Vetlla 116 |

Vetlla 116

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


116- VETLLA, que havent entrat dins del conflicte que la Ciència inagura, i havent-te-les amb l’error has fet bones demostracions, no siguis temptat per un sentit d’empantanagament i tinguis la sensació que la teva inspiració s’ha pansit o que el teu desig espiritual minva, puix ja no gaudeixes dels fruits de la victòria com abans.

Pot ser que ja no hi trobis gust a les activitats de l’església que abans t’agradaven. I arribis a la conclusió que has anat enrera i et cal tornar al teu primer amor.

Recomanaries al fill pròdig que tornés a Egipte i a la contesa, perquè ara que la batalla s’ha guanyat, el pebre s’ha fos de la seva vida i està avorrit a casa del Pare?

Hem de tornar al nostre primer amor, de ben segur; però quin és el nostre primer amor tret de –la nostra lleialtat absoluta– la nostra estimació de l’Esperit, que antecedeix qualsevol creença en Egipte, o l’estimació de res humà o material? El goig de vèncer l’error ha de fer pas a les joies més enlairades de l’Esperit, a mesura que ens desmamem de la llet de la Paraula i estem a punt per la carn.

La conclusió és adonar-se que la contesa amb l’error, i la victòria que en resulta, és només la preparació que ens obre la porta per on tot el bé li arriba a l’home. El germà gran que es va quedar a casa tenia tot el del Pare; però hi havia una lluita amb l’ego que no podia passar per alt abans d’assolir la joia de la comunió amb l’Esperit, un goig molt més gran que la reacció i el contrast humà que ve de conquerir l’error suposicional d’Egipte. Si el fill pròdig s’hagués cregut, doncs, que la seva joia més gran era vèncer l’error, encara hauria d’haver après la lliçó que aquesta joia és humana. Per què? Perquè per la Ment infinita no hi ha victòries, puix no en sap res dels conflictes.