Vetlla 71 |

Vetlla 71

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


71- VETLLA, que el teu pensament no s’esfereeixi, no es desanimi, ni quedi confós amb el reblar de la Sra. Eddy que els mestres han de posar a punt els estudiants per protegir-se del potencial assassí mental que, en paraules seves, mira de matar moralment i físicament. (Ciència i Salut, 445) Un assassí mental mira de matar al reialme mental, atacant la ment, no pas el cos. Quan discerneixes que Déu és Ment, i que la Ment és la veritable Vida reflectida per l’home, és ben clar que per assasssí mental, la Sra. Eddy ha de voler dir les suggestions errònies, que entenebreixen i deprimeixen l’espontània reflexió de la Vida, Déu, de manera que l’home perd el sentit de domini espiritual conscient.

Els assassins mentals que atacaren el Mestre, no miraven de matar només el seu cos; miraven de matar la idea Crística, d’entenebrir la seva consciència espiritual o reflexió, que era la seva vida real. Crucificant-lo, destruint el seu cos, volien malejar i destruir el seu reflex de Déu. No se’n van sortir perquè el Mestre no deixà que res el somogués.

Si l’home viu realment de l’influx constant d’idees espirituals reflectides, un assassí mental per reeixir l’hauria de separar d’aquest proveïment diari. A la metàfora del mirall, l’assassí mental seria la pols, que si no es treu cada dia, esmorteeix el reflex.

La Sra. Eddy féu jurar a l’Adam Dickey davant de Déu d’escriure, que si ella mai se n’anava d’aquest món, seria perquè l’haurien assassinada mentalment. Aquesta informació ha trasbalsat a molts estudiants; i tanmateix el Mestre va anomenar el diable un assassí des del començament. A la pàgina 77 dels Escrits Miscel.lanis hi llegim, “Allò que té un començament ha de tenir un final.” Si la suggestió pot engalipar un mortal fent-li creure que ha nascut a la matèria, que ha tingut un començament, aquesta acceptació amaga l’assassinat, o la mort inevitable. La suggestió d’un començament és el diable que mata, o assegura, el final de l’home mortal.

Amb la declaració que li féu al Sr. Dickey, la Sra. Eddy blasmava la mala pràctica lligada amb la creença del naixement i de l’edat, que copsava dels membres de casa seva i del món, i que entenebria el seu pensament espiritual, mirant d’ensenyorir-se’n amb una creença de mort.

La Sra. Eddy sabia que l’assassinat és sempre mental, -i mai físic. Tots i cada un dels mortals que es moren són assassinats mentalment. Només quan un estudiant deixa ben clar el seu alliberament del pensament humà i del mesmerisme, i cerca recer al redós secret de l’Altíssim, queda protegit del tot de l’assassí mental.

Un cop una de les primeres estudiants de la Sra. Eddy li digué, amb un gran urc al qui escriu, que tenia més de vuitanta anys. Una fiblada el va punyir perquè en aquesta admissió hi va reconèixer l’asssassí mental que campava sense ser blasmat, i que com a metafísica hauria d’haver detectat i sotmés, puix volia assegurar-se de la seva fi, en fer-li admetre el naixement i el temps.

Quan la Bíblia pregunta, “Oh, tomba on és la teva victòria?” podem contestar que l’hem de trobar a la creença del naixement, puix la tomba només guanya la seva victòria quan ens convenç d’acceptar la creença d’un començament. La primera passa, doncs, per vèncer la mort és assetjar la mentida i la creença que afirma la realitat del naixement.