Vetlla 121 |

Vetlla 121

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


121- VETLLA, que no vagis de la por a la basarda de la por, fins al punt d’estar esfereït de la por mateixa. Aquesta vetlla abasta un estrany fenòmen que s’ha generat a la Ciència Cristiana per culpa del malentès de com heure-se-les amb l’error de manera adient. La via científica és exposar el fet que no hi ha res que t’hagi de fer basarda, ni res en tu que pugui tenir por, més que no pas mirar de foragitar la por, pensant que si no la fas fora pot engendrar alguna manifestació poc plaent.

Tota la por neix de la creença que l’home té una existència a part de Déu. Quan aquesta creença es manifesta a la consciència humana d’alguna manera amenaçadora, produeix aquesta emoció poc plaent anomenada por.

La por no és el resultat de quelcom; ans quelcom és el resultat de la por. Si hom no entèn la falòrnia connectada amb aquest mesmerisme, pot esfereir-se d’estar esfereït, fins i tot després d’haver mirat d’establir el fet que el mal no té poder ni hi ha res que s’hagi de témer.

Hi ha mares que quan aprenen que és la seva por la que el seu fill expressa quan està malalt, estan esfereïdes de tenir por pels seus menuts. Més d’un cop aquest neguit s’ha fet més gran per culpa de practicants poc savis que han dit a la mare, “No has d’estar esporuguida pel teu fill perquè és la teva por que el fa posar malalt.” Això no ajuda la mare a vèncer la por, ans sovint la fa més grossa.

Un practicant amorós mirà d’heure-se-les amb aquest dilema que encarava una mare amb un infantó malalt, dient-li, “Tingues tanta por com vulguis, però no et creguis que aquesta actitud pugui tocar cap fill de Déu; no pensis que li pots donar a la teva por el poder de neular, ni de fer mal al teu fill, ni de tenir cap efecte, perquè no en té cap.” Aquest mètode ajudà la mare a destruir la seva basarda del tot.

El rossinyolet al niu no té por, però en té quan la mare l’empeny enfora perquè voli, malgrat ser al seu costat per protegir-lo. Ens les hem d’heure amb la por sobre la base de l’amor i la cura omnipresent de Déu, com Elies féu a 2 Reis 6:16 quan declarà, “… Els qui són amb nosaltres són més dels qui són amb ells.” Aquest discerniment ens obre la via per la propera passa, saber el fet científic que no hi ha res que vagi en contra teva, perquè Déu és el Tot.

Quan fas les passes per destruir la por, cal vetllar que no li donis poder, creient que si la deixes lliscar dins la teva consciència, et pot prendre la cura infinita de Déu. De vegades hi ajuda declarar, “Tingues tanta basarda com vulguis ment mortal, no em pots tocar ni em pots separar de la cura, de l’amor i de la protecció de Déu, ni em pots fer creure que ja me n’has separat. No tinc por. No crec que Déu m’hagi fet bo d’estar esferït. Jo sóc l’home. I l’home no pot estar més esfereït del que n’està Déu.”

Aquests mots tocant a la por que trobareu tot seguit són atribuïts a la nostra estimada Cap. “Que el teu sentit de la por no t’esfereïxi. No és res. Estem tan segurs com Déu omnipotent. La idea de Déu de cap manera no pot tenir por; sap que només hi ha una Ment. Farà servir aquesta Ment per tenir por? Viu en Déu i encara té por? Hi ha res a fora o més enllà de Déu? Hi ha res en Déu que ens hagi de fer basarda? Déu ho féu tot i va dir que era molt bo. La por no té Déu, no té ment, és impotent, no és part de la consciència. La por no pot actuar sobre la ment mortal, el cos, ni l’enteniment; no manifesta cap ego ni subjectiu ni objectiu, ni meu ni de ningú més, i si sembla que jo tingui por, no és la meva por ni el meu neguit, i no pot fer res. Déu no té por. El meu tractament no té por. Un tractament de la Ciència Cristiana espargeix tota la presència suposicional, tot el poder i tota la llei de la por. La por és una creença falsa, sense causa, efecte ni continuïtat.”