Vetlla 96 |

Vetlla 96

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


96- VETLLA, que en negar el fals testimoni, no el refermis en lloc d’esclafar-lo. Si negues l’evidència dels sentits materials i l’aparent realitat de la discordança, simplement perquè experimentes inharmonia a la carn i vols tornar a gaudir de l’harmonia perduda, sense cap pensament, o amb un pensament ben minso de creixement espiritual o de donar altruista, no et sobti si les teves negacions accentuen la realitat de l’error que t’assetja, en lloc de fer-lo minvar.

Quan l’home mortal no va més enllà de cercar l’harmonia material, nega l’error de l’efecte com si fos causa, més que no pas amb el propòsit de resseguir-lo per arribar a la causa. L’error no és mai res. És una creença de falsia que realment no existeix.

Podríem dir que no és tan greu de tenir el dimoni a dins teu com n’és de tenir Déu a fora teu. Un motiu de maldar més noble per eliminar l’error seria bandejar tot allò que proclami que pot deixar fora la claror de l’Amor diví. Abans d’afirmar la totalitat de Déu, hom hauria de saber que no hi ha res que pugui entenebrir el pensament de l’home ni fer-li creure que està o pot estar mai alienat del bé primordial, el seu dret de naixement.

L’àncora d’un vaixell ha de ser llevada perquè el vaixell pugui navegar. El testimoni de la matèria i de les seves condicions aparents és l’àncora que té tan atrapat els nostre pensament, que no el deixa tirar endavant vers el reialme on tots els problemes tenen solució. Cal, doncs, la negació de l’evidència dels sentits materials i la declaració que la matèria no és res per convèncer el pensament que la matèria no és res, que no és res que s’hagi de contemplar, res que s’hagi de témer, res que s’hagi de tractar, ni res que s’hagi de posar a to. Això fa bo el pensament de llevar l’àncora, allunyar-se del cos, o efecte, per poder fer estada a la causa i treballar-hi.

Si una pel.lícula fos borrosa perquè el projector no estigués centrat, i em vegessis mirant d’esmenar l’error a la pantalla, diries, “No hi ha cap problema a la pantalla, no hi has d’adobar res. És fals creure que hi pots arranjar quelcom. L’error és a la lent del projector, i és la lent que s’ha d’adobar.” Negaries la creença que la pantalla fos defectuosa, per fer-me marxar de la pantalla i anar al projector, on l’esmena que cal es pot fer tot seguit.

Quan un estudiant nodreix el propòsit d’harmonitzar la matèria o l’efecte amb la Ciència, fa palès que es pensa que el procés de negar el fals testimoni i dir que no és res, és la manera de fer-lo harmoniós, però aquest error fa que el fals testimoni encara sembli més real, i doncs, el referma.