De la Mort a la Vida

A. F. Gilmore

Sentinel de la CC 25 d’Octubre del 1924

---

Cap fase de l’ensenyament de Jesús no fóu més emfàtica que la necessitat d’estimar Déu i els germans. Els dos manaments que declarà eren els més grans de tots proclamaren aquesta necessitat en un llenguatge tan directe i vital, tan potent, que era indubtable. L’admonició “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, i amb tota la teva ment,” no deixa cap dubte al pensament del lector del sentit del Mestre. Estimar, doncs, Déu, el Bé, foragitant l’afecte per tot el que li és dissemblant fóu el raser que els hi posà als mortals! “Estimaràs el teu germà com a tu mateix” és talment directe i inequívoc. L’obligació dels mortals d’estimar Déu i els germans era tan prominent al pensament de Jesús, i era tan sovint als seus llavis, que l’esperit n’amara tots els seus ensenyaments.

També els deixebles, que estudiaren a fons els ensenyaments del seu Mestre estimat, expressaren emfàticament que calia expressar estimació vers tots els homes en tota circumstància, sempre i invariablement. Aquesta necessitat impressionà tant a St. Joan que va escriure, “Sabem que hem passat de la mort a la vida perquè estimem els nostres germans.” Una declaració corprenedora! Passem “de la mort a la vida” perquè estimem els nostres germans. Una veritat trascendental! Estimar els germans, és doncs, la gran necessitat, perquè aquest estimar ens fa vèncer com una experiència imperativa la creença anomenada mort; i guanyem aquesta victòria en la mesura que assolim l’enteniment espiritual de Déu i de l’home, revelant que la Vida és perfecta, eterna, immutable. I això és estimar.