“Estic Bé”

Christian Science Sentinel, 10 de Juliol del 1902

Mary E. Speakman

---

Els sentits materials enganyosos amb la seva falsa estimació del què és veritat, es rebel.len i es neguen a dir “estic bé,” tot servant la seva posició d’un fals clam de malaltia física segons el sentit mortal. “Bé? de veritat?” argumenten, “Bé? Amb nervis pessigats, juntes dels ossos encarcarades i curt d’alè? Bé?” Però allí, just allí sobre aquesta Roca, la Veritat, hem de romandre, mentre els embats dels aiguats de l’error amenacen amb un desastre segur. Amb aquesta declaració de la realitat de l’harmonia i de la irrealitat de la discordança comença el nou naixement, la consciència desvetllada del domini de l’Esperit, Déu, la Vida. Darrerament mirant de fer aquesta afirmació i que d’altres la fessin malgrat totes les aparences contràries, els mots de Sant Joan 1:1 em vingueren al pensament prenyats d’un sentit del tot nou: “Al principi era la Paraula, i la Paraula era amb Déu, i la Paraula era Déu.” Al principi, de bon principi, hem de pronunciar la Paraula que desvetlla aquesta nova consciència, la declaració que la Vida és omnipotent i omnipresent i omniactiva, i que l’home és la reflexió de Déu. Veritablement, al principi és la paraula, i la paraula és amb Déu, amb el bé, la Veritat, l’Amor, la Vida, – i “Jo estic bé,” enunciat al bell mig dels udols del terror i de l’error, és enunciat amb omnipotència, i la paraula és amb Déu. És el “pau, quiet” del Mestre. I la paraula és Déu – l’Emmanuel, Déu amb nosaltres. És la declaració del fet etern de l’omnipresència de Déu. Proclama la perfecció de l’home i estableix la salut i l’harmonia.

Una nota sobre aquest article

trobada al Prefaci d’en Gilbert Carpenter pel llibre

Instruction in Metaphysics del Dr. Alfred A. Baker

Moltes foren les coses interessants que vaig sentir dels llavis del Dr Baker. Per exemple, explicà que en haver estat nomenada la Sra. Mary E. Speakman Ajudant de l’Editor del Christian Science Sentinel, quan el carter deixava el Sentinel a la porta de Pleasant View, la Sra. Eddy invariablement l’obria a la pàgina on hi havia l’article de la Sra. Speakman, i el llegia primer de tot. L’editorial de la Sra. Speakman que més li agradà fóu l’anomanenada “Estic Bé” del 10 de Juliol del 1902. Val la pena llegir aquest editorial per adonar-nos de com la seva qualitat incisiva apel.là la Sra. Eddy. No hi demana cap explicació de l’error, ans n’oblitera la pretesa afirmació amb l’afirmació de la Veritat, sense discutir-ne pèls i senyals ni parlamentar-hi.