Vetlla 55 |

Vetlla 55

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


55- VETLLA, que al teu maldar per aplicar la Ciència absoluta als problemes humans, no et sembli que hagis d’ignorar els clams del sentit material, perquè no és científic reconeixe’ls. Aquest error es veu en aquells que parlen sempre en termes de la Ciència absoluta, i blasmen els qui en diuen res del problema humà. La Sra. Eddy ens diu que aquesta actitud pot ser una pesada busca raons. A la pàgina 252 de Ciència i Salut hi escriu, “Un coneixement de l’error i de les seves operacions ha de precedir aquesta comprensió de la Veritat que destrueix l’error.”

Quan un arquitecte dissenya una estructura, dibuixa la seva concepció sobre el paper, després ve la construcció. Per establir el veritable sentit de l’home, el model perfecte s’ha d’afaiçonar al pensament. Aleshores amb aquest model perfecte al davant, el pot esculpir a la seva vida diària. La demostració pràctica a la Ciència és el maldar per fer del nostre ideal una realitat, tenint sempre al cap la diferència entre l’ideal i la demostració de l’ideal. L’un és la Ciència que hom veu, l’altra la Ciència que hom entèn. Hom no ha de permetre que cap element de l’error entri dins la seva concepció científica. Per demostrar aquest ideal hi ha molt error que s’ha de detectar i eliminar. La demostració implica, doncs, reconèixer l’error com una falsa pretensió que s’ha de destruir, mentre que la Ciència absoluta no fa aquesta mena de reconeixement.

La Sra. Eddy va escriure un cop, “El Crist és la manifestació de la Veritat, i aquesta Veritat no ve a destruir, ans a sadollar la llei de la Vida i a discernir perfectament totes les seves manifestacions.” Es narra que Jesús digué un cop, “Hauríeu d’haver fet aquestes coses sense deixar les altres per fer.” El guaridor a la Ciència Cristiana té dos fils de pensament, primer l’apropament a la Veritat, i segon, la Veritat final. Argumenta per manifestar la salut del cos. I alhora argumenta que l’home és la imatge i semblança de Déu. Amb paraules de St. Joan, “Ara som els fills de Déu.” El guaridor no desanima el pensament mirant de manifestar allò que no és el començament ans el final del resultat desitjat. La consumació plena de la Vida, de la Veritat i de l’Amor no s’assoleix de cop, ans amb una passa darrera l’altra com va fer l’apostol. Quan fent aquestes passes hàgim assolit l’enteniment diví, coneixerem aleshores “el Crist – el Camí, la Veritat i la Vida.” I ens adonarem que som la imatge i semblança de l’Amor diví -el Fill de Déu, el plançó de l’Esperit- no nat mai de la carn ni de la voluntat de l’home, ans coexistent amb el Déu etern i infinit.