Les Benaurances
Doris W. Evans
Premeu aquí per l’audio:
Les Benaurances, que Jesús ens donà, són una guia que ens mena vers Déu. “Beneïts els pobres en l’esperit, perquè seu és el regne del cel.” Beneïts els humils, els qui estan predisposats a escoltar. Posem-ne un exemple: un home anà a Itàlia. Li havien dit que hi havia una gran estàtua i que era molt bonica. L’esguardà, l’estudià, i pensà, ‘No sembla gran cosa. No hi sé veure gens de bellesa.’ Finalment un infant se li acostà i li digué, ‘Senyor, si fa un pas endavant, s’agenolla, i mira enlaire, en veurà la bellesa.’ L’home, doncs, féu un pas endavant (que vol dir que féu el primer pas), s’agenollà (es feu humil), i aleshores mirà enlaire i vegé la cara més bonica que mai havia vist! Però hagué de fer el procés adient per poder valorar la bella obra d’art que tenia al davant. Beneïts els humils.
Aquesta és la primera passa per trobar Déu.
“Beneïts els qui ploren, perquè seran consolats.” Beneïts els qui reconeixen els seus pecats i febleses, i se’n penedeixen. No podem dir superficialment, ‘Tot va bé,’ si no hi va. Ans ens hem d’acostar a Déu dins del cor i dir, ‘Pare, Us he desobeït, ensenyeu-me què haig de fer.’ I aleshores sigueu receptius! Tots tenim les mateixes oportunitats de sentir Déu. Aquesta és la segona passa endavant del creixement espiritual.
“Benaurats els dolços d’esperit, perquè hereteran la terra.” Quan comenceu a copsar una mica la Ciència, la propera cosa que podeu fer, si no esteu a l’aguait, és començar a abassegar el vostre germà. Hi trobeu faltes i el critiqueu, dient-li que no ha fet una cosa o altra bé. Sabeu què fa això? Atura del tot el vostre creixement, i trenca el cor del vostre germà. Podeu fer molt mal d’aquesta manera. No deixeu que l’error us faci pensar, cofois de la mica d’inspiració que teniu, ‘Què gran que sóc!’ i comenceu a abassegar els altres. Ben altrament, reconegueu que n’és de gran Déu, i serveu el cap cop ple d’humilitat, mirant de beneir el vostre germà i no pas de fer-li sermons.
Una amiga m’explicà que quan va trobar la Ciència Cristiana s’entusiasmà. La família del seu home eren Científics Cristians que vivien a Califòrnia. Anà a visitar-los, i mesos més tard em digué, ‘Tremolo pesant el què vaig fer. Era com una escombra fent dissabte, volia fer net. Els hi vaig dir que ho feien tot malament. No sabia ni què deia. Devia ser insuportable!’ Quan la vaig conèixer era una dona meravellosa. No era gens insuportable. Però havia après la lliçó, i no repetí mai més l’error.
“Beneïts els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran sadollats.” Quan heu fet les tres primeres passes, i realment comenceu a voler la Veritat al vostre cor, L’Amor fa pas. Com us podeu adonar, hi ha un seguit de coses que cal fer abans no esdevingui el desig del vostre cor. I si és el desig del vostre cor, res no us pot aturar. Però heu de fer les tres primeres passes per descartar la porqueria del pensament humà, i enlairar-se vers la glòria del pensament diví.
“Beneïts els compassius, perquè seran compadits.” Oh, a mesura que progresseu, esdevingueu més gentils, més benvolents, estimeu més. És el què aprenem aquí. No hi ha altra manera d’escampar la Paraula de Déu, fora d’estimar i tenir cura de l’altre. No hi ha altre manera de ser com el Crist.
La meva mare i el meu pare van practicar la Ciència Cristiana en una gran església de Nova York. Al començament, quan era un infant, hi vaig veure una gran benvolença a l’església. I mica en mica en passar el temps, començà a fondre’s. I a mesura que la benvolença es fongué, la gran església minvà. Era una església gran i bonica. I minvà fins que tancà. Hi havia quatre cents nens a l’escola dominical quan jo hi anava. Tancà el 1972. I quan tancà les portes, no n’hi quedava cap. Els membres no se’n van enrecordar de ser benvolents, de tenir cura els uns dels altres, i van perdre la seva església. Serveu la compassió al vostres cors. No jutgeu. Sigueu gentils. No xafardegeu. No parleu mai malament de ningú de cap manera. És la pitjor pedra d’ensopec que hi ha, criticar i jutjar el vostre germà. Hem vist les equivocacions que hom pot fer; i serem prou savis per aprendre’n i aprofitar-nos-en, i saber que de fet, aquests errors no eren part de cap fill de Déu, ni de cap església, enlloc.
“Benaurats els purs de cor, perquè veuran Déu.” Jesús parlava per experiència pròpia. Benaurats els que es donen del tot a Déu. Que no li neguen cap part del seu ésser ni de la seva vida. No és una cosa que en poguem parlar amb els altres. És entre cadascú i Déu i s’ha de fer dins de cada cor. No pot fer el fet si en parlem amb els altres. Només dins del silenci d’un cor fent comunió sincera amb Déu. Beneïts els qui no es queden res, que tenen un cor pur i diuen, ‘Déu meu, sóc aquí. Us estimo i us obeiré sempre.’
“Beneïts els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.” Quan les sis primeres benaurances són practicades, no podem fer altra cosa que emmenar la pau a tothom al nostre volt. I aleshores ve la propera passa, i Jesús ho sabia prou bé, “Benaurats quan, pel meu nom, us escarniran, us encalçaran i escamparan contra vostre tota mena de maldiences.” Nosaltres vam ser escarnits i encalçats deu anys, però vam anar estimant, i fent el bé. Vam anar obeint Déu. Cada moviment que férem, el férem amb Déu. I el resultat d’aquests moviments ens féu guanyar sense precedents un cas legal d’una manera que no s’havia fet mai abans perquè ningú no havia guanyat un cas contra la jerarquia de Boston. I fóu fet amb amor. Fóu fet per la llibertat de tots els Científics Cristians.
I finalment, “Gaubeu-vos-en i feu festa perquè la vostra recompensa és gran al cel. També així encalçaren els profetes que us han precedit.” I doncs, gaubem-nos-en. La batalla sempre ha estat del Senyor. I l’Amor l’ha guanyada! Gràcies Déu nostre, per la vostra gloriosa Veritat que sempre protegeix i té cura dels seus.