Vetlla 127 |

Vetlla 127

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


127- VETLLA, que no exaltis el procés anomenat argument mental fins al punt de fer-lo més cabdal que l’estat de consciència espiritual, que reflecteix l’Esperit i guareix sense l’argument.

Els arguments són un estat transitori, i pertanyen al segon grau com s’hi diu a la pàgina 115 de Ciència i Salut, puix el sentit espiritual no argumenta, sap. Quan argumentes la Veritat, reconeixes la presència de quelcom en tu que no sap la Veritat, i que n’ha de ser convençut. El procés de l’argument podria representar el maldar que cal per apriar la ment humana a fi que no posi més pals a les rodes a la demostració de la Veritat. De ben segur al qui no li reconeix cap realitat a la ment humana no li cal cap argument.

Un venedor de llibres truca a la teva porta. Hi ha força diferència entre dir-li amb convicció i autoritat que no t’interessa res del què t’ofereix, o escoltar les seves ofertes i després mirar de refutar-les una per una.

Aquestes cites que trobareu tot seguit, aplegades de diferents obres de la Sra. Eddy, forneixen un besllum del pensament de la nostra Cap tocant al procés d’argumentació.

A la pàgina 454 de Ciència i Salut hi escriu, “Fes memòria que la lletra i els arguments mentals només són auxiliars humans per ajudar a sintonitzar el pensament amb l’esperit de la Veritat i de l’Amor, que guareix el malalt i el pecador.”

“De vegades penso que l’argumentació posa pals a les rodes a la nostra tasca perquè materialitza el pensament. Agafa’t a Déu. Jesús no s’aturà a discutir amb cap mentida (l’argument de l’error), no va dir, ‘Ara en parlarem Sr. Dimoni;’ ans digué, “Vés darrera meu, Satanàs.” Pronuncià la Paraula i fóu fet. Cas tancat. No has d’argumentar. Sàpigues. CONEIX Déu i la Seva idea i no parlis del pecat. Van passar molts anys abans no argumentés.”

“Arribarà l’hora, i sento que serà aviat, que els Científics Cristians no hauran de fer cap esforç conscient per fer un tractament, puix amb el deler i el maldar constant per viure una vida Cristiana, la seva consciència s’haurà purificat tant que el guariment n’emanarà amb tanta naturalitat com les flors escampen la seva flaire.”

“Si ets un Científic Cristià i pots enunciar la Paraula i és fet, perfecte; però si has d’argumentar, vés amb compte amb el què dius. Pots seure a la teva cadira tot el dia i dir mots bonics que no serveixin de res; cal l’esperit. Jo feia els meus guariments amb ‘Déu és el Tot.’ No vaig argumentar mai fins que no vaig començar a ensenyar als estudiants i vaig haver d’anar a trobar el seu pensament allà on era. Ara, no argumentis més i agafa’t a Déu. Agafa’t a la totalitat de Déu; no hi ha res més.”

“El teu somnieig quan tractes malalts és una creença que ve d’una viva imaginació, i jo me les hi hauria amb l’intel.lecte, em confinaria al raonament sobri il.luminat per l’enteniment, en lloc de la imaginació, i practicaria amb un sentit calmat i ferm del no res de tot l’error i de l’harmonia conscient de l’Esperit, on no hi ha cap empremta de creences mortals.”