Vetlla 60

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

60- VETLLA, que la sal no perdi la salabror, o que no miris d’expressar humanitat sense haver-hi posat el fonament, la divinitat, de la que la humanitat n’és l’expressió externa, o que no miris de ser absolut sense fer servir la veritat per les necessitats humanes. Al llibre Ciència i Salut s’hi diu, “la divinitat del Crist es manifestà a la humanitat de Jesús.” la Ciència divina s’expressa a la Ciència Cristiana.

Si la humanitat, la sal, és al primer lloc al teu pensament, pots descurar la divinitat i esdevenir tot sal. Si cerques la divinitat sense expressar-la amb humanitat, la sal perd la salabror.

L’efecte de la divinitat aplicada a la humanitat és fer la vida gustosa tot guarint i beneint l’home. Tanmateix, puix el fat de tot allò que és humà és la destrucció final, el nostre objectiu final no ha de ser posar-hi sal. Podem estar agraïts de tot el bé humà sense fer-ne un déu. La idolatria és posar l’efecte davant de la causa, cercant més la salut del cos, per exemple, que l’espiritualització del pensament, o el coneixement de Déu. Qui adora l’efecte posa quelcom al davant de Déu a la seva processó, quan de fet, Déu hauria d’anar sempre al davant, i tota la resta al darrera, segons St. Mat.6:33.

Quan hom no se’n surt d’expressar la divinitat humanament, estimant, compadint, amb la generositat i l’autosacrifici, la sal perd la salabror, puix la sal fa gustosa la vida només quan és l’expressió justa de la divinitat.

Si l’anomenat Científic absolut veiés un home xop sota la pluja declararia: “Tant és, més enllà dels núvols hi llueix el sol.” L’estudiant que vol expressar humanitat allargaria un paraigües a l’home xop fins que l’aiguat hagués passat. Aleshores l’home estaria a punt per l’ensenyament absolut que li explicaria que ni la pluja ni els núvols negres poden afectar el sol que llueix sempre amb la mateixa força