Puniment Etern?
Doris White Evans
Premeu aquí per l’audio:
Sovint em preguntava que li féu titular a la Sra. Eddy una Lliçó Sermó “Puniment Etern.” Aleshores em vaig adonar de la seva gran saviesa. El món creu en un Déu de fúria, la vella teologia el predica – venjança i puniment per les males accions. Escoltant curosament Déu, la Sra. Eddy ens donà aquesta lliçó, que té per títol real, “Amor etern.”
La Bíblia ens diu: “Ja t’han ensenyat, home, què és bo, i què n’espera de tu el Senyor: practica la justícia, estima la misericòrdia i camina humilment amb el teu Déu.” (Miquees 6:8) És una asserció corprenedora. Què ens exigeix el Senyor? que n’espera de nosaltres? Practicar la justícia, estimar la misericòrdia i caminar humilment amb el teu Déu.
Què vol dir per nosaltres “practica la justícia”? Quan els mals pensaments de criticar o de jutjar un altre, o d’actuar injustament vers aquesta persona i no d’acord amb el nostre sentit més alt del bé, ens vénen a temptar, escanyeu aquest error. No us marxi del cap. Déu estima tothom. Estigueu desvetllats a les exigències del Crist. Enrecordeu-vos de guardar els manaments. La Bíblia diu, “Sí, t’he estimat amb un amor etern, i t’he atret, doncs, dolçament.” (Jeremies 31:3) Un amor etern! Tenim la certesa que Déu ens serva en aquest amor, i que no ens podem tòrcer del camí dret i estret. No sigueu receptius als pensaments que ens tempten de fer marrada, i amb vigor foragiteu-los!
“Estima la misericòrdia.” Perdonem els qui ens han ofès? Traginem un bon feix si no perdonem. No guardeu mai rancúnia. És perillós i mena a més error, i no tenim temps per aquestes coses. No jutgeu mai ningú. Tots treballem per la nostra salvació, i ho fem de maneres corprenedorament diferents. La manera d’una persona pot ser ben diferent de la d’una altra. Però no podem dir que cap sigui dolenta. Estigueu tan enfeinats fent el bé que no tingueu temps de posar el nas a la vida d’altri. Que facin la seva via a la bona manera de Déu.
Entrem al regne del cel fent voluntàriament i humilment la voluntat de Déu. No hi ha altra via. Déu és més a prop que l’aire que respirem. Quan heu de fer quelcom, en lloc d’afanyar-vos-hi, digueu. ‘Pare, és així que vols que faci les coses?’ D’aquesta manera trobem el regne, no deixant que la voluntat humana se’n faci la mestressa, i anem d’una banda a l’altra fent disbarats perquè no hem esmerçat temps preguntant-li al nostre Pare, que ens estima tant.
La Sra. Eddy escriu, “La Ment divina exigeix justament de l’home obediència, afecte i fortalesa total. No es fa cap reserva per una lleialtat menor.” Cap reserva a l’hora d’obeir Déu. O bé ho fem, o no ho fem. Si l’obeïm, les portes del cel s’obren, i el bé en raja de totes bandes. Si, ximplets, ens neguem a obeir Déu, ensopeguem, patim problemes que no caldrien ni hauríem de patir si li donessim a Déu el govern de les nostres vides. Refieu-vos-En, estimeu-Lo, i obeïu-Ne les lleis.
A Ciència i Salut s’hi diu: “Obediència a la Veritat forneix poder i fortalesa. Submissió a l’error superindueix pèrdua de poder.” Obeïu Déu; és tan senzill! Déu ens estima. Déu és Amor. Si som fidels i fem les coses tan bé com sabem, Déu només exigeix el què podem fer en aquest moment. Un dels nostres himnes diu, “No puc veure l’escena distant, per mi n’hi ha prou amb una passa.” Pas a pas. Sóc aquí, Pare; ensenyeu-me la Vostra voluntat: Que tot el que faci sigui fet estimant, obeint-Vós amorosament; i Us obeeixo. Puc refiar-me que fareu el meu camí perfecte.