La Llar de la Ciència Cristiana
W.H. Jenkins
Premeu aquí per l’audio:
Tinc al cap la imatge d’una llar de la Ciència Cristiana on m’agradava d’anar quan sentia que em calia de ser revifat espiritualment, com féu el Mestre quan pujà dalt la muntanya a pregar. La dona que n’ha fet d’aquesta llar el què és, és una estudiant d’anys de la Ciència Cristiana. Al cap de molt temps de malaltia i patiment, ha assolit una gran llibertat, i com la deu que s’omple a vessar d’aigues subterrànies invisibles fent tota la vegetació dels voltants verda i ufanosa, aquesta vida és tan plena de la consciència de l’Esperit que en sobreeïxen benaurances per moltes vides, sobretot pels qui van a casa seva.
Enlloc més podem discernir tant la presència de Déu com en una llar veritable de la Ciència Cristiana, que esdevé una llar ideal. Per mi no hi ha cap lloc més plaent a la terra, cap lloc on sigui més fàcil de conèixer bé Déu. Hi trobem la Bíblia i les publicacions de la Ciència Cristiana, i altra literatura pura que s’hi avé. De tot pensament humà n’hem de desaprendre molt, i el Científic Cristià sincer no hi vol afegir més materialitat a la què ja tragina, i de la que se n’ha de desempallegar. Revistes d’elit i les obres dels més bons escriptors i poetes poden meritòriament reclamar-hi un lloc, però no serem temptats de llegir allò que haurem de desaprendre al cap dels anys. A les llars on la Ciència Cristiana no és entesa ni practicada, els únics temes de conversa són el menjar, la roba, la casa i els mobles, la lluita diària per guanyar diners, i els plaers fugissers, que en ser esguardats com les finalitats de la vida, emmenen neguit, mals de caps i desenganys constants; en aquestes llars no s’hi para esment dels ideals que ens donà Jesús – “No t’amoïnis per la teva vida,” “cerca primer el regne del cel i la seva dretura.”
Els membres de la llar ideal estan contents de la vida simple i les poques coses materials que calen, ni que les vulguin de bona qualitat. Els Científics Cristians, en aquest aspecte, haurien de ser exemplars i ensenyar les lliçons que calen a tothom. La mestressa de casa pot haver de simplificar les tasques casolanes i no passar tant de temps cuinant menjar material per tenir més temps de nodrir els qui tenen fam i set de bonesa. Hauria d’estar a punt de portar al cansat i afeixugat el missatge de pau i repós, i de servir, dins les seves portalades, a l’estranger assedegat de la veritat guaridora. En aquesta llar els membres de la família aprenen a estimar Déu estimant els seus germans i guardant els manaments. Discerneixen la promesa de Jesús, que digué, “entraré a casa seva i soparé amb ell i ell amb mi.” (Apoc. 3:20)
Pot ser que hi hagi a la llar de la Ciència Cristiana els qui s’han avorrit d’anar darrera del miratge fugisser dels plaers materials, i troben repós no pas sense fer res, ans a la feina espiritual, aprenent quins són els afers del Pare. Si hi ha mainada en aquesta casa, els pares estan agraïts de capir la Ciència Cristiana que els prepara per la gran tasca que han de fer; estan agraïts de l’enteniment que els ajudarà a dirigir sàviament el desplegament de l’ideal perfecte, sabent que posen a punt els qui seran canals allerats de pecat i de materialitat per on la Veritat arribarà al malalt, al pecador i al qui pateix.
Serà bo de llegir què en diuen els Evangelis de les llars on JesuCrist li agradava d’anar mentre fóu a la terra, – les llars d’en Joan, Pere, Llàtzer, Marta i Maria. Fóu la presència del Crist que transformà aquestes llars i hi emmenà l’atmosfera de la salut, la santedat, la pau i el repós. En aquestes llars, els malalts hi anaren i foren guarits. Com aquestes haurien de ser les llars Científiques Cristianes, que en puguin brollar bones influències, curulles de fruits que encara no podem mesurar.