Vetlla 106 |

Vetlla 106

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


106- VETLLA, que no et donis a la creença que omplir el teu pensament conscient amb el cantó bo d’aquest somni humà, o fins i tot amb les activitats externes de la nostra organització, fa d’alguna manera més espiritual el teu pensament i és millor que ser encalçat per suggestions malignes. Aquest punt de vetlla no vol pas dir que aquestes activitats siguin dolentes, ni que no hi hagi pensaments més bons que d’altres. Però l’objectiu de la Ciència és tenir el pensament reservat pels pensaments de Déu i prou, i hem de refusar que les suggestions humanes obsessionin el pensament, talment com un cambrer no deixaria seure ningú a la taula reservada per una festa especial.

A mesura que el nostre enteniment i la nostra pràctica progressen veiem més i més clar que cal omplir la consciència del bé espiritual, i no sentir-nos sadollats quan és plena del bé humà.

Un fuster fresa el clau a la fusta per a què el forat quedi ple, de manera que quan la fusta es pinti, hom no pugui veure on és el clau. Si per la raó que sigui el clau s’ha de treure, primer s’ha de treure el material que tapa el forat. L’home mortal és esclau de la matèria perquè es creu que és real, i el domina amb la creença que li cal menjar, dormir, aire, exercici …. Aquestes creences estan clavades al pensament inconscient, i tapades poc o molt per les brosses i la porqueria del pensament conscient. La Ment Divina ve com un fuster amb un tornavís per alliberar l’home d’aquest esclavatge.

Com pot treballar el tornavís, si el clot sobre el clau -el pensament conscient- està tan ple de brutícia que la Ment divina no pot trobar el clau? Des del punt de vista del fuster, tot el que tapa el forat és porqueria, tant si és bo com dolent, valuós o sense vàlua, verinós o innocu.

Quan el pensament conscient està obsessionat per la por o el pecat que generen malaltia i patiment, hom és empès a fer fora l’error pel poder de Déu. Però abans que la Ment divina no el pugui alliberar ni que sigui una mica de la creença en la matèria, imaginem-nos que l’home permet que les fases més bones del somni humà l’obsessionin. No és pitjor aquest darrer estadi que el primer? L’home es creu que aquests darrers pensaments són legítims i bons, i no s’adona que cal fer-los fora.

L’orbament que reté allò que és fals, perquè des del punt de vista humà, no pas del diví, sembla valuós i legítim, és magnetisme animal induït. Obsessionar-se amb una col.lecció de segells, per exemple, pot semblar inofensiu. La feina del Consell del Monitor de la Ciència Cristiana feta des d’un punt de vista purament humà, pot semblar lloable. Pèro tot allò que treu Déu de la nostra consciència, ni que s’abilli de vestiments angèlics, és pecat.