Vetlla 95
500 Punts de Vetlla
Gilbert Carpenter
Premeu aquí per l’audio:
95- VETLLA, que l’expressió “El temor del Senyor,” no t’ofengui tant que miris d’interpretar-la estovant el sentit del mot temor. Si visquessis en una família de criminals i no ho sabessis, en descobrir-ho t’esporuguiries. Però aquesta por seria saludable perquè te’n faria fugir. Seria el començament de la saviesa. La nostra Cap un cop va declarar, “El temor del Senyor és una idea saludable.”
Quan el Senyor o l’Esperit de la comprensió et ve a trobar, et fa agafar por, no pas de la ment mortal, ans dels efectes de deixar-te controlar per aquesta ment, puix a nivell de creença et separa de Déu. És el començament de la saviesa, perquè és la primera passa per deixar l’esclavatge enrera. L’estudiant hauria de témer que el seu pensament quedi entenebrit per la creença mortal, no perquè li faci por una mentida, o el què la mentida diu que fa, ans perquè contrafà el seu sentit del bé omnipotent.
El poder de Déu és l’únic poder, i és de savis témer un sentit contrafet del poder diví i del mal ús que se’n segueix. Si el magnetisme animal és un contrafeïment o una humanització del poder diví, és de savis témer, -no pas el magnetisme animal-, ans l’acceptar-lo.
El temor del Senyor es podria definir com la por d’ofendre Déu en acceptar un sentit finit o pecaminós de l’home i de l’univers. Déu és perfecte i la Seva creació és perfecta. Ens hauria de fer por d’acceptar res que quedi per sota d’aquest raser de perfecció. Si l’home entèn la naturalesa de l’omnipotència, li farà por d’emprar-la o de capir- la malament, ni que sigui una mica.
L’home mortal és controlat per la por de la matèria, del patiment, del puniment, de la llei mèdica … A la Ciència ens cal una certa mesura de temor que afagi el lloc d’aquestes pors, per no desviar-nos abans d’arribar al punt d’estimar Déu, el Bé, tant, que no ens calgui cap altre incentiu. L’ús que del temor del Senyor en feia la Sra. Eddy és exemplificat a la profecia que va escriure als seus estudiants el 23 de Desembre del 1886, “De ben segur si deixen l’Església o se la deixen prendre de les mans, perdran la presència i la providència de Déu a favor seu, i el públic no els veurà com Cientifics Cristians. Els qui no ajuden aquesta església perdran a la llarga el seu poder de guarir.”