queden anegats. L’exemple de Jesús és una inspiració: ‘Amb l’afluència de la Veritat, vencé l’error.’ (CiS 54:4-5)

“Agafar serps té un efecte remarcable sobre la salut i la benanança, perquè quan ‘el suposat patiment s’ha esvaït de la ment mortal, no hi pot haver dolor,’ (CiS 421: 18-19); per exemple quan la sensació de ser una víctima indefensa es bandeja i hom accepta el domini conscient, les emocions punyents, mentals i aparentment físiques, que anaven de bracet del punt de vista erroni, es fonen. La veritat ‘arriba a tots els racons del sistema humà’ (CiS 423:11-12). Deixa-l’hi arribar! Pots ser temptat de sentir-te esporuguit i desencoratjat si el mal no s’esvaeix tan de pressa com esperaves i sembla que la matèria dita ‘real’ encara manifesti l’error, però aquest és el meu consell: no miris els efectes, mira només allò que els governa. Observa el to i l’esperit total de la teva consciència responent honestament al guiatge de la Veritat i de l’Amor. Si et centres en això més que en res més, l’expressió temporal anomenada cos, ho manifestarà. Si vols que un gos remeni la cua, has de fer el què calgui perquè el gos sigui feliç, – la cua només confirmarà l’estat de salut. Refia’t del tot que l’obra de Déu ja és feta, i és perfecta i acabada, i que el guariment es desplegarà perquè la Veritat ja ha estat establerta. ‘Si l’Amor diví se’t fa més proper, més estimat i més real, pots estar ben segur que la matèria ja se sotmet a l’Esperit’ (CiS 239:18-20). L’Amor no s’atura mai i emmena la seva revelació i les seves benediccions més enllà i més fondo en totes les direccions del pensament i de l’experiència, i la imatge humana no té el poder de resistir-s’hi

“Si fidelment et fas teves les idees de la Veritat per nodrir el teu pensament, et trobaràs empès a canviar el teu punt de vista en tots els aspectes de la teva vida, un canvi de tot allò que et penses que és real i dinàmic. Tant ‘la Ciència com la consciència treballaran plegades dins l’economia de l’ésser d’acord amb la llei de la Ment,’ que al final farà valdre ‘la seva absoluta supremacia’ (CiS 423:24-26). ‘L’Esperit et tornarà a afaiçonar.’ (CiS 425:25-26). Quan et refiïs de la Veritat i de res més, s’esdevindrà tota la reconstrucció, el renovellament i la regeneració que cal. La Veritat acomplirà a la teva vida la seva obra perfecta. Allò que s’hagi de fondre al pensament i a la seva manifestació, es fondrà. Un dia o altre reconeixeràs que l’única cirurgia veritablement radical i eficient és la que ‘revela’ de manera impecable i segura ‘un mètode infinitament per sobre dels inventats pels humans.’ (CiS 44:26-27).

“Et sentirà agombolat amb cura, i com més valoris aquest ministeri regenerador, més l’experimentaràs. Un esperit més Crístic amararà la teva vida, i expressaràs un amor més genuí, un coratge i una paciència més veritable, una perspectiva de les coses més afinada, una devoció pel Principi diví més pregona. Et sentiràs més a casa quan a dins la teva consciència arribis més i més a prop de la plenitud i perfecció on la consciència de la Veritat sempre t’ha servat. La teva prova més bona del guariment serà ‘una dolça i certa sensació que Déu és Amor.’ (CiS 569:13-14)

“El què faré per tu no tindrà només un efecte temporal, perquè no et deixaré pas anar amb una creença més bona de salut dins d’un cos material real. Et faré arribar a capir, sempre, allò que és la veritable salut, ‘l’absoluta consciència de l’harmonia i de res més’ (Rud 11:15). Et menaré sempre vers la Veritat de la Ciència i a interpretar tota cosa dins de la seva abraçada infinita. Ja no et creuràs més que ets una unitat aïllada, batallant sola amb forces hostils, ans et sentiràs arrelat en tot allò que Déu és; i sabràs que estàs segur dins de les energies i les lleis divines, dins d’un gran tot ple de sentit, que glorifica el Principi únic.”

La Ciència Cristiana acaba la deliberació amb aquests mots: “M’agrada fornir-te aquesta certesa i sentir la teva resposta instintiva d’home de Ciència. Que no et marxi mai del cap, sóc la teva millor amiga i la teva companya constant. Tot el què et dic és fonamentat als Evangelis, i constatat a la seva Ciència. El gran Mestre, demostrant allò que ensenyà, digué a tota la família humana i sense condicions, ‘sabreu la Veritat i la Veritat us farà lliures.’ El podem veure un cop i un altre, treballant sempre des del punt de vista de la divinitat, – abans de ressucitar Llàtzer digué, ‘Pare, t’agraeixo que sempre m’escoltis’ – i després féu el segon pas imprescindible, arrodoní la seva obra alliberant l’individu – amb el que des d’aleshores s’ha reconegut com la Ciència Cristiana –, de tot argument rellevant de la ment mortal. Jesús va demostrar allò que la Sra. Mary Baker Eddy aclarí segles més tard: ‘Si la malaltia és veritat o és la idea de la Veritat, no la pots destruir, i seria absurd de provar-ho. Classifica, doncs, la malaltia i l’error com féu el nostre Mestre, quan parlà del malalt ‘que Satanàs havia lligat,’ i trobà l’antídot sobirà de l’error al poder revifador de la Veritat que actua sobre la creença humana, obre les portes de la presó de tots els qui estan lligats, i allibera el captiu físicament i moralment.’ (CiS 495: 6-13)”

Aquestes dues consultes revelen que gaudim del gran privilegi de ser agombolats i de romandre sota la cura de tots dos, l’inspirat Metge diví, i la seva pràctica companya, la Ciència Cristiana. Van de bracet perfectament, són la coincidència de la divinitat i de la humanitat. La primera deliberació, la del Metge diví, ens enlaira fins al pla de la divinitat, i la segona, la de la Ciència, ens ensenya ‘la divinitat abraçant la humanitat a la Vida i a la demostració, – reduint al nivell de la percepció i de l’enteniment humà la Vida que és Déu.’ (CiS 561:17-20)