Fer-nos Nostra la Ment Divina
Mary Baker Eddy Les Seves Passes Espirituals
Compilat per en Gilbert Carpenter
Premeu aquí per l’audio:
Quan hom es fa seva la Ment divina, pot fer allò que és impossible – allò que és impossible, és clar, des del punt de vista de la ment humana. Aquest un es pot posar a prova i determinar si funciona amb la ment humana o amb la Ment divina. Si empra la ment humana no pot fer aquestes coses que semblen impossibles; si reflecteix la Ment divina, les pot fer; i aleshores sap que la Ment divina és la seva Ment. Però ha de tenir sempre al cap que no empra la Ment divina per fer demostracions – fa demostracions per fer palès que s’ha fet seva la Ment divina. Aquesta és la gran tasca que encara l’estudiant, establir el reconeixement introntollable i permanent que funciona sota l’única i sola Ment, que és la Ment de Déu; i tant és el què faci, ha de saber que Déu és suprem a la seva vida. Ha de servar aquest pensament viu i actiu.
Si comença a ensopir-se i un fil de pensament material llisca dins la seva ment, ha de ressucitar el seu pensament i tornar-lo a emmenar a la bona via, perquè això i només això li forneix el dret de ser anomenat Fill de Déu. Tant és el que hom faci, esdevé per ell una deu de bé si està a l’aguait del seu pensament i se’n ben assegura de servar el reconeixement que la Ment divina hi és suprema.
Primer l’estudiant ha d’anar al redós secret mentalment i ajustar-ne la porta – gaudir de totes les condicions favorables – per demostrar la Ment divina. Després cal exposar-se a tota mena de condicions, favorables i desfavorables, agradables i desgradables pels sentits, per determinar si pot servar la seva consciència de la Ment divina en tota circumstància. Ha de provar que, quan sembla que l’hagi perduda, se la pot tornar a fer seva tant a l’hora de la tribulació com de l’harmonia humana. És així que “Totes les coses treballen pel bé dels qui estimen Déu” (Romans 8:28). Els qui estimen Déu són els qui malden per deixar ben afermat dins seu la supremacia de Déu; de manera que tot el què fan els hi forneix l’oportunitat d’ensinistrar-se a servar la supremacia de la consciència de Déu, emmenar-la arreu i esdevenir una benedicció.