Vetlla 172
500 Punts de Vetlla
Gilbert Carpenter
Premeu aquí per l’audio:
172- VETLLA, que no et quedis empantanagat en el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob. El concepte que de Déu en tenien aquests patriarques era molt més avançat que tota altra concepció de la divinitat del seu temps; però emprar la terminologia d’aquest triple nom indicaria que la comprensió de Déu no s’eixamplà ni anà a més moltes generacions seguides. Una concepció més refinada de Déu és l’esperança de la raça; els mortals no haurien d’aturar mai el procés de refinar-Ne la concepció, puix la Sra. Eddy ens diu que capir Déu és la tasca de l’eternitat.
Cap estudiant no ha assolit encara el just enteniment de Déu. I doncs, quedar-se empantanagat en el concepte que en tingui – per molt enlairat que sigui – el faria tan culpable d’idolatria com si adorés déus de fusta o de pedra, puix és encara un concepte humà de Déu.
La Ciència Cristiana presenta el concepte just i bo de Déu, i a mesura que l’estudiant mira de capir-lo i fer-se’l seu, hauria de notar que cada dia que passa l’acosta més a aquest objectiu. Però mai no s’hauria de creure que ja l’ha assolit i pot afluixar el seu maldar per arribar-hi.
El creixement espiritual ens exigeix un concepte de demostració que constantment s’eixampli i es refini endavant, enfora i enlaire. Les nostres trobades testimonials dels dimecres simbolitzen aquest anar endavant, les trobades dels afers de negocis de l’església, l’eixamplar-se enfora, i els serveis dels diumenges, l’anar enlaire.
La història Hebrea primerenca ens presenta un concepte tribal de Déu, un Déu que destrueix els enemics dels Israelites i ajuda la nació hebrea a esdevenir una nació poderosa i pròspera. Avui els estudiants tenen el concepte d’un Déu que pot guarir la malaltia, foragitar el mal, la por i els límits, per poder gaudir de vides harmonioses i pròsperes. Tanmateix aquest és encara un concepte de Déu que s’ha de refinar si no ens hi volem quedar empantanagats tres o quatre generacions més.
El nostre creixement espiritual depèn de refinar la nostra idea de Déu i d’eixamplar el nostre concepte de la demostració. Ciència i Salut fa esment de creences que es refinen. És adient que el primer concepte de demostració que hom té vagi lligat amb els beneficis personals que n’espera. Però la Sra. Eddy, assenyalant un estat de creixement més refinat, féu un cop aquesta afirmació a casa seva, parlant de si mateixa: “Primer demostrà la salut a la carn; ara demostra la salut fora de la carn.” Aquest pas enlaire ha de ser una demostració que ens faci inconscients de la carn, o vagi més enllà de la carn. L’estadi final ha de ser la plena eliminació de la creença de la carn, o sentit material.
Al segon estadi hom ha de mirar d’esdevenir tan independent de la creença d’un sentit material, o cos, que no li reconegui a cap condició física ni la realitat ni el poder de posar pals a les rodes a la seva tasca per Déu i per l’home, apropant-se al punt on tot el sentit material queda engolit dins l’Esperit.
Que en seria de trist veure l’empantanagament d’un estudiant que es passés tot el dia emprant el poder de la Veritat per refinar la creença material, sense arribar al punt de mirar d’enlairar-se per sobre del sentit material tot discernint-ne el no res! De ben segur es mereixeria ser titllat d’idòlatra. L’única manera que els estudiants poden evitar aquest nom és mirant de refinar cada dia la seva manera d’emprar la comprensió i demostració de Déu.